Antoni Segura: “La tenalla Putin-Trump per afeblir Europa és preocupant”

BarcelonaEl catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona Antoni Segura acaba d’assumir la presidència del Cidob, el prestigiós think tank de política internacional amb seu a Barcelona. Considerat un dels més influents d’Europa, Segura vol posar l’accent en àmbits com ara les ciutats i les tensions territorials, entre les quals la relació Catalunya-Espanya.

Com serà l’era Trump?

La veig amb molta incertesa en un moment en què Europa se’ns escapa dels dits. La tenalla Putin-Trump per afeblir Europa és preocupant. En part és responsabilitat nostra perquè no hem dotat Europa de contingut polític i social. La crisi ha generat unes desigualtats brutals que no tenen resposta política i això ho aprofita l’extrema dreta i el populisme.

Com s’afronta aquesta onada de populisme?

Adequant el discurs polític a les necessitats dels ciutadans. No pot ser que els grans temes que ens afecten quotidianament estiguin absents del discurs polític. Les tres principals fortunes espanyoles tenen la mateixa riquesa que 14 milions d’habitants. Això és insuportable i sembla que ningú vulgui actuar.

Per què Europa no il·lusiona avui?

El ciutadà del carrer veu això de Brussel·les molt lluny i la UE tampoc no dona solucions reals. Amb els refugiats, per exemple, el problema es planteja a les ciutats on arriben, els estats diuen que la UE ja dictaminarà i la UE decideix que paga a Turquia per blindar la frontera. Això genera un buit que han d’omplir les autoritats locals…

És allò que quan Europa va bé és mèrit dels estats i quan no hi va és culpa de Brussel·les.

També passa que l’última ampliació de la UE es va fer de manera exageradament generosa en el sentit que si s’haguessin exigit les condicions que es van imposar a Grècia, Espanya o Portugal molts dels països que hi van entrar no ho haurien fet.

¿Té futur una UE cada cop més integrada?

Hauria de tenir futur. El món tendeix a grans unitats socioeconòmiques: l’eix del Pacífic, Rússia, la Xina… Davant d’això, els països petits són febles i per un país petit es pot arribar a entendre França o Alemanya. Em sembla greu el que passa a Europa: per la nostra pròpia supervivència hauríem de tenir aquesta compenetració política.

¿Amb quines prioritats assumeix la presidència del Cidob?

El Cidob és un think tank que té un prestigi internacional evident. Es considera el millor del sud d’Europa i el 58è en el rànquing mundial. Aquest és un capital que no es pot perdre. És ridícul pensar que no es vol mantenir el nivell que té el Cidob. No només l’hem de mantenir sinó millorar.

Quins nous eixos de treball es fixa?

Crec que els think tanks han de ser referència en determinats temes. Un és repensar els models de ciutat per respondre a reptes que fa 40 anys no existien, i hi ha un cert desconcert de com actuar. Un altre és les tensions territorials que, més enllà del procés que vivim a Catalunya, es produeixen a Escòcia, Flandes, Irlanda del Nord -després del Brexit- o el País Basc. Ho hem d’analitzar sense apriorismes, tenint clar que la nostra feina no és definir-nos per donar una recepta política. El que és absurd és que aquí, on vivim aquest fenomen, siguem aliens a la seva anàlisi. I també voldria posar el focus en el Pròxim Orient i l’Amèrica Llatina.

L’anterior president va denunciar que convertir el Cidob en un centre d’anàlisi del procés posava en risc la seva independència.

Si hi ha tensions territorials, ens han d’interessar, igual que ens interessa tot el que passa al món. Des d’un punt de vista estrictament acadèmic és analitzable i és convenient fer-ho. Les conclusions polítiques que se’n derivin ja són una qüestió de cada ciutadà i la seva responsabilitat. Jo vull que s’argumenti i es faci amb rigor.

¿Això pot afectar el Cidob en els rànquings internacionals?

Si es fa ben fet, no. El que sí que l’afectaria és si el convertíssim en un ariet o agitprop a favor d’una determinada acció política, i jo no estic plantejant això. ¿A algú li pot estranyar que s’estudiï el cas d’Escòcia? Espero que no, des del punt de vista acadèmic en moltes universitat anglosaxones aquest tema es treballa. Per què no ho hem de fer aquí?