Bolívia anirà a una segona volta entre les sospites de frau d'Evo Morales

BarcelonaEvo Morales ha hagut de celebrar la seva victòria de diumenge a les urnes amb una satisfacció continguda i amb un mig somriure perquè ha sigut incapaç d’imposar-se per la majoria absoluta que, en les tres eleccions anteriors, li va donar directament les claus del Palacio Quemado. En aquesta ocasió, el president s’haurà de jugar la reelecció en una segona volta, un fet inèdit en les últimes quatre dècades, i enmig de les acusacions de frau electoral que amplien, si més no, la llegenda que es vol perpetuar com sigui al poder.

El seu màxim oponent i expresident Carlos Mesa ha denunciat que l’aturada del recompte de les paperetes quan només quedava el 13% per escrutar i l’oficialista MAS s’havia endut el 45% enfront del 38% de Comunitat Ciutadana no és res més que com l’oficialisme utilitza les institucions. En aquest sentit, Mesa ha acusat el Tribunal Suprem Electoral de congelar l’escrutini quan s’ha fet evident que Morales no aconsegueix la majoria i ha fet una crida a la mobilització popular. Per la seva banda, els observadors de l’Organització dels Estats Americans que han supervisat els comicis han reclamat la màxima transparència i agilitat en el procés per evitar, precisament, que el recompte s’allargui en excés i sigui un reclam per a la desestabilització social. És el que ha advertit el Comitè Nacional per la Defensa de la Democràcia, que ha demanat a la ciutadania que faci una “resistència civil” alhora que ha responsabilitzat el govern i Morales si Bolívia cau en una “guerra civil”.

En una primera compareixença, Morales s’ha mantingut aliè a les crítiques i la sospita de frau i ha assegurat que “el poble s’ha imposat per continuar el procés del canvi”. Hores més tard, i ja amb el recompte aturat per ordre judicial, Cambio, el diari vespertí oficialista, dona en la seva edició d’avui per segura la quarta victòria consecutiva de Morales.

El calendari preveu que la segona i definitiva volta sigui el 15 de desembre, amb Morales i Mesa com les dues úniques candidatures. Lluny han quedat els comicis en què Morales i el seu Moviment al Socialisme eren gairebé imbatibles a les urnes i no hi havia un candidat capaç de fer-li ombra. No obstant això, el president ha sortit per proclamar “un nou triomf”, a l’espera que el recompte del vot a les àrees rurals del país, tradicionalment afins a Morales, li donessin l’empenta necessària per estalviar-se la segona volta, que ara per ara sembla inevitable perquè cap arriba al 50% ni l’avantatge supera els 10 punts.

Els bons resultats econòmics i la reducció dels índexs de pobresa han fet de Morales el dirigent amb més victòries electorals a Bolívia, sense oblidar les maniobres per aconseguir esquivar les limitacions de mandat que imposava la Constitució i que li han valgut les crítiques de molts sectors socials i de l’oposició parlamentària d’intentar perpetuar-se al poder a tot preu. Morales feia història el 2005 com el primer president indígena en una Bolívia, com la resta de la regió, controlada políticament i econòmicament per les elits blanques. Ha guanyat per majoria les altres tres eleccions i dos referèndums, tot i que el tercer, per optar a un quart mandat, el va perdre a les urnes i el va guanyar amb l’ajut del Tribunal Constitucional.