Dinamarca crea lleis específiques per als “guetos” d’immigració

BarcelonaEl govern de Dinamarca està tramitant un paquet de lleis per regular la vida en 25 àrees que considera “guetos”, formades bàsicament per persones amb baixos ingressos i d’origen immigrant. Imposar penes el doble d’altes als crims comesos en aquestes àrees, prohibir parlar àrab a les reunions d’escala o obligar tots els nens d’aquests barris a anar a la guarderia des que tenen 1 any són algunes de les mesures més rellevants que el primer ministre, el conservador Lars Lokke Rasmussen, al govern des del 2015, vol aplicar a través d’un programa que té com a nom Una Dinamarca sense societats paral·leles: fora els guetos el 2030.

El pla s’aplicarà a les zones que compleixen almenys dues de tres condicions: tenir més d’un 40% d’atur, una ràtio de criminalitat superior al 2,7% i més d’un 50% de població estrangera. La majoria d’habitants d’aquests barris provenen de països com Turquia, Síria, l’Iraq, el Líban, el Pakistan o Somàlia.

El paquet legislatiu doblarà automàticament les sentències per delictes comesos en aquestes àrees. També prohibeix l’ús de la llengua àrab i altres idiomes que no siguin el danès en les reunions d’escala entre veïns, encara que la majoria de persones no el dominin. Aquest últim punt és una iniciativa del Partit Popular Danès (PPD), el grup d’extrema dreta que és avui la segona força al país i dona suport parlamentari a Rasmussen. El ponent del PPD, René Christensen, va fer mans i mànigues per obtenir el requisit de l’idioma a l’acord. Tot i això, no s’especifica com es farà perquè es compleixi, o quines conseqüències tindrà no fer-ho.

“Valors danesos” a la guarderia

El paquet inclou també la inscripció obligatòria de tots els nens d’entre 1 i 6 anys que visquin als “guetos” a 25 hores setmanals de guarderia. L’objectiu és que els infants siguin instruïts en els “valors danesos”, incloses les tradicions nadalenques i la Pasqua. Si els pares s’hi neguen podrien quedar-se sense ajudes socials. A més, s’imposa a les guarderies un màxim del 30% d’alumnes immigrants per forçar la diversitat de l’alumnat. A partir del curs 2019-20, les escoles que tinguin més d’un 30% d’alumnat d’una àrea considerada un gueto hauran de fer una prova de llengua danesa a tots els alumnes.

La reforma legislativa ja s’ha aprovat parcialment al Parlament gràcies al suport del govern i l’ultradretà PPD, però també dels socialdemòcrates, que justifiquen el pla per protegir l’ús del danès, les tradicions, les normes i valors del país.

Malgrat l’amplia majoria que hi dona suport, partits com l’Esquerra Radical en són molt crítics. Adverteixen que “ser igual davant la llei és un dels valors més fonamentals de la societat danesa” i demanen “solucions reals als problemes del dia a dia”. També el partit anticapitalista Verd i Roig se’n desmarca: el seu portaveu, Pernille Skipper, critica el suport dels socialistes i veu el nou pla com un fracàs per als infants més vulnerables.

Entre les mesures que planteja el govern hi ha també la inversió d’1,6 milions d’euros en 10 anys per tirar a terra edificis d’aquestes àrees i afavorir l’habitatge lliure en lloc de les cooperatives que ara hi predominen. Per aconseguir que s’hi instal·lin ciutadans d’origen danès es prohibirà a les persones que viuen de prestacions socials de tornar a optar al mateix lloc.

També es pretén acabar amb el costum d’enviar els fills al país d’origen dels pares durant les vacances escolars (cosa que a Dinamarca es coneix com a viatges de reeducació ) i es podrà castigar els que ho facin amb penes de fins a quatre anys de presó i l’expulsió del país.

Durant el debat del projecte el PPD va proposar restriccions encara més dures, com la d’obligar els menors de 18 anys residents als “guetos” a quedar-se a casa a partir de les vuit del vespre, una idea que finalment va ser rebutjada. Però la croada antiimmigració ja no és exclusiva del partit d’extrema dreta, com va quedar clar l’any passat quan la ministra d’Immigració i Integració, la liberal Inger Stojberg, va celebrar les seves pròpies polítiques restrictives amb un post de Facebook. “Avui s’aprova la cinquantena restricció sobre la immigració. Això s’ha de celebrar!”, hi va escriure, i va afegir un enllaç amb un llistat 98 reglaments del ministeri, com “la llei de les joies”, que exigeix als sol·licitants d’asil a Dinamarca de lliurar objectes de valor com joies i or per ajudar a pagar la seva estada.

La directora del diari Refugees Welcome de Dinamarca, Michala Clante Bendixen, explica a l’ARA que quan visita els amics d’algunes d’aquestes zones considerades guetos no veu res més que nens jugant al futbol, mares amb nadons i homes grans jugant a escacs sota els arbres. Són llocs ordenats, ben cuidats i acollidors, molt lluny de la imatge deprimida a què la paraula gueto ens remet, assegura. Clante posa també en dubte que es puguin complir molts dels objectius, com la quantitat màxima de nens d’origen estranger a les guarderies, ja que comportaria transportar-los lluny d’on viuen. Tampoc creu que hi hagi molts compradors per als pisos nous d’aquestes zones, perquè els que tenen diners, diu, aniran a un altre lloc.

Sobre la possibilitat que els partits canviïn la seva posició per frenar les mesures que encara queden per aprovar, Clante només veu possible canviar el vot dels partits Radikale i Socialista, que van votar certes parts del paquet i ara podrien lamentar-ho. Però encara hi hauria una majoria molt gran formada pel govern, el PPD i els socialdemocràtes, que no canviaran d’opinió.

Algunes mesures per a les 25 àrees de

“gueto

”

Idioma

Prohibir parlar en àrab i cap altra llengua que no sigui el danès en les reunions d’escala.

Guarderies

Obligar a la matriculació a partir d’un any d’edat i fixar un màxim del 30% d’alumnat immigrant.

Delictes

Doblar automàticament les sentències per infraccions si s’han comès en una àrea de “gueto”.

Coaccions

Altes multes o fins i tot penes de presó per als que no informin dels pares sospitosos de violència domèstica.

Enderrocs

Tirar a terra edificis de les àrees vulnerables i construir-hi nous habitatges en què es vetarà l’accés a les persones que viuen d’ajuts socials.

Viatges

Penes de quatre anys de presó o expulsió del país per als pares que enviïn els fills al seu país d’origen durant les vacances d’estiu per “reeducar-los”.