L'Eurocambra ratifica àmpliament la Comissió de Von der Leyen

EstrasburgAmpli suport del Parlament Europeu perquè Ursula Von der Leyen comenci el seu mandat com a presidenta de la Comissió Europea l'1 de desembre, un mes tard. Populars, socialistes i liberals han consolidat la seva aliança per avalar el conjunt de la Comissió Europea de Von der Leyen, amb un equip de 27 membres perquè no hi ha representant britànic. El nou govern de la UE ha sigut ratificat per 461 vots a favor, 157 en contra i 89 abstencions. La gran majoria dels Verds-ALE s'han abstingut, mentre que els ultradretans de Salvini i Le Pen i l'Esquerra Unitària hi han votat en contra. Bona part dels conservadors reformistes del CRE (on hi ha Vox o el PiS polonès) hi han votat a favor, però els eurodiputats espanyols del grup s'han saltat la disciplina de vot i han optat pel no. "Posem-nos a treballar", ha dit Von der Leyen en un discurs sense concrecions. I no ha estat més concreta davant la premsa, on ha respost amb evasives.

És també l'adeu definitiu a Jean-Claude Juncker com a president de la Comissió Europea, un Juncker per a qui la seva successora ha tingut elogis i agraïments. Von der Leyen ha demanat el vot a l'Eurocambra presentant Europa com un "poder responsable" en un context "inestable", en el qual ha situat l'encara ministre d'Exteriors espanyol en funcions, Josep Borrell, (que dimitirà divendres) com la peça clau perquè la diplomàcia europea construeixi un "millor ordre global". Borrell ha quedat ratificat també, doncs, com a alt representant, el càrrec amb rang de vicepresidència que lidera la diplomàcia comunitària.

Missatges i concessions que han permès la llum verda

Von der Leyen va ser escollida a dit. Els líders de la UE auspiciats per Emmanuel Macron van posar el seu nom sobre la taula després d'ignorar el sistema de candidats oficials que defensava el Parlament. Per això va haver de fer concessions per assegurar-se l'ampli suport que ha aconseguit aquest dimecres. L'Eurocambra li va tombar tres dels candidats amb els quals va dissenyar el seu primer equip, cosa que li va complicar complir la seva primera promesa, una Comissió paritària. Finalment ha fregat el pal: hi ha 15 homes i 12 dones comptant-la a ella. L'exministra de Defensa d'Angela Merkel ha reconegut que li ha anat de poc i s'ha compromès a que totes les direccions generals de la seva Comissió seran paritàries. A més, Von der Leyen també ha hagut de rebatejar el polèmic nom de la vicepresidència, que al principi havia de "protegir" l'estil de vida europeu i finalment el "promourà". També va fer altres concessions per donar una pàtina més social a carteres com Treball, on es va afegir "Drets Socials".

Equilibris i concessions que s'han notat en un discurs estudiat per agradar a socialistes i liberals, amb qui ha negociat les últimes setmanes per assegurar-se la votació després que la del juliol li anés de nou vots. Per això ha començat fent referència a la lluita contra el canvi climàtic amb el que ha batejat com a Green Deal, que liderarà el socialista Frans Timmermans, un dels seus homes forts. "El canvi climàtic és cosa de tots. Tenim el deure d'actuar i el poder de liderar", ha sentenciat, i ha promès rebaixes d'emissions i inversions verdes però sense propostes concretes. El primer viatge que farà com a presidenta serà el mes que ve a la cimera del clima de les Nacions Unides de Madrid, la COP25.

Un dels seus grans reptes serà també la política migratòria, sobre la qual ha tingut un discurs ambigu: "Europa sempre acollirà els que estan en perill i necessiten protecció internacional, però també hem d'assegurar que els que no tenen dret a quedar-se tornin a casa", un missatge que pot explicar el vot favorable del Fidesz de Viktor Orbán (del PPE) o d'una trentena dels conservadors reformistes. Altres prioritats són la digitalització i les relacions comercials, part de les competències de l'altre gran pes pesant del seu equip, la liberal Margrethe Vestager. Von der Leyen ha defensat els tractats comercials i la necessitat de digitalitzar l'economia, un dels motius que els Verds han esgrimit per justificar la seva impossibilitat de donar suport a la Comissió Europa.

Els eurodiputats catalans

Totes aquestes negociacions entre grups polítics prèvies a la votació expliquen que s'hagi mantingut la disciplina de grup i que el suport hagi estat ampli. Però entre els eurodiputats catalans hi ha hagut excepcions. Diana Riba (ERC) ha votat en contra en comptes d'abstenir-se com la majoria dels Verds, amb l'oposició a Josep Borrell com un dels principals arguments. Ernest Urtasun, d'En Comú Podem, també hi ha votat en contra, alineant-se amb Podem estatal. D'altra banda, Jordi Cañas, de Ciutadans, ha defensat que l'aliança de forces que ha permès el sí hauria d'aplicar-se a Espanya, i els eurodiputats de Vox hi han votat en contra.