Un 28% de les espècies estan en perill d'extinció

BarcelonaLa llista d'espècies amenaçades i en perill d'extinció segueix creixent. Mentre els governs del món es congreguen al Canadà per tractar d'arribar a un acord per protegir la biodiversitat del planeta, aquest divendres es publica l'actualització de la llista vermella d'espècies amenaçades i constata que ja són el 28%. De les 150.388 espècies d'animals i plantes estudiades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, en les sigles en anglès), 42.108 estan classificades en perill d'extinció. Són un miler més que fa només un any. I aquestes són les que han pogut ser estudiades en detall, però cal recordar que les estimacions globals dels científics apuntaven ja fa un temps que dels vuit milions d'espècies d'animals i plantes que hi ha a la Terra, un milió estan en perill d'extinció.

Una crisi ecològica provocada sobretot per la sobreexplotació de recursos naturals, la contaminació i, en general, la degradació dels ecosistemes que ha ocasionat l'acció directa de l'ésser humà i a la qual s'afegeix cada cop més l'impacte de l'escalfament global, que suma pressió sobre uns hàbitats i unes espècies en situació molt vulnerable. La llista vermella d'espècies amenaçades d'aquest 2022 ha afegit sobretot noves espècies marines, com els dugongs, un estrany mamífer marí herbívor que ha estat reclassificat com en perill d'extinció, igual que el 44% de les orelles de mar (un tipus de mol·luscs). El 41% de les espècies marines amenaçades, alerta l'IUCN, estan patint de forma especial també l'impacte de la crisi climàtica.

L'emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat són dues crisis totalment interrelacionades. Per això, juntament amb la cimera contra el canvi climàtic de l'ONU, la COP27 celebrada a Egipte el mes passat, la trobada més important d'aquest 2022 per a la salut del planeta és la que té lloc aquests dies al Canadà. La cimera sobre biodiversitat de l'ONU arriba després de dos anys d'ajornaments pel covid-19: s'havia de celebrar a la Xina el 2020, però la política de covid zero del govern xinès la va anar postergant (amb una primera sessió virtual l'any passat) i finalment va obligar a traslladar-la a Mont-real, la ciutat canadenca que acull la seu de la Convenció de Diversitat Biològica (CDB) de l'ONU.

Tot i que no reunirà caps d'estat i de govern com sí que fan les COP climàtiques, aquesta cimera sobre biodiversitat és la més important de les que s'han celebrat fins ara (des de la primera el 1994) perquè té una tasca crucial: s'hauria d'acabar, el 19 de desembre, amb un acord global per protegir els ecosistemes, una mena d'Acord de París de la biodiversitat. Un punt clau d'aquest acord –que encara està per veure si s'hi podrà incloure– seria l'obligació de protegir fins al 30% de la superfície marina i terrestre del planeta per al 2030. Un total de 100 països ja donen suport a aquesta proposta, que obligaria molts estats a incrementar el nombre de quilòmetres quadrats considerats zones protegides. Està en debat fins i tot el grau de protecció d'aquest 30% i és difícil que s'aconsegueixi que sigui totalment tancat a tota explotació humana.

Les propostes sobre la taula

L'acord final "dependrà de l'habilitat dels negociadors per incloure salvaguardes en aquestes àrees que respectin els drets de les comunitats locals i de les comunitats indígenes, que són habitualment les que custodien la biodiversitat del planeta", apuntava fa uns dies en roda de premsa Elizabeth Maruma Mrema, secretària executiva de la CDB. I afegia, però, que aquest 30x30, com es coneix informalment l'objectiu de protegir el 30% del planeta el 2030, "no és només espai, sinó que és important també assegurar una gestió efectiva d'aquests espais".

Per això, una altra decisió que s'espera que surti d'aquesta cimera és "la mobilització de recursos" per assegurar aquesta protecció i conservació efectiva dels ecosistemes. "Ara mateix la majoria de governs gasten molt més en subsidis que destrueixen natura del que gasten en conservació", denunciava en la mateixa compareixença el sotssecretari executiu de la CDB, David Cooper.

"Emprendre accions urgents per aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat" és una altra de les frases que inclou l'esborrany d'acord que hi ha sobre la taula, que planteja també "aturar el risc d'extinció i reduir-lo al 50% el 2050" amb un objectiu intermedi per al 2030 que encara està en debat, entre el 10%, el 20% o el 30%. La negociació intentarà també fixar objectius concrets de "restauració" d'ecosistemes degradats, que s'apunta de moment entre el 20% o el 30% del total. Assegurar que el "comerç d'espècies salvatges" es faci "de forma sostenible, segura i legal", "reduir la contaminació" i "minimitzar impactes de la crisi climàtica" són altres de les propostes que inclou l'esborrany.

Un altre punt clau, segons destacava Cooper, és l'intent de "generar un mecanisme" potser a través de la "digitalització", que permeti "compartir a escala global els beneficis que poden oferir en el futur els recursos genètics derivats de la natura, com poden ser la creació de nous medicaments".