Borrell, nou responsable de la diplomàcia europea

Brussel·les“Espanya ha tornat”. Amb aquest eslògan Pedro Sánchez sortia de la cimera de líders anunciant que l’actual ministre d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, ocuparà el càrrec d’Alt Representant de les institucions europees, és a dir, que serà el responsable de la política exterior comunitària i també de la defensa. Borrell substituirà l’italiana Federica Mogherini i es col·loca en un dels alts càrrecs de responsabilitat de la Unió Europea, 15 anys després.

Malgrat considerar-ho un fet “extraordinari” per a Espanya (amb paraules de Pedro Sánchez), Borrell és el mal menor per a les aspiracions socialdemòcrates a Europa, que havien començat la partida apuntant alt, amb la voluntat d’aconseguir que el candidat oficial, Frans Timmermans, presidís la Comissió Europea. Finalment, però, els socialistes s’han quedat amb l’Alt Representant i amb la meitat del mandat de la presidència del Parlament Europeu. Pedro Sánchez, però, va reivindicar el mèrit d’aconseguir un càrrec com aquest en un moment en què els socialdemòcrates tenen menys líders que fa cinc anys dins el Consell Europeu i en què els liberals han entrat al joc de cadires.

El català Josep Borrell, nascut a la Pobla de Segur fa 72 anys, ja va renunciar a l’acta d’eurodiputat fa una setmana conscient. Com han admès fonts diplomàtiques, sempre ha sigut el “candidat natural” d’Espanya als alts càrrecs de les institucions, i també a d’altres tipus de vicepresidències de la Comissió Europea, malgrat que a Brussel·les s’hagués preferit la ministra d’Economia, Nadia Calviño, que abans d’arribar al govern espanyol ja era la responsable dels pressupostos de la Comissió Europea.

Finalment, però, Borrell ocuparà una cartera més simbòlica que executiva que gestiona la política exterior i la defensa. També, segons va explicar ahir Pedro Sánchez, ampliarà les seves competències en l’ajuda humanitària i les polítiques en relació a l’Àfrica, una de les prioritats de l’agenda futura de la UE. Borrell va ser president del Parlament Europeu, és un europeista convençut i com a ministre d’Exteriors ja passava habitualment per Brussel·les, on ha pres la iniciativa en la gestió de la crisi de Veneçuela, per exemple, però també ha protagonitzat moments complicats, com el de l’entrevista en una televisió alemanya en què va voler aixecar-se per les preguntes del periodista sobre Catalunya, les seves paraules sobre el genocidi dels indígenes americans o quan va considerar Rússia “una amenaça” i va provocar que l’ambaixador espanyol a Rússia fos citat al ministeri en protesta per les declaracions.

Ara, però, té el repte de parlar en nom del conjunt de la UE i no només d’Espanya de cara a la resta del món.