Dos tirotejos massius deixen 31 morts al EUA

Washington"L'odi no té cabuda al nostre país", ha afirmat aquesta matinada catalana el president dels Estats Units, Donald Trump. Ho ha dit en una breu trobada amb els mitjans abans de pujar a l'Air Force One, on ha anunciat que aquest dilluns farà una declaració oficial respecte als dos tirotejos massius que aquest cap de setmana han causat la mort de 31 persones, a més de l'atacant d'un dels dos casos. Dos ferits d'El Paso van morir dilluns elevant la xifra de morts d'aquella matança a 22, mentre que a Dayton van ser 9 les víctimes mortals.

"Ha passat això durant anys i anys i ho hem d'aturar", ha dit, obviant les crítiques que l'acusen d'encoratjar la violència supremacista amb la seva retòrica xenòfoba. Trump, que ha vinculat els dos tirotejos amb "malalties mentals" dels seus perpetradors, ha instat republicans i demòcrates a unir-se al Congrés per aprovar un enduriment dels controls d'antecedents per als que vulguin comprar armes i ha plantejat que "potser" hauria d'aprovar-se de manera conjunta a la reforma migratòria. "No podem deixar que els que van perdre la vida a El Paso (Texas) i Dayton (Ohio) hagin mort en va", ha afirmat.

“Quan n’hi haurà prou?”, es preguntava commocionada l’alcaldessa de Dayton, Nan Whaley. La població, d’uns 150.000 habitants, patia fa tres mesos diversos tornados que van deixar habitatges i diversos edificis destruïts al seu pas. Res comparable, però, amb el dolor que va arrasar aquesta localitat d’Ohio ahir a primera hora de la matinada. Un jove, protegit amb una armilla antibales i armat amb un rifle d’assalt i diversos carregadors, va assassinar 9 persones i en va deixar 27 de ferides, segons les dades facilitades per la mateixa Whaley. L’atacant, identificat com a Connor Stephen Betts, blanc de 24 anys i veí d’una població als afores de Dayton, va ser abatut en menys d’un minut, el temps que va trigar la patrulla de la policia local a arribar al lloc dels fets, una coneguda zona de bars i restaurants que era plena de gent gaudint de la nit i del cap de setmana. Sis de les nou víctimes eren afroamericanes, però les autoritats descartaven ahir el mòbil racial. Entre els morts també hi ha la germana de l’atacant.

Com si fos la rèplica d’un terratrèmol, Dayton patia l’impacte de la violència armada tot just dotze hores després del sagnant atac que un jove de 21 anys, identificat per diversos mitjans nord-americans com a Patrick Crusius, va cometre a la localitat texana d’El Paso. Armat amb un fusell d’assalt AK-47, va assassinar 20 persones i va deixar-ne 26 més de ferides. Posteriorment es va lliurar a les autoritats. La massacre, la més gran als Estats Units des de començament d’any, va tenir lloc en un supermercat Walmart, una popular cadena del país, que en aquell moment acollia més de mil persones entre clients i treballadors. Segons va confirmar el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, sis de les víctimes mortals són del seu país, d’on procedeixen també nou de les persones ferides, entre les quals una nena de deu anys.

Deu hores de cotxe per matar

El cap de la policia local, Greg Allen, va explicar que entre la primera trucada que alertava del tiroteig i l’arribada dels primers agents policials van transcórrer sis minuts. Tot i que durant hores es va especular amb l’existència de diversos autors, i fins i tot amb diversos tirotejos simultanis, l’únic detingut és Patrick Crusius, que s’hauria desplaçat fins a El Paso des d’Allen, una altra població de Texas que és a deu hores en cotxe del lloc on va dur a terme la matança. “Aquesta persona no és d’El Paso”, va subratllar l’alcalde, Dee Margo. “Som una comunitat especial i us puc assegurar que això no ho pot haver comès algú d’El Paso”. La ciutat, separada per la tanca fronterera de la localitat de Ciudad Juárez, una de les més violentes de Mèxic, presumeix de ser de les més tranquil·les dels Estats Units. L’atac de dissabte va causar més víctimes mortals en un sol dia que la mitjana d’homicidis anuals durant els últims cinc anys: 18.

Se sospita que entre els ferits hi podria haver persones en situació irregular que podrien haver evitat els hospitals per por de ser detingudes. Els portaveus de la patrulla fronterera van assegurar que no durien a terme batudes en hospitals, refugis ni als centres de reunificació familiar habilitats després de l’atac. El Paso té diversos refugis habilitats per als immigrants que passen als Estats Units i la major part de la seva població, al voltant del 80%, és d’origen mexicà. Els investigadors analitzen precisament si l’acció va estar motivada per l’odi racial, després que es trobés un manifest antiimmigrants escrit presumptament pel detingut. Jaime Esparza, fiscal del districte, va anunciar diumenge que buscaran que l’assassí sigui condemnat a pena de mort i que serà tractat com un cas de terrorisme intern.

El president Donald Trump, que va ordenar ahir que les banderes onegin a mig pal fins al dia 8, va celebrar a principis d’any a El Paso un míting per promoure la construcció del mur amb Mèxic, tot i que la ciutat vota majoritàriament el Partit Demòcrata. En les eleccions del 2016 Trump amb prou feines va poder esgarrapar el 25% dels vots de tot el comtat. Un dels precandidats demòcrates a la presidència el 2020, Beto O’Rourke, que és precisament d’El Paso, hi va tornar immediatament quan es va saber la notícia i va estar visitant diverses víctimes, amb un rang d’edat que va dels 2 als 82 anys. O’Rourke va liderar la manifestació de rebuig a la política antiimmigració de Trump durant la celebració del seu míting fa uns mesos.

El tiroteig número 251

Amb les massacres d’El Paso i Dayton, els Estats Units han viscut 251 tirotejos massius des de començament del 2019, un concepte que implica almenys l’existència de quatre víctimes, ja siguin morts o ferits. Segons el recompte del New York Times, en el que portem d’any hi ha hagut 32 successos amb tres o més víctimes mortals. Fa tan sols una setmana, un jove de 19 anys va assassinar tres persones, incloent-hi menors de 6 i 13 anys, en un festival gastronòmic a Califòrnia.