Corea del Sud vota pel canvi i fa president el progressista Moon Jae-in

PequínEl progressista Moon Jae-in ha guanyat les eleccions a la presidència de Corea del Sud i ha posat fi a una dècada de govern conservador. El seu triomf representa una aposta per la lluita contra la corrupció i una política més conciliadora amb Corea del Nord.

Moon Jae-in, el candidat del Partit Democràtic, s'ha imposat àmpliament en les eleccions presidencials al seus rivals directes: el conservador Hong Joon-pyo, del Partit de la Llibertat, i el centrista Ahn Cheol-soo, del Partit Popular. La participació ha superat el 77%, la més gran en la història de la democràcia de Corea del Sud, fet que mostra la mobilització de la població davant els greus casos de corrupció que ha viscut el país.

Escàndols de corrupció

Les eleccions han posat fi a un període d'inestabilitat política després de les acusacions contra l'anterior presidenta, Park Geun-hye, per corrupció i abús de poder que van culminar amb la seva destitució el 10 de març.

Park ara és a la presó de manera preventiva en espera de judici per ajudar la seva amiga Choi Soon-sil, coneguda com 'la Rasputina', a crear una xarxa de tràfic d'influències en la qual estaven involucrades grans empreses com Samsung. S’enfronta a una possible pena de cadena perpètua.

L'escàndol de la Rasputina, l'augment de les desigualtats socials i l’atur han estat els principals eixos de la campanya electoral; a això s'hi ha sumat l'escalada de tensió amb Corea del Nord. Malgrat que els sud-coreans estan acostumats a la tensió amb els seus veïns del nord, amb els quals segueixen tècnicament en guerra des de fa 64 anys, l'arribada de Trump a la presidència dels Estats Units ha incrementat la crispació.

Les amenaces verbals de Pyongyang i les seves proves d'armament han estat contestades per Washington amb una escalada dialèctica que ha arribat a insinuar la necessitat de realitzar un atac preventiu contra Corea del Nord. Però sobretot s'ha materialitzat amb el desplegament de l'escut antimíssils THAAD. Aquesta última decisió ha implicat les protestes de la Xina, que sent amenaçada la seva seguretat i pressiona Seül amb una guerra comercial.

Canvi geoestratègic a la regió

Moon Jae-in pot capgirar la situació. Durant la seva campanya ha defensat la necessitat de dialogar amb Pyongyang i s'ha mostrat disposat a estudiar la reobertura de la de la zona industrial de Kaesong.

El règim nord-coreà no ha perdut l'ocasió d'intentar influir en les eleccions i dilluns va estendre la mà al futur govern. A través d'un editorial al diari oficial 'Rodong Sinmun' va oferir acabar amb la confrontació entre les dues Corees, que atribueix a les provocacions dels deu anys de govern conservador, i va proposar obrir una “nova era de reunificació”, en referència al període de govern de Roh Moo-hyun, amb el qual Moon va col·laborar.

Durant la seva campanya Moon ha defensat que Corea del Sud ha de tenir veu pròpia i no ser una moneda de canvi en les negociacions entre els Estats Units i la Xina.

Moon Jae-in, un corredor de fons de la política

El futur president de Corea del Sud, Moon Jae-in, exadvocat especialitzat en la defensa dels drets civils, arriba a la presidència als 64 anys d'edat amb una llarga biografia, en la qual la política sempre ha estat present.

Els seus pares eren nord-coreans i ell va néixer el 1953 en un camp de refugiats a l’illa de Geoje. Es va criar a la ciutat de Busan i durant la seva estada a la Universitat Kyunghee de Seül va destacar com a líder estudiantil i va ser detingut en diverses ocasions per haver participat en manifestacions contra el dictador Park Chung-hee. Es va llicenciar en dret i el seu passat d'activista polític li va impedir accedir a una plaça de jutge.

Va compartir bufet amb el seu amic i futur president Roh Moo-hyun. Junts van portar nombrosos casos per violació de drets humans en els últims anys de la dictadura. Durant la presidència de Roh Moo-hyun (2003-2008) va ocupar diversos càrrecs d'assessor. Van ser grans amics fins al suïcidi de Roh el 2009, assetjat també per casos de corrupció.

Es va retirar de la política i es va tornar a dedicar a l'advocacia fins que el 2012 el Partit Democràtic el va convèncer perquè tornés i competís per la presidència davant de la filla del dictador, Park Geun-hye, i va perdre. Ara ha arribat l'hora de la revenja.

La indignació popular i les ganes de canvi han portat Moon a la presidència, malgrat que el seu programa s'ha moderat i té clars punts foscos, com el seu rebuig a l'homosexualitat.