Els EUA envien míssils Patriot i un vaixell amfibi al golf Pèrsic arran de l'augment de la tensió amb l'Iran

Els efectius s'afegeixen al portaavions i bombarders desplegats a la zona

El Pentàgon envia un portaavions i bombarders al Golf Pèrsic.
Agències
11/05/2019
2 min

WashingtonEls Estats Units han enviat al golf Pèrsic diversos míssils de defensa Patriot i un vaixell d'assalt amfibi com a resposta a l'augment de la tensió amb l'Iran, segons ha informat el departament de Defensa nord-americà. Aquests efectius se sumen al portaavions i els bombarders que ja hi va enviar a començaments d'aquesta setmana. A més, hi ha uns 5.200 militars nord-americans desplegats a l'Iraq.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Els Estats Units no busquen un conflicte amb l'Iran, però estem preparats i a punt per defensar les nostres forces i els interessos nord-americans a la regió", ha informat el Pentàgon a través d'un comunicat. Washington considera que les tropes nord-americanes desplegades al golf Pèrsic podrien ser atacades per l'Iran. En canvi, Teheran opina que tot això no té ni cap ni peus, i acusa els Estats Units d'intentar intimidar-lo amb una "guerra psicològica".

En concret, el govern nord-americà ha enviat ara el vaixell amfibi 'Arlington', que transporta una aeronau i un equip de vehicles militars. En l'actualitat el vaixell es troba en aigües del Mediterrani, però es dirigeix cap al golf Pèrsic. Segons fonts militars, ja estava previst que aquest vaixell anés a aquest destí, i simplement el trasllat s'ha avançat. Aquest vaixell se suma al portaavions 'Abraham Lincoln', que dijous va creuar el canal de Suez i ja ha arribat a una base militar de Qatar.

D'altra banda, Washington també ha enviat míssils de defensa Patriot a la mateixa zona. Aquests projectils permeten fer front a un possible atac amb míssils balístics o de creuer, i a avions militars. El Pentàgon assegura que tot aquest desplegament té com a objectiu respondre a una possible amenaça de l'Iran, però no ha concretat en què consisteix aquesta amenaça ni quines proves té de la seva existència.

Fa un any, el president Donald Trump es va retirar d'un acord nuclear que les grans potències havien signat amb l'Iran el 2015, i des de llavors ha imposat dures sancions destinades a forçar un canvi polític a Teheran. A l'abril el govern nord-americà va declarar la Guàrdia Revolucionària iraniana una organització terrorista, cosa que es tradueix en sancions econòmiques i restriccions de viatge als membres d'aquesta unitat d'elit de l'exèrcit iranià.

D'altra banda, el 2 de maig els Estats Units van exigir als vuit països que encara importen petroli de l'Iran que s'afegissin a l'embargament vigent contra aquest país. Washington pretén deixar a "zero" les exportacions de cru del règim dels aiatol·làs, que és la seva gran font d'ingressos. Els països afectats per aquesta restricció nord-americana són la Xina, l'Índia, Taiwan, el Japó, Itàlia, Grècia, Corea del Sud i Turquia.

L'Iran ha respost aquest setmana a les pressions nord-americanes anunciant la seva retirada parcial de l'acord nuclear.

stats