Els 10 episodis més destructius de la crisi climàtica el 2021

BarcelonaEls esdeveniments climàtics extrems són cada cop més freqüents. I ho seguiran sent, alerten els científics, mentre no aturem les emissions de gasos d'efecte hivernacle que generen l'escalfament global. Ja hem pujat 1,1 graus de mitjana des de l'era preindustrial i el límit de l'1,5 °C fixat a l'Acord de París comença a convertir-se en una quimera. En l'any que acabem de deixar hem tingut noves exhibicions, cada cop més inquietants, de la crisi climàtica. Ara, un estudi les ha analitzat i quantificat, fins i tot pel que fa als seus costos econòmics: les inundacions històriques a Alemanya i els seus estats veïns, que van deixar 240 morts, són el segon esdeveniment més mortífer i més costós que ens va deixar l'emergència climàtica el 2021. L'estudi calcula que van provocar pèrdues per valor de 37.517 milions d'euros (43.000 milions de dòlars). El primer, pel que fa a morts, però, van ser les inundacions a l'estat de Henan, a la Xina, amb 302 vides perdudes segons el recompte oficial, i el que va generar danys materials més costosos va ser l'huracà Ida, que va assotar la costa dels Estats Units i va deixar-hi pèrdues de 56.702 milions d'euros.

L'informe anual de l'organització nord-americana Christian Aid és cada any una mica més esgarrifós. Fa la llista dels deu esdeveniments climàtics més destructius de l'any anterior, cadascun dels quals han deixat pèrdues de més de 1.500 milions de dòlars (1.308 milions d'euros), segons les estimacions fetes per asseguradores, uns episodis que són també (però no en el mateix ordre) els que més víctimes mortals i més desplaçats van deixar. Els esdeveniments que generen més pèrdues financeres acostumen a ser en països rics, ja que tenen valors de propietat més alts, però els que generen més impacte humanitari són els que colpegen estats en vies de desenvolupament. Per això, l'estudi afegeix a la llista altres episodis que no tenen un cost financer alt però que es compten igualment entre els més destructius, com les inundacions que entre juliol i novembre del 2021 van deixar al Sudan del Sud uns 850.000 desplaçats. Es desconeix el nombre de morts que van ocasionar.

"Els costos del canvi climàtic han sigut greus aquest 2021, tant pel que fa a pèrdues econòmiques com la mort i el desplaçament de persones a tot el món. Tot i que vam veure alguns progressos a la Cimera de Glasgow, la COP26, és evident que el món no està en camí de garantir un món segur i pròsper", advertia la cap de política climàtica de Christian Aid i autora de l'informe, Kat Kramer.

En els tres primers llocs del trist rànquing de catàstrofes climàtiques del 2021 hi trobem els aiguats històrics que van impactar a la Xina, a la província de Henan, que és al nord-est: hi van deixar 302 morts i més d'un milió de persones desplaçades, amb unes pèrdues econòmiques d'aproximadament 15.355 milions d'euros (17.600 milions de dòlars, les quartes més elevades), segons el recompte de Chirstian Aid. Les inundacions del juliol passat al centre d'Europa, que van impactar sobretot al nord d'Alemanya, però també en zones de Franca, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, també es compten entre els tres esdeveniments més destructius de l'any.

El que va generar més costos econòmics, però, va ser l'huracà Ida, que va colpejar la costa sud-est dels Estats Units: el segon cicló tropical més greu que ha patit mai Louisiana, just per darrere del destructor Katrina del 2005. Entre el 28 d'agost i el 2 de setembre, l'Ida va deixar 95 morts i destrosses per valor de 56.702 milions d'euros (65.000 milions de dòlars), la xifra més alta de totes principalment perquè es va produir en estats nord-americans, on el valor de la propietat és més alt. La gelada històrica que va deixar sense llum Texas al febrer també va ser especialment destructiva, amb 23.000 milions de dòlars de pèrdues, però també amb 210 persones mortes, la gran majoria per hipotèrmia, però també per accidents propiciats per la gran tempesta o contaminació per monòxid de carboni intentant escalfar-se, per exemple. L'històric tornado del desembre passat a Kentucky no està inclòs en l'estudi perquè no hi ha dades completes encara dels seus costos econòmics.

El cicló Tauktae, que a mitjans de maig va assolar l'Índia, Sri Lanka i les Maldives, destaca també per l'elevat impacte humanitari, amb un balanç oficial de 198 morts i més de 200.000 desplaçats, tot i que des del punt de vista econòmic és el número 10 del llistat, amb pèrdues de 1.308 milions d'euros (1.500 milions de dòlars). L'onada de fred a França entre el 5 i el 8 d'abril, en canvi, no va tenir víctimes mortals, però va costar 4.885 milions d'euros (5.600 milions de dòlars) en destrosses.

Les inundacions a Austràlia del març; el cicló Yaas, que va colpejar l'Índia i Bangladesh pocs dies després del Tauktae, a finals de maig; el tifó In-Fa, que al juliol va recórrer la Xina, les Filipines i el Japó, i les inundacions del novembre a l'oest del Canadà completen la llista de les pitjors catàstrofes que la crisi climàtica va deixar al món l'any 2021.

Però a més dels greus impactes sobtats que generen en pocs dies ciclons, huracans i inundacions, l'informe destaca també altres efectes de l'escalfament global que han tingut repercussions molt greus però més espaiades en el temps, com la sequera al riu Paranà, que recorre el Brasil, el Paraguai i l'Argentina, i que aquest 2021 va arribar al seu nivell més baix en 77 anys.

"És el nord industrialitzat el que ha contribuït a gran part del canvi climàtic que veiem avui. Aquells països havien acordat mobilitzar 100.000 milions de dòlars en finançament climàtic l'any 2020, però no ho han fet. Tal com documenta aquest nou informe, l'Índia és un dels països que es veu més desfavorit pels desastres induïts pel canvi climàtic. Adherint-se als principis de la justícia climàtica, els països del sud global necessiten finançament per adaptació" com a "països que històricament no han contribuït al canvi climàtic però que n'estan carregant el pes", destacava durant la presentació de l'informe el director d'investigació de l'Institut Bharti de Polítiques Públiques de l'Índia, autor de l'IPCC, Anjal Prakash.