La UE esgarrapa 9 milions més de dosis de la vacuna d'AstraZeneca

Després d'una setmana de guerra oberta amb la farmacèutica sueco-britànica AstraZeneca, la Comissió Europea ha aconseguit esgarrapar nou milions de dosis més de la vacuna dissenyada pels investigadors d'Oxford contra el covid-19. L'empresa va alertar la setmana passada que, per problemes de producció, en aquest primer trimestre només podia garantir 31 milions de dosis als països de la UE, tot i que en el contracte signat amb Brussel·les s'havia compromès a servir més de 100 milions de dosis (la dada precisa és secreta, com totes les parts sensibles del contracte). Després de la videoconferència d'aquest diumenge de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, amb els responsables de la companyia, la nova oferta s'ha elevat a 40 milions de dosis fins al mes de març. Von der Leyen també assegura que "la companyia ampliarà la seva capacitat de producció a Europa".

Com que es tracta de la vacuna més barata i més fàcil de produir entre les actualment autoritzades a la UE –les de Pfizer/BioNTech i Moderna que es van desenvolupar primer es basen en la tecnologia de l'ARN missatger, més complexa–, la notícia va ser una galleda d'aigua freda. En canvi, la farmacèutica sí que mantenia els seus compromisos amb el Regne Unit –que ja ha vacunat un 13% de la seva població adulta, mentre que a la UE s'ha pogut immunitzar només un 2,7%–, cosa que a Brussel·les es va interpretar com un nou episodi de nacionalisme de les vacunes. I amb el govern de Boris Johnson i les empreses britàniques fora de la disciplina de la Unió, es van reobrir les ferides del Brexit. Brussel·les creu que si falten vacunes a la UE és perquè l'empresa ha desviat producció de les plantes europees cap al Regne Unit i ha establert un mecanisme de control per evitar les exportacions de material estratègic fora del territori de la Unió. Aquest control afectava també la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, però finalment Brussel·les es va fer enrere després de trepitjar l'ull de poll.

França i Alemanya amenacen AstraZeneca

França i Alemanya han amenaçat amb emprendre accions legals contra AstraZeneca per lliurar només el 25% de les 100.000 dosis de vacunes contra el covid-19 a què s’havia compromès en el primer trimestre en el contracte signat amb la Comissió Europea. Brussel·les sospita que el fabricant ha prioritzat satisfer el seu compromís amb el Regne Unit i ha enviat cap allà dosis fabricades a les plantes de Bèlgica i dels Països Baixos. Una inspecció de les autoritats belgues a la planta de Seneffe, a 25 quilòmetres de Brussel·les, ha confirmat que, tal com sostenen els responsables de la companyia, hi ha un problema amb el subministrament d’un dels materials necessaris per produir la vacuna d’Oxford/AstraZeneca. Però el ministre belga, Alexander de Croo, va dir ahir que estan investigant si la causa del desabastiment “és el típic problema de producció provocat per haver hagut d’augmentar molt la producció en un temps molt curt, o perquè s’ha donat preferència a d’altres”.

La Comissió Europea reclama a AstraZeneca que compleixi el seu compromís de lliurament servint dosis fabricades a les seves plantes del Regne Unit (situades a Oxford i Staffordshire). La companyia anglo-sueca, però, diu que es deu al seu contracte amb el govern britànic, que va invertir en la recerca per la vacuna i que va signar abans el seu compromís. Clément Beaune, ministre francès per a la UE, va dir dissabte que estan estudiant si la farmacèutica pot ser “sancionada” per haver prioritzat les comandes britàniques i va argumentar que un contracte és “una obligació legal, no moral”. Peter Altmaier, ministre alemany d’Economia, ha dit a Die Welt: “Si es demostra que les companyies no han complert amb la seva obligació haurem d’impulsar conseqüències legals”. El Regne Unit ha vacunat més del 13% de la seva població adulta, i la UE un 2,7%.

Von der Leyen ha parlat en la videoconferència amb els responsables de totes les empreses amb qui ha signat acords de compres de vacunes contra el covid (BioNTech/Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Johnson & Johnson, CureVac i Sanofi), i han acordat crear un programa de "biodefensa" per respondre a les noves variants del coronavirus i "estar més ben preparats per a futures pandèmies".