14 anys de presó per a l'opositor bielorús Víktor Babariko
Va ser detingut després d'intentar presentar-se a les eleccions presidencials i l'han condemnat per corrupció
SabadellL'opositor bielorús Víktor Babariko, que l'any passat va intentar presentar-se a les eleccions presidencials per apartar del poder el dictador Aleksandr Lukaixenko, ha sigut condemnat aquest dimarts a 14 anys de presó per càrrecs de corrupció, en un judici que l'ambaixada nord-americana a Bielorússia ha qualificat de "farsa".
Babariko va ser detingut el 18 de juny de l'any passat mentre recollia les 100.000 signatures necessàries per poder presentar-se a les eleccions presidencials de l'agost. En aquell moment les enquestes el presentaven com el candidat més ben situat per derrotar Lukaixenko i, de fet, el seu equip va arribar a recollir més de 400.000 firmes, que es van presentar a la Comissió Electoral dos dies després del seu arrest i van ser rebutjades. Des de llavors aquest exbanquer i filantrop de 57 anys ha estat en presó preventiva. Al febrer es va obrir el judici, que s'ha celebrat a porta tancada. Organitzacions de defensa dels drets humans com Amnistia Internacional el consideren un pres de consciència.
Finalment, el Tribunal Suprem l'ha condemnat per blanqueig de diners, suborn i evasió fiscal, uns càrrecs que sempre ha negat. "No em puc declarar culpable d'uns delictes que no he comès. No sento vergonya amb la meva família perquè no he comès cap il·legalitat", va dir Babariko la setmana passada a la vista en què el judici va quedar vist per a sentència. A més dels 14 anys de presó, se li ha imposat una multa de 145.000 rubles bielorussos (uns 48.000 euros). La Fiscalia demanava una condemna de 15 anys.
Immediatament després que es fes pública la sentència, que no es pot recórrer, l'oposició i la comunitat internacional l'han criticat durament. "La farsa cruel del sistema de justícia de Bielorússia es fa visible avui amb la sentència contra Víktor Babariko, que demostra que el règim de Lukaixenko no s'aturarà de cap manera per mantenir el poder", ha tuitejat l'ambaixada nord-americana a Minsk. "La sentència de 14 anys és un altre moment trist per a la legalitat a Bielorússia. El Regne Unit continuarà defensant els drets de Víktor Babariko i altres empresonats per càrrecs polítics falsejats", ha afegit l'ambaixada britànica.
A través del seu canal de Telegram, la líder opositora Svetlana Tikhanóvskaia ha qualificat de "demencial" la sentència contra Babariko, "un home que va decidir entrar a la política i convertir-se en un dels líders que van despertar el país d'una llarga letargia". Tikhanóvskaia, que viu exiliada a Lituània, es va convertir, de la nit al dia, en la principal candidata opositora a Lukaixenko l'estiu passat perquè el seu marit, Serguei Tikhanovski, va ser arrestat al cap de pocs dies d'haver anunciat que es volia presentar a les eleccions. Tikhanóvskaia va unir forces amb Maria Kolesnikova (una de les principals aliades de Babariko, en presó preventiva des del setembre) i amb Veronika Tsepkalo (també a l'exili), el marit de la qual, Valeri Tsepkalo, havia intentat presentar-s'hi però va fugir del país abans de ser detingut.
35.000 detencions arbitràries
Aquest dilluns la relatora de l'ONU per a Bielorússia, Anaïs Marin, va denunciar que al llarg de l'últim any més de 35.000 persones havien estat detingudes arbitràriament al país, i que desenes de milers de ciutadans havien fugit per por de la repressió. Marin també va exigir l'alliberament immediat dels 530 presos polítics bielorussos. Entre ells hi ha el periodista Roman Protassévitx i la seva parella, Sofia Sapega, que al maig van ser detinguts quan l'avió amb què volaven va ser obligat a aterrar d'emergència a Minsk per una suposada amenaça de bomba. El cas va generar una onada d'indignació i va portar la Unió Europea i els Estats Units a imposar noves sancions al règim de Lukaixenko.
El president bielorús, que va arribar al poder el 1994, és considerat l'últim dictador d'Europa. Segons els resultats oficials, a les eleccions de l'agost passat va superar el 80% dels vots (Tikhanóvskaia un 10%), tot i que la comunitat internacional no els dona per bons. Després dels comicis milers de ciutadans van sortir als carrers del país durant moltes setmanes, en unes protestes pro democràcia durament reprimides pel règim.