Turquia atribueix l'atemptat d'Ankara a una dona del PKK
Ankara ha bombardejat posicions kurdes al nord de l'Iraq en resposta a l'atemptat que ha deixat almenys 37 morts i 125 ferits
BarcelonaFuncionaris del ministeri de l'Interior han identificat a un dels dos presumptes autors de l'últim bombardeig d'Ankara. Es tracta d' una noia de la ciutat de Kars (est de Turquia) que s'hauria unit al PKK el 2013.
En resposta al bombardeig, onze avions turcs han atacat camps de la guerrilla kurda del PKK al nord de l'Iraq. Segons informa l'agència 'Reuters', l'operació militar s'ha centrat en refugis, búnquers i dipòsits d'armes; en total 18 objectius. A banda, el govern turc ha imposat tocs de queda a dos ciutats kurdes de l'est de Turquia (Yüksekova i Nusaybin) on hi està duent a terme operacions militars
Jornada negra, a Ankara
Ankara ha viscut aquest diumenge una nova jornada negra, la tercera en cinc mesos. Almenys 34 persones han mort i 125 han resultat ferides en una explosió causada per un cotxe bomba al centre de la capital turca, segons el recompte oficial. La forta deflagració ha tingut lloc al costat del parc Güven –a tocar de la concorreguda plaça de Kizilay–, quan un vehicle amb explosius ha impactat contra la part posterior d’un autobús municipal, segons els testimonis recollits per agències locals.
L’explosió ha provocat l’incendi d’almenys cinc vehicle i danys en diversos edificis de la zona, on també hi ha una comissaria. Nombroses ambulàncies i bombers s'han desplaçat al lloc dels fets, on han mort, com a mínim, 23 de les víctimes. La resta han perdut la vida camí de l’hospital, va precisar la governació d’Ankara.
Un atac per dividir el país
Per al president del país, Recep Tayyip Erdogan, l’atac tenia com a objectiu trencar “la integritat del país, la unitat del poble i la convivència”, i ha assegurat que accions com aquesta no reduiran la determinació de Turquia “en la lluita contra el terror”. Declaracions semblants a les que va fer el passat 17 de febrer, quan un cotxe bomba va esclatar al pas d’un comboi militar al centre d’Ankara, deixant una trentena de morts. En aquella ocasió, l’executiu turc va acusar les milícies kurdes sirianes de l’YPG, que van negar estar darrere dels fets.
No es descartable que Ankara torni a assenyalar ara els combatents kurds, als quals bombardeja intensament al nord de Síria. Pel què pugui ser, el partit prokurd HDP, acusat per l’executiu d’Erdogan de ser proper a la guerrilla kurda PKK, ha condemnat l’“abominable atac” d’aquest diumenge. L’atac més greu que ha patit Ankara, però, va ser el doble atemptat suïcida que l’Estat Islàmic va perpetrar l’octubre passat, en el qual van morir 102 persones.
Nou episodi de censura informativa
El Consell Audiovisual de Turquia (RTÜK), ha informat l'agència Efe, ha vetat l'emissió d'imatges del lloc de l'atemptat poc després de l'explosió, al·legant que està prohibit "mostrar cossos sense vida". La censura informativa s'ha impost de nou a Turquia. Periodistes sobre el terreny han explicat a Twitter que se'ls ha prohibit fins i tot parlar amb testimonis dels fets.