Creix la protesta dels professors interins al Marroc

BarcelonaLa policia marroquina ha reprimit les protestes aquest cap de setmana dels professors interins al Marroc que reclamen ser integrats a la funció pública. A la manifestació de dissabte a Rabat, en què van participar unes 15.000 persones, una trentena de manifestants van quedar ferits en les càrregues policials, amb canons d’aigua i gasos lacrimògens. Ahir centenars dels seus companys es van tornar a manifestar a la capital, on van tallar la cèntrica avinguda de Mohamed VI, davant la seu del Parlament, reclamant la millora de les seves condicions laborals i denunciant la repressió que han patit en les protestes de les últimes tres setmanes en diferents ciutats del país.

Un dels organitzadors de la protesta, Imad Cabo, va explicar a l’agència Efe que el ministeri d’Educació ha acceptat reunir-se amb els representants del moviment. “Han acceptat negociar amb nosaltres en les pròximes hores; fins ara s’hi negaven perquè no formem part de cap sindicat autoritzat”, afegia. El moviment està organitzat en coordinadores de professors interins en diverses ciutats, de les quals formen part tant homes com dones.

Contractació massiva

El 2015 hi va haver una onada de jubilacions al sector de l’educació que el govern va cobrir autoritzant les regions a contractar professorat interí. Dels 240.000 professors del país, 55.000 han sigut contractats des d’aleshores sota aquest sistema. Els interins tenen el mateix salari que els funcionaris (5.000 dirhams mensuals, uns 460 euros), però amb menys estabilitat i unes pensions més baixes. La contractació massiva d’interins respon també a les pressions dels creditors internacionals, que reclamen retallades en la funció pública.

Els interins estan en vaga des del 3 de març i ja havien protagonitzat fa quinze dies acampades davant les autoritats educatives regionals en diverses ciutats. Van escollir el 23 de març per manifestar-se a Rabat en record de la gran manifestació estudiantil del mateix dia del 1965 a Casablanca, que va acabar en un bany de sang, en els anomenats anys de plom del règim de Hassan II, pare de l’actual monarca, Mohamed VI. El moviment també es va manifestar el 20 de febrer, aniversari de les protestes del 2011.