El Papa pregona el diàleg interreligiós a Egipte

“Cap acte de violència pot ser fet en nom de Déu”, considera Bergoglio

El papa Francesc amb el president egipci, Abdelfatah al-Sisi
Ricard G. Samaranch
28/04/2017
3 min

TunisUnes extremes mesures de seguretat van rebre ahir el papa Francesc en la seva històrica visita a Egipte, la primera d’un pontífex a la vall del Nil des de l’any 2000. En aquestes dues últimes dècades, sobretot per l’eclosió del jihadisme, han proliferat arreu del món les tesis sobre un inevitable “xoc de civilitzacions”. I és precisament per contrarestar aquests discursos que Jorge Mario Bergoglio ha volgut pregonar l’entesa amb l’islam des del país àrab més poblat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A més, també ha volgut expressar la seva solidaritat amb la comunitat cristiana copta, nou blanc de la filial egípcia de l’Estat Islàmic (EI).

“En el camp del diàleg, especialment l’interreligiós, estem cridats a caminar junts amb la convicció que el futur de tots depèn també de la trobada entre religions i cultures”, va afirmar el Papa en una xerrada sota el títol 'Conferència mundial per a la pau', organitzada per la Universitat d’Al-Azhar, principal centre de formació teològica de l’islam sunnita.

“Només la pau és sagrada i cap acte de violència pot ser perpetrat en nom de Déu, perquè profanaria el Seu Nom”, va afegir davant la presència d’Ahmed al-Tayeb, el gran imam d’Al-Azhar, amb qui va mantenir una reunió privada per consolidar les relacions entre ambdues institucions, suspeses durant més de 6 anys a causa d’unes declaracions de Benet XVI.

La visita de Francesc arriba tres setmanes després de dos brutals atemptats contra dues esglésies que van provocar 45 morts. Per això, el Govern egipci ha decidit mobilitzar les forces de seguretat, amb una presència conspícua davant els temples cristians.

Una gran minoria

Egipte acull la minoria cristiana més nombrosa de tot l’Orient Mitjà, els coptes, que representen un 10% dels 92 milions d’habitants del país. Dins aquest grup, els catòlics són amb prou feines uns 300.000. Atemorits per les victòries electorals dels islamistes després de la revolució del 2011, els cristians es van llançar en braços del mariscal Abdel Fattah al-Sisi, que el 2013 va reinstaurar una brutal dictadura militar.

Abans de participar en la conferència d’Al-Azhar, el Papa ha sigut rebut aquest dijous al vespre al palau presidencial per Al-Sisi, amb qui va posar somrient. La seva agenda es va completar amb una entrevista amb Tawadros II, el patriarca de l’Església ortodoxa copta, la confessió majoritària entre els cristians egipcis. La seu del patriarcat ortodox va ser també víctima d’un cruel atemptat terrorista poc abans de Nadal, també reivindicat per l’EI. Ambdós líders religiosos van realitzar una pregària ecumènica per a totes les víctimes recents de la barbàrie jihadista. El viatge –de 27 hores exactes de duració– es completarà aquest matí amb una missa multitudinària en un estadi de futbol amb capacitat per a 30.000 persones.

En els seus discursos de dijous, Bergoglio va criticar “la demagògia i les formes de populisme” tan exitoses en l’actualitat, i també “el flux de diners i armes destinat a aquells que provoquen la violència”. Ara bé, no va tenir ni un sol mot per a les víctimes de l’extrema repressió desencadenada per Al-Sisi després del cop d’estat del 2013, que va significar l’arrest de desenes de milers d’opositors, tortures sistemàtiques i la pràctica d’execucions extrajudicials. De fet, mai abans tants egipcis, molts dels quals cristians coptes, havien sigut processats per vagues acusacions com ara “insultar l’islam” com sota el règim actual.

Curiosament, dimarts, Al-Sisi va anunciar públicament la seva intenció de presentar-se a la reelecció en els comicis de l’any vinent. Aquest mes d’abril, el mariscal ha rebut el suport de dues figures mundials de pes: la de Donald Trump, president dels Estats Units, i la del papa Francesc. Així doncs, tenim Al-Sisi per estona.

stats