Els 187 minuts de silenci de Trump i altres incògnites de l'assalt al Capitoli, un any després

Barcelona¿L'assalt al Capitoli va ser un acte espontani o un atac organitzat per mantenir Donald Trump en el poder? ¿Formava part d'una estratègia organitzada des de l'Hotel Willard de Washington per un grup de lleials a Trump? ¿Quin paper hi va jugar el mateix Trump? ¿Què va passar a la Casa Blanca en les hores que va durar l'atac? Totes aquestes preguntes són les que tracta de respondre el comitè de la Cambra de Representants dels Estats Units que des del juliol passat investiga els fets del 6 de gener del 2021. Un assalt que va deixar cinc morts i va ferir greument la democràcia nord-americana.

Els membres del comitè estan considerant fins i tot la possibilitat de demanar al departament de Justícia que obri una investigació penal contra l'expresident, segons ha avançat el New York Times i confirmava el cap del comitè, Bennie Thompson, a la CNN: "Estem buscant tota la informació, i si trobem alguna cosa que pensem que cal enviar al departament de Justícia, ho farem", responia.

Què feia Trump?

El comitè ha posat el focus en les accions de l'expresident i ha esbrinat, per exemple, que Trump es va passar gairebé tot l'assalt al Capitoli seguint els esdeveniments per la televisió en la sala menjador pròxima al Despatx Oval. Mentre veia el que passava, va mantenir silenci públic durant 187 minuts, un temps en el qual diversos dels seus col·laboradors, els seus fills Donald Junior i Ivanka, i fins i tot presentadors de la Fox, li van estar demanant que intervingués per aturar l'assalt dels seus seguidors al Congrés.

Ivanka Trump va entrar fins a dues vegades a la sala menjador on el seu pare veia la televisió per demanar-li que sortís a demanar públicament als trumpistes que marxessin del Capitoli, segons ha explicat la vicepresidenta del comitè, la republicana Liz Cheney. La filla de l'exvicepresident Dick Cheney, una de les poques figures del partit que s'ha posicionat clarament en contra de Trump, ha assenyalat que cal esbrinar si el llavors inquilí de la Casa Blanca va cometre algun crim "per acció o inacció".

Hi va haver criminalitat?

No és clar que es pugui imputar a l'expresident el mateix crim que s'ha imposat a 275 dels 725 detinguts per assaltar el Capitoli, que és el d'obstrucció al Congrés, ja que l'atac va aturar temporalment la sessió que havia de confirmar l'elecció de Joe Biden com a president. A uns 40 detinguts se'ls ha imputat càrrecs de conspiració. "Si la seva inacció comporta algun nivell de criminalitat dependrà de la intencionalitat: si ell sabia que els assaltants anaven a irrompre al Capitoli i els hagués dit «Feu-ho i jo no faré res, no cridaré la guàrdia nacional ni la policia», aquesta inacció podria ser acció", explicava l'ex fiscal federal Michael Zeldin a la cadena MSNBC.

En aquests 187 minuts de silenci, se sap també que el llavors president va estar gravant el seu missatge públic i que el va haver de repetir diverses vegades, presumptament perquè no acabava d'encertar les paraules que s'esperava que fes servir. Finalment, el missatge televisat en què demanava als seus seguidors que aturessin l'assalt encara contenia un "Us estimem". De fet, ell mateix els havia animat a anar cap al Capitoli en el seu míting a prop de la Casa Blanca aquell mateix matí. Alguns experts apunten també que això podria ser incitació a la insurrecció.

El rastre dels diners i el pla per anul·lar la victòria de Biden

El comitè ha creat un grup de treball dedicat exclusivament a seguir el rastre dels diners que es van fer servir per promoure el missatge fals del frau electoral. Un missatge que va ser escampat i repetit no només pel president sinó també per diversos legisladors republicans, malgrat que les proves del mateix govern nord-americà asseguraven que no hi havia hagut cap frau. Va ser aquesta falsa creença, encara viva avui entre molts nord-americans, el que va portar molts seguidors de Trump al Capitoli, convençuts que complien un deure "patriòtic".

Segons ha pogut saber el comitè, en les setmanes prèvies al 6 de gener, en una habitació de l'Hotel Willard de Washington es va estar reunint un grup d'aliats de Trump encapçalats pel seu advocat Rudi Giuliani, i que inclou diversos legisladors republicans. Entre els documents facilitats al comitè per Bernard Kerik, exinspector de policia de Nova York i aliat de Giuliani, hi ha un "pla estratègic de Comunicació" de 22 pàgines que té com a objectiu anul·lar la victòria de Biden: "Tenim 10 dies per executar aquest pla i certificar el president Trump!", diu el document.

Kerik, però, s'ha negat a facilitar altres documents per contenir informació sensible tot i que ha apuntat quins serien alguns, com "l'esborrany d'una carta del president per confiscar evidències sobre les eleccions del 2020 en favor de l'interès de seguretat nacional". Segons ha pogut saber el comitè, l'equip de Trump, inclòs el seu assessor de seguretat nacional Michael Flynn, discutia la possibilitat de declarar una emergència nacional per confiscar màquines de votació.

A l'espera dels documents de la Casa Blanca i les audiències públiques

Sembla clar que el comitè, que fins ara ha treballat a porta tancada, té alguna font de l'entorn pròxim de Trump que els ha donat detalls del que passava dins de la Casa Blanca. Però bona part de la documentació oficial i fins i tot gravacions que hi pugui haver no li han arribat perquè l'expresident ho manté bloquejat, al·legant el seu "privilegi executiu". Un assumpte que està pendent d'una resolució judicial. També el cap de gabinet de Trump, Mark Meadows, i el seu assessor Steve Bannon s'han negat a cooperar amb la investigació i han estat acusats de desacatament al Congrés. Meadows va deixar de col·laborar després d'entregar un bon grapat de documents que incloïen un powerpoint amb diverses opcions per aturar el traspàs de poder.

El comitè ja ha tingut accés fins ara a 35.000 documents i ha entrevistat a porta tancada fins a 300 testimonis. S'espera que en les setmanes vinents arrenquin les audiències públiques i l'informe final del comitè s'espera per a la tardor, abans de les eleccions de mig mandat del novembre.