Conspiracions a Montenegro
Històries d’espies i d’intents de cop d’estat, protestes al carrer, detenció de diputats i acusacions directes a Rússia de voler desestabilitzar un país de 620.000 habitants, que es convertirà aviat en nou membre de l’OTAN. És el que està passant a Montenegro. Com en una novel·la de la Guerra Freda de John le Carré, la tensió política que es viu des de les eleccions generals de l’octubre -que el govern de Milo Djukanovic volia convertir en un plebiscit a l’adhesió del país a l’Aliança Atlàntica- ha derivat en una profunda crisi per la denúncia d’un intent de cop d’estat, que no es va materialitzar.
Segons la fiscalia del país, un grup de 25 persones, majoritàriament serbis, haurien orquestrat un cop contra Djukanovic amb l’ajut de “membres de l’administració russa” per fer fracassar l’adhesió a l’OTAN, que ja només està pendent de la ratificació de quatre països (entre els quals Espanya i els EUA).
La setmana passada el Parlament de Montenegro va retirar la immunitat a dos diputats opositors, líders del Front Democràtic, per investigar la seva suposada participació en “la creació d’una organització criminal” i en la “preparació d’un cop”. Mentre l’assemblea votava -amb l’única presència de diputats governamentals-, centenars de persones protestaven contra la decisió i acusaven l’executiu d’haver fabricat la història. El Front Democràtic ha encapçalat una virulenta oposició contra l’entrada a l’OTAN i les últimes enquestes afegeixen llenya a la polarització. Un 39,5% dels montenegrins volen convertir-se en membre de l’OTAN, i un 39,7%, no.
Després de les eleccions, Djukanovic -que durant 25 anys ha estat al capdavant del país- va optar per retirar-se i cedir el càrrec de primer ministre al seu aliat, Dusko Marcovic. En realitat, però, no canvia res. Montenegro seguirà sense conèixer l’alternança política al govern des del 1990, quan van introduir el sistema multipartidista. El país ha estat, tots aquest anys, “sota el control de les mateixes persones, de les mateixes famílies i elits polítiques i econòmiques”, resumeix un informe de l’Open Society.
Els russos, al darrere
La història s’ha embolicat, encara més, l’última setmana, després que agents d’intel·ligència britànics van confirmar -segons The Sunday Telegraph - que les autoritats russes estarien al darrere d’aquest complot per assassinar el líder montenegrí. El rotatiu diu, a més, que tant l’espionatge britànic com el nord-americà tindrien les evidències que demostrarien aquesta implicació.
Per la seva banda, la publicació Balkan Insight explica que un dels ciutadans russos sospitosos d’haver participat en l’operació és un “militar que ja va ser expulsat de Polònia el 2014 acusat d’escàndol de l’espionatge” que va provocar una profunda crisi de govern a Varsòvia.
Les autoritats russes, però, mantenen que tota la història és només “una provocació”, i el govern serbi també s’ha afanyat a desmarcar-se de l’operació. Mentrestant, la teoria de la conspiració es va fent gran. El govern de Podgorica anunciava ahir que actuarà contra una sèrie de ciberatacs a gran escala que, els últims dies, han afectat institucions de l’estat i mitjans progovernamentals. L’executiu s’aferra al discurs de la ingerència estrangera.
