Què hem après de l'11-S?

Barcelona_ 1 _

Al-Qaida

Una dècada abans dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 a Nova York, Ossama bin Laden, un multimilionari saudita format als Estats Units, va crear Al-Qaida, una organització paramilitar amb pretensió d’instal·lar la xaria islàmica. És cert que el grup havia deixat la seva empremta mortal als atacs de les ambaixades dels EUA a Tanzània i Kènia el 1998, però van ser els atemptats de l’11-S, els més mortífers mai registrats als EUA, els que van fer que, fins a la irrupció de l’Estat Islàmic (EI), Al-Qaida fos l’encarnació del mal, la cara del primer terrorisme internacional. Amb l’11-S va néixer la llegenda de Bin Laden, declarat l’enemic número u dels EUA, l’home que va jugar al gat i la rata amb el poderós exèrcit nord-americà fins que el maig del 2011 va ser localitzat en una casa sense gaires luxes a la ciutat d’Abbottabad. Els Estats Units, ja amb Obama de president, van evitar fer la fotografia del cos del terrorista més famós del món, que va deixar la seva immensa fortuna a la jihad.

_ 2 _

Guantánamo

Guantánamo era una petita base naval que els nord-americans havien mantingut en un racó de l’illa de Cuba des de principis del segle XX. Font de conflicte amb el govern de l’Havana, Washington va recuperar dos dies després dels atemptats les seves instal·lacions per donar cabuda als presoners de la “guerra contra el terror”. Així, el gener del 2002 van arribar al centre el primer grup de reclusos. Els Estats Units consideren els presos com a “combatents enemics” a qui no se’ls aplica ni reconeix els drets de la Convenció de Guerra i mai han sigut tractats com a presoners de guerra, malgrat la retòrica utilitzada. Obama sortirà de la Casa Blanca sense complir la promesa de tancar Guantánamo, que ha sigut denunciada sense parar per l’ONU i organitzacions humanitàries pel tracte inhumà que es dispensa als reclusos, tancats sense judici ni acusació. Ara encara n’hi ha 61.

_ 3 _

Talibans

El 7 d’octubre del 2001 el govern de Bush va apel·lar a la legítima defensa per iniciar la invasió de l’Afganistan, un país controlat pel règim dels talibans, acusat d’emparar Bin Laden. La guerra va ser batejada amb el poètic nom d’operació Llibertat Duradora i entrava dins d’una especial doctrina en què qualsevol “organització, individu i nació” sospitosos d’estar relacionats amb l’11-S mereixien una guerra.

_ 7 _

Saddam

La invasió iraquiana de Kuwait l’estiu del 1990 va propiciar que Washington ataqués el país en l’anomenada mare de totes les batalles. Saddam Hussein i l’Iraq van quedar tocats per bombes i sancions però encara tindrien una segona ofensiva arran de l’11-S . Saddam ja no se’n va sortir. Detingut el 2003, jutjat, condemnat i ajusticiat el 2006. Anys després Bush hauria d’admetre que no hi havia cap prova de la seva implicació en els atacs.

_ 4 _

Patriot Act

L’octubre del 2011 el Congrés i el Senat dels Estats Units aproven amb una majoria incontestable la llei patriòtica, una legislació antiterrorista que dóna grans poders als serveis d’espionatge i intel·ligència per vigilar els sospitosos de terrorisme. La llei crea nous delictes i els càstigs per terrorisme s’endureixen. La Patriot Act es redacta i passa tots els requisits parlamentaris en un temps rècord, quan la societat nord-americana encara està en xoc pels atemptats. La por, l’angoixa i la consciència de la vulnerabilitat del país donen carta blanca als legisladors i a Bush a plantejar mesures que directament retallen drets i llibertats personals i col·lectives. L’any 2005, amb l’impacte dels atemptats de Londres reivindicats per Al-Qaida, es revisa la llei, però ja no compta amb l’entusiasme anterior i se senten crítiques per la “traïció als valors democràtics”.

_ 5 _

Eix del Mal

La retòrica post 11-S ha deixat en l’imaginari col·lectiu l’expressió Eix del Mal, atribuïda a David Frum, que havia signat els discursos del president Bush. En el seu primer discurs de l’estat de la Unió d’aquesta nova era, que va arrencar amb la caiguda de les Torres Bessones, Bush va deixar anar el concepte i va assenyalar l’Iraq, l’Iran i Corea del Nord com els “diables” del segle XXI, la gran amenaça dels Estats Units i la democràcia. La inclusió de l’Iraq responia, clarament, a l’acció-reacció de l’11-S, i sembla que l’afegitó dels altres dos països va ser fruit de la improvisació i ignorància del president, que no va saber reaccionar quan un dels seus assistents li va anunciar els atemptats durant una visita a una escola, el matí de l’11.

_ 6 _

Abu Ghraib

Abu Ghraib era la presó de Bagdad on els EUA tancaven els detinguts iraquians. Les imatges de presoners humiliats gratuïtament al costat de somrients militars nord-americans van enfonsar la credibilitat de l’exèrcit, que es va veure obligat a iniciar una investigació que va acabar amb poques condemnes i amb les acusacions del poc respecte cap als àrabs.

_ 8 _

‘Waterboarding’

No és una tècnica inventada ni exclusiva en aquesta crisi però sí que es va fer coneguda a bastament. El waterboarding consisteix a simular l’ofegament del presoner per fer-lo confessar. Obama va declarar aquesta tortura il·legal però Donald Trump ha dit que no li sembla “prou dura”.

_ 9 _

Trio de les Açores

George W. Bush, Tony Blair i José María Aznar es van conjurar a les illes portugueses de les Açores per envair l’Iraq, el 2003. Tots tres presidents són ja història però el seu llegat i l’efecte de la reunió encara els persegueix. Molts consideren que aquella guerra, sense el consentiment de l’ONU i amb el rebuig de la ciutadania, va servir per desestabilitzar una regió ja prou inestable i adobar el terreny per al naixement de nous grups terroristes. Del trio, només Aznar no ha fet constricció respecte al seu paper en aquella guerra, i l’artífex Bush ha reconegut “errors”, tot i que diu que “el món és avui millor sense Saddam”. A Blair la implicació li ha costat una investigació que conclou que va “exagerar” els arguments per anar a la guerra.

_ 10 _

Destrucció massiva

El Trio de les Açores apel·lava a unes “armes de destrucció massiva” que suposadament amagava el règim de Saddam. Les armes mai van aparèixer perquè, segons les comprovacions sobre el terreny que van fer observadors internacionals, no havien existit mai. Les armes, doncs, van ser l’excusa per a una guerra que va causar mig milió de morts i va destruir un país sencer.

_ 15 _

Conspiració

Una dècada i mitja després, les teories conspiratives continuen despertant la curiositat de molts a qui no els convenç que l’atac fos orquestrat per Al-Qaida. La hipòtesi més comuna d’aquells que no es creuen la història oficial és que va ser el mateix govern dels Estats Units el que va donar l’ordre d’acabar amb les Torres.

_ 11 _

Vols de la CIA

La guerra contra el terrorisme va posar al descobert el 2005 que la CIA, l’agència d’intel·ligència, va crear després dels atemptats presons secretes fora del territori nord-americà. Allà eren traslladats els sospitosos per activitats terroristes que havien sigut detinguts en altres països. Els presoners arribaven a través dels vols de la CIA, que comptava amb la complicitat de 14 països. Segons el Consell d’Europa, Romania i Polònia van acollir centres de detenció per als nord-americans, mentre que altres estats van col·laborar en els arrestos -de fet, segrestos, perquè no hi havia cap ordre legal- o permetent que els avions fessin escala al seu territori. És el cas d’Espanya, on no s’ha pogut jutjar el cas perquè l’Audiència Nacional va arxivar la causa.

_ 12 _

Snowden

Considerat com un traïdor a la pàtria per uns i com un heroi per altres, Edward Snowden, exanalista de l’agència de seguretat NSA, va destapar el 2013 el Gran Germà creat després de l’11-S, la xarxa de vigilància liderada pels EUA i amb el suport d’aliats per acabar amb la privacitat i les llibertats a internet. Segons la filtració, entre les víctimes hi ha milions de persones però també líders polítics, fins i tot socis dels nord-americans.

_ 13 _

Aeroports

En aquests 15 anys els aeroports han sigut el gran aparador del canvi de cultura de la seguretat i vigilància que s’ha acabat imposant. Controls exhaustius, escàners corporals i restriccions d’objectes en els equipatges -líquids, tisoretes, etc.- han acabat exasperant els ànims dels usuaris. Dins dels aparells s’han blindat les portes de la cabina.

_ 14 _

Zona Zero

És un concepte que també forma part del diccionari 11-S. La Zona Zero és l’enorme solar que va deixar el buit de les Torres Bessones de Nova York. Convertida en santuari durant els anys que va estar en construcció el nou projecte substitutori, és a partir d’ara una expressió que s’utilitza per assenyalar l’epicentre d’una tragèdia o atac.