Un jutge ordena al Regne Unit que investigui l'actuació de la policia a l'atemptat d'Omagh

LondresUn jutge del Tribunal Superior de Justícia de Belfast ha sentenciat aquest divendres que hi va haver una "possibilitat real" que l’atemptat que l’IRA Autèntic, un grup dissident de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), va cometre a Omagh el 15 d’agost del 1998, i que va causar 29 morts i 220 ferits, es podria haver previngut. En conseqüència, el jutge Mark Horner ha recomanat aquest divendres que el govern del Regne Unit investigui les circumstàncies que van envoltar l’atac i les accions de les forces policials els dies previs. L'atemptat va ser el més sagnant de la història del conflicte nord-irlandès, quan ja s’havia signat l'Acord de Pau de Divendres Sant i l’IRA i els paramilitars unionistes havien acceptat un alto el foc. Fins ara, ningú ha sigut condemnat per la matança.

El dictamen del magistrat, que no recomana específicament una investigació pública a l'estil d'altres que han analitzat històricament fets com el Diumenge de Sang del 1972, es basa en l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, sobre dret a la justícia. El jutge també ha recomanat al govern irlandès que faci la seva pròpia investigació, tot i que admet que no té els poders per ordenar a les autoritats de la República que actuïn. Amb tot, ha expressat la seva esperança que el govern irlandès la tiri endavant.

Entre les 29 víctimes mortals hi va haver dos ciutadans espanyols: Rocío Abad Ramos, de 23 anys, una estudiant espanyola d’intercanvi que feia de guia d’altres estudiants, i un d'aquests estudiants, un nen espanyol de 12 anys, Fernando Blasco Baselga, que igualment va morir a l’acte. La germana, que formava part de l’intercanvi, de 15 anys, va patir ferides arran de la brutal explosió i va necessitar diferents operacions de cirurgia plàstica. Es dona la tràgica circumstància que el pare havia sigut ferit també en un atemptat d’ETA.

Els familiars de les víctimes de l’atemptat van iniciar l'acció judicial el 2013, en un intent de forçar una investigació sobre l’atemptat, la qual el govern de Londres va refusar.

Un avís onze dies abans

El fonament del jutge es basa en el fet que el 4 d'agost, onze dies abans de l’atemptat, el RUC, la policia nord-irlandesa, va rebre una trucada telefònica anònima que avisava que hi hauria un atac terrorista "no especificat" contra el cos a Omagh el 15 d'agost. La subdivisió especial, que controlava la informació d’intel·ligència proporcionada per agents sobre el terreny, va prendre mesures molt limitades i no es va enviar cap advertència de la potencial amenaça al comandant en cap de la seu policial d’Omagh, ciutat 111 quilòmetres a l’oest de Belfast. L’any 2000, una revisió dels procediments del RUC va concloure que la informació hauria d'haver sigut transmesa al comandant. Tot i això, el govern britànic va desestimar el 2013 qualsevol investigació pública.

D’acord amb el jutge, "la investigació haurà de mirar específicament si una campanya de disrupció més proactiva de l’activitat terrorista, especialment si s’hagués coordinat al nord i al sud de la frontera, hauria pogut prevenir la bomba d'Omagh”.

En resposta al veredicte, el ministre britànic d'Irlanda del Nord, Brandon Lewis, no s’ha pronunciat sobre les característiques concretes de la possible investigació i s'ha limitat a dir que “el govern del Regne Unit trigarà a considerar amb atenció la decisió del jutge i totes les seves recomanacions”. Encara s'ha de fer pública la totalitat de la sentència, que no s’ha difós perquè conté possible material sensible per a la seguretat de l’estat i no ha pogut ser analitzada perquè la persona que ho havia de fer està aïllada a causa del covid.