Colòmbia i les FARC firmen l’alto el foc definitiu

L’acord acosta el país a la fi d’un conflicte que ha deixat 260.000 morts en cinc dècades

La portaveu del govern, Marcela Duran, i Marcos Calarca, de les FARC, ahir.
Júlia Vidal
23/06/2016
3 min

BogotàColòmbia respira la pau després de l’acord firmat ahir d’alto el foc bilateral i definitiu entre el govern i FARC i l’abandonament de les armes. El pacte posa les bases perquè els guerrillers deixin els fusells que van prendre el 1964 en una rebel·lió camperola, i accelera la firma de l’acord final de pau. Després de més de mig segle de conflicte armat i gairebé quatre anys de negociacions a l’Havana, l’enfrontament més vell de l’Amèrica Llatina s’acosta al final i deixa enrere més de 260.000 morts, 45.000 desapareguts i gairebé set milions de desplaçats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El president Juan Manuel Santos i el màxim líder rebel, Timoleón Jiménez Timochenko, donaran avui des de Cuba detalls i calendari d’un acord històric que dóna a les FARC les garanties de seguretat perquè els guerrillers deixin les armes i puguin anar integrant-se a la política. En l’acte també hi participaran el president de Cuba, Raúl Castro, i el canceller de Noruega, Borge Brende, països garants del procés de pau. A més, hi han sigut convidats els estats que han acompanyat les negociacions: hi haurà el veneçolà Nicolás Maduro i la xilena Michelle Bachelet. També hi acudirà Ban Ki-moon, el secretari general de les Nacions Unides, organisme que supervisarà la desmobilització dels 7.000 guerrillers que encara formen part de les files de les FARC i el lliurament de les seves armes durant els pròxims mesos.

“Lliuraran fins a l’última pistola”, ha assegurat el president colombià, Juan Manuel Santos, aquesta setmana, convençut que les parts firmaran abans del 20 de juliol l’acord definitiu, un cop es tanquin tots els punts en negociació. “El 22 de juny del 2016 quedarà marcat a la història com la data definitiva del final de l’enfrontament obert a Colòmbia”, explica Jorge Restrepo, director del centre d’anàlisi CERAC, una institució que registra l’evolució del conflicte i que qualifica aquest any com el “menys intens” en víctimes i accions violentes des del 1964.

Narcotràfic i mineria

Les FARC, que des de fa un any han decretat una treva unilateral i pràcticament han acabat amb les hostilitats contra l’exèrcit i la població civil, es comprometen amb l’acord també a renunciar a finançar-se de manera il·legal, segons Restrepo. Precisament, una de les dificultats per arribar a aquest pacte que tanca el punt sobre el final del conflicte radicava en la por dels guerrillers de ser perseguits per membres d’altres grups armats que els disputen el territori i el negoci del narcotràfic i la mineria il·legal. L’acord d’ahir fa referència explícita a la lluita contra “organitzacions criminals [...] successores del paramilitarisme”.

“És un avanç real”, assegura l’analista Angelika Rettberg, tot i que “les FARC temen que s’incompleixin els acords i que la seva seguretat estigui en risc”. L’experta cita “l’espectre de la Unió Patriòtica”, el partit polític creat als anys 80 amb guerrillers desmobilitzats que va patir l’assassinat d’uns 3.000 integrants. “Les garanties de seguretat hi són però el risc que augmenti la violència o hi hagi atemptats terroristes també, i és comú en processos de pau”, alerta Restrepo. Més enllà de les FARC, Colòmbia ho té difícil per controlar el seu territori. Des del 30 de març el govern i la segona guerrilla, l’ELN, intenten desencallar la seva negociació. A més a més, fa uns mesos el ministeri de Defensa va declarar la guerra a les bandes del narcotràfic, que s’han convertit en el seu principal repte de seguretat.

L’oposició al procés de pau també ha començat a organitzar-se en els últims mesos. L’expresident Álvaro Uribe ja ha llançat una “ofensiva civil” amb protestes i recollides de firmes contra els acords perquè renuncia a “acceptar una pau amb impunitat que genera més violència”.

stats