Cisjordània s’encén

BarcelonaLluny de calmar-se, l’escalada de violència a Cisjordània augmenta cada dia, amb el temor que la crisi oberta arran de la instal·lació de detectors de metalls a l’entrada de l’Esplanada de les Mesquites de Jerusalem acabi amb una nova Intifada. Feia anys que no es produïen topades tan violentes com les dels últims 10 dies, en què ja han mort nou persones, entre palestins i israelians. Al tràgic balanç s’hi ha d’afegir la mort ahir d’un noi jordà de 17 anys a l’interior de l’ambaixada israeliana d’Amman, en un episodi sense aclarir. L’agència Efe, citant fonts de seguretat locals, va relatar que el noi va morir a causa dels trets d’un israelià, que alhora va haver de ser hospitalitzat per ferides d’arma blanca.

L’atac a Amman té un significat prou simbòlic perquè des del 1967 la monarquia jordana s’encarrega de custodiar els llocs sagrats per als musulmans que s’alcen per sobre del Mur de les Lamentacions de Jerusalem, alhora el lloc més emblemàtic per als jueus. Jordània, juntament amb altres països àrabs, ha reclamat un gest a Israel per rebaixar la tensió. Els ministres d’Exteriors de la Lliga Àrab es reuniran dijous al Caire per tractar la crisi, però en un comunicat ja van advertir ahir Tel Aviv que “està jugant amb foc” amb Jerusalem, una “línia vermella” que “no es pot creuar”.

L’ala dura israeliana

Aliè a les peticions internacionals de fer gestos per suavitzar la tensió o dels avisos interns que la situació només pot agreujar-se, a la reunió dominical del govern de Benjamin Netanyahu es van imposar els posicionaments més durs. El gabinet va decidir mantenir els polèmics arcs detectors de metalls al tercer lloc més sagrat per als musulmans, tot i que va apuntar que es pot plantejar reduir-ne l’ús perquè molts dels fidels habituals que volen accedir al perímetre sagrat són gent gran o ben coneguts pels policies israelians que en controlen els accessos. Per compensar-ho, l’executiu va aprovar la instal·lació de càmeres de seguretat i de sofisticats dispositius de reconeixement facial per reforçar-hi encara més la seguretat. Mentrestant, continua la prohibició d’accedir a l’Esplanada i a la mesquita d’Al-Aqsa als palestins de menys de 50 anys. “Si els palestins no volen entrar-hi, els deixarem que no hi entrin”, afirmava el ministre Tzachi Hanegbi a la Ràdio de l’Exèrcit. “No retirarem els arcs. Els assassins mai ens diran com trobar els assassins”, va afegir.

Cooperació en suspens

La immobilitat dels israelians va ser rebuda amb un ultimàtum del president palestí, Mahmud Abbas, en la mateixa línia que divendres, quan va anunciar el trencament dels contactes amb el govern de Netanyahu. Palestins i israelians col·laboren en la seguretat a la Ciutat Vella, fruit dels Acords d’Oslo dels 90, però Abbas entén que els detectors de metalls posen fi a la coordinació.

La preocupació per la crisi s’evidencia en el fet que el papa Francesc va aprofitar el sermó dominical per demanar “moderació i diàleg” a les dues parts per pacificar la zona. Avui, el Consell de Seguretat de l’ONU es reunirà a porta tancada a petició d’Egipte, Suècia i França, per tractar la crisi i trobar la via per rebaixar la tensió en aquest enclavament sagrat per a jueus i musulmans, que el fa el punt més fràgil de tot el Pròxim Orient.

Enderroc de la casa d’un atacant palestí

Benjamin Netanyahu va anunciar ahir que s’enderrocarà la casa del palestí de 20 anys que divendres passat va matar tres membres d’una mateixa família a Neve Tsuf, una colònia al nord de la Cisjordània ocupada. “La casa del vil terrorista serà destruïda tan aviat com sigui possible”, va assegurar el primer ministre israelià. Es tracta d’una mesura habitual que practica Israel amb els palestins involucrats en atacs i que ha estat denunciada internacionalment.