Una seixantena d'exmandataris clamen per acabar amb les armes nuclears

BarcelonaFins a seixanta-sis primers ministres, presidents, ministres d'Afers Exteriors i ministres de Defensa de 20 països membres de l'OTAN, així com del Japó i Corea del Sud, publiquen una carta oberta en la qual insten els actuals dirigents a afegir-se al tractat sobre la prohibició de les armes nuclears, aprovat el 2017 però que no pot entrar en vigor perquè ha rebut només 44 de les 50 ratificacions dels estats que es requereixen per executar-lo. La missiva s'ha fet pública en vigílies de la commemoració dels 75 anys de les Nacions Unides, que aquesta setmana celebra la seva Assemblea General anual virtualment, obligada per les restriccions de la pandèmia. Entre els signats hi ha l'ex secretari general de l'Aliança Atlàntica Javier Solana o l'anterior secretari general de l'ONU, el sud-coreà Ban Ki-moon.

Per als promotors de la carta, la preocupació i l'atenció cap al coronavirus, que s'acosta als 31 milions de contagis i prop d'un milió de morts a tot el món, no pot distreure els esforços cap al risc cada cop més gran de la detonació d'una arma nuclear "ja sigui per accident, error de càlcul o intencionalment". Per frenar l'augment de la tensió nuclear dels últims anys, reclamen una cooperació internacional més gran per abordar totes les grans amenaces per a la humanitat: la salut, el benestar i la de la guerra nuclear. "No hem de caminar adormits cap a una crisi de proporcions encara més gran que la que hem viscut aquest any", escriuen en la missiva, coordinada per la Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears, l'ONG guardonada amb el Nobel de la pau el 2017 en reconeixement de la seva tasca en el tractat amb l'Iran, sota mínims per la sortida dels Estats Units de Donald Trump.

Falten sis ratificacions perquè el tractat del 2017 entri en vigor. És per això que la seixantena d'exmandataris reclamen als dirigents en exercici que encara no ho han fet que acabin allò que va costar anys i esforços de negociacions i cessions entre la comunitat internacional. No fer-ho i evitar que el món compti amb un pacte contra les amenaces nuclears és una obligació i no hi caben les excuses que serveixen per a la protecció i milloren la seguretat. Ben al contrari, manté la carta, la cursa armamentística aboca el planeta "a perpetuar els riscos" bèl·lics o d'accidents destructius, com ja ha passat en la història recent.

"Tots els líders responsables han d'actuar ara per garantir que els horrors del 1945 no es repeteixin mai", apunten en referència a les bombes atòmiques dels Estats Units en territori japonès. "Tard o d'hora, la nostra sort s'esgotarà", alerten els signants, que subratllen que ha arribat l'hora de fer el pas definitiu cap a l'eliminació de qualsevol arma nuclear, és a dir, cap al desarmament.

Guterres: "Més multilateralisme"

D'altra banda, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha obert aquest dilluns una deslluïda cimera virtual amb una crida a reforçar la cooperació entre estats davant desafiaments com el coronavirus i la crisi climàtica, però ha deixat clar que Nacions Unides no busca suplantar els governs nacionals. En el 75è aniversari del naixement de l'organització, que sobreviu en una crisi permanent, el portuguès ha fet una defensa tancada de "més multilateralisme" per fer front a les "fragilitats" que s'han fet evidents amb la pandèmia. "Ningú vol un govern global, però hem de treballar junts per millorar la governança mundial", ha afirmat.

Aquest any la pandèmia ha deixat l'Assemblea anual de l'ONU sense la fanfàrria habitual durant aquestes dates a la seu central de Nova York, on durant una setmana se citen els caps d'estat i de govern de tot el món per tractar sobre els grans problemes del món. Les precaucions i la seguretat al voltant del coronavirus han aconsellat aquest cop fer una assemblea virtual. "Avui tenim un excedent de problemes multilaterals i un dèficit de solucions multilaterals", ha advertit el cap de les Nacions Unides en una sala buida, conscient que l'onada ultranacionalista de Trump ha trencat velles aliances internacionals.

Entre els grans desafiaments de l'actualitat Guterres ha anomenat la discriminació de les dones, l'emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, l'augment de la pobresa, el creixement de l'odi, l'escalada de les tensions geopolítiques, l'amenaça que segueixen suposant les armes nuclears o els problemes que plantegen algunes noves tecnologies.

A diferència d'altres anys en què els 130 mandataris anaven pujant al faristol per pronunciar els seus discursos, en aquesta edició els presidents i primers ministres han enregistrat vídeos que s'aniran projectant un darrere l'altre.