Comença la matança contra els kurds

BeirutEl president turc, Recep Tayyip Erdogan, va augurar fa uns dies una ofensiva llampec a Afrin, però la situació sobre el terreny pronostica una llarga i sagnant batalla en aquest petit cantó kurdosirià al nord-oest de Síria i que fa frontera amb Turquia. A més, la ferma decisió d’Erdogan de posar fi a la suposada “amenaça” que representen per a la seguretat de Turquia les milícies kurdes de les Unitats de Protecció del Poble (YPG) -que estan desplegades a Afrin- sembla que deixa poc camí a la diplomàcia, malauradament.

Tot i les crides internacionals de contenció i d’alto el foc a Turquia, l’operació militar turca Branca d’Olivera, que Ankara du a terme a Afrin va entrar ahir en el seu quart dia, i va causar prop d’un centenar de morts, dels quals almenys 27 són civils.

L’ofensiva turca ha provocat el desplaçament de com a mínim 5.000 civils a Afrin. L’enclavament kurd, que fins ara era una de les zones més estables de Síria -mai va estar ocupada per l’Estat Islàmic-, acull centenars de milers de sirians que havien fugit de la guerra a Síria. Si persisteixen els bombardejos turcs contra Afrin, podria produir-se una nova crisi humanitària, i centenars de milers de desplaçats es veurien obligats a tornar a marxar.

Sorprèn la tebiesa diplomàtica nord-americana davant aquesta ofensiva, malgrat que Turquia està atacant els seus únics aliats a Síria, o sigui, les milícies kurdes de l’YPG. I també sorprèn el silenci de l’Iran i Rússia, que han instat Erdogan a tornar al camí de les negociacions.

Els kurds de Síria se senten decebuts amb l’administració de Donald Trump perquè creien que tenien el suport de Washington en el seu projecte nacionalista i perquè confiaven que no permetria que Turquia els ataqués.

L’exèrcit turc, amb el suport de 25.000 combatents de l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS) -aliats d’Ankara i opositors a Damasc-, ha penetrat a la regió d’Afrin i ha avançat fins a vuit quilòmetres. L’ELS ha recuperat una dotzena de poblacions als voltants de la ciutat kurda assetjada, i els combats es localitzaven ahir a les poblacions sirianes de Qustul Yandu, Balia, Qana, Adamanli, Kada Amra i Hamam, prop de la frontera. Davant l’avanç turc i el silenci internacional, les milícies kurdes van fer una crida a la població a prendre les armes per defensar l’enclavament d’Afrin.

Turquia assegura que l’operació que s’està duent a terme té com a objectiu establir una zona de seguretat de 30 quilòmetres d’ample des de la frontera, per protegir els civils sirians de “l’opressió i la crueltat dels terroristes”. Però a hores d’ara ningú dubta que la finalitat és impedir de totes totes la creació d’un corredor kurd a la frontera. Aïllant Afrin dels altres dos cantons kurds de Rojava (la regió semiautònoma kurda al nord de Síria), Ankara tallaria les ales als kurdosirians que desitgen el seu propi estat autonòmic a Síria.

Diversos analistes opinen que només amb l’aval de Rússia Turquia ha pogut llançar una ofensiva terrestre a Síria. Tot i que els turcs i els russos són rivals polítics a Síria, ja que Moscou dona suport al règim de Baixar al-Assad i Ankara als rebels moderats de l’ELS, hi ha hagut un acostament polític entre els dos països en l’últim any per buscar una sortida a la guerra siriana.

A més, tenint en compte que la batalla té lloc en territori sirià, Ankara ha d’haver obtingut també el vistiplau de Damasc per desplegar les seves tropes i armament pesat a Síria. El règim sirià sembla que està traient el millor partit de l’operació Branca d’Olivera, ja que sense arriscar el seu exèrcit, aconseguirà debilitar els grups rebels proturcs i les milícies kurdes pro-EUA, tots dos contraris al govern sirià, i enfortir la posició de Damasc en les futures negociacions de pau.