Brussel·les diu que està "preocupada" pels 10.000 nens refugiats desapareguts

BarcelonaIncapaç que els Vint-i-vuit compleixin els compromisos migratoris, la Comissió Europea ha assegurat aquest dilluns haver “llegit amb preocupació lògica” les informacions periodístiques que, citant Europol, estima que almenys 10.000 menors refugiats que han arribat al continent sols han desaparegut.

La policia europea sospita que la meitat, uns 5.000, podrien haver caigut a mans de les màfies de treball infantil i sexual, mentre que la resta s’haurien reunit amb les seves famílies. “Unicef dóna per vàlides aquestes dades perquè provenen d’una font oficial”, diu Cristina Junquera, responsable de política d’infàncies del comitè espanyol d’Unicef que posava sobre la taula que només a Suècia i Alemanya hi ha 90.000 menors no acompanyats, i a Sèrbia, 30.000. El gran problema és que cada país s’encarrega de “fer el recompte i el registre a la seva manera” i així és impossible fer una fotografia real, afegeix Guimar Todó, responsable de Save the Children a Catalunya.

Per a aquesta ONG, les xifres d’Interpol són creïbles i apunta que, sovint, en crisis humanitàries, els casos “que surten a la llum són només la punta de l’iceberg”. Segons Save the Children, l’any passat van entrar a territori europeu 26.000 menors sense cap adult, poc menys del 10% respecte dels 270.000 nens i adolescents refugiats registrats.

Més enllà del debat de si les xifres s’ajusten a la realitat –la Interpol no ha publicat de moment l’informe en què se sustenta la xifra de 10.000–, la denúncia torna a posar en evidència el caos en la gestió de la crisi humanitària i en “la desprotecció dels més vulnerables”, assenyala Junquera. En mesos de crisi, la Unió Europea ha fracassat en donar una resposta humanitària al més d’un milió de persones que han demanat asil només l’any passat.

Rutes i registres

Calen plans d’urgència comuns a tot Europa per fer “registres i identificacions” eficients, que permeti fer un seguiment dels menors durant tot el seu periple pel continent, afirma Todó. És a dir, s’han de crear “rutes segures i legals” per al seu trànsit o fins que es retrobin amb els familiars perduts. Hi ha el factor temps que juga en contra d’aquests nens, que han iniciat la migració amb l’únic objectiu de reagrupar-se amb pares o família extensa.

La lentitud en la presa de decisions o la complexitat de la situació han fet que a les fronteres els expedients “es dilatin en el temps” i els menors estiguin “encara més en una situació més vulnerable i caiguin en mans d’una màfia d’explotació laboral o sexual”, afirma la responsable d’Unicef.

En aquest sentit, Junquera reclama que la UE posi l’accent a implementar “polítiques de tutela” i indica que la motivació de tornar a veure la família és tan gran que fa que “siguin fàcils de convèncer” per una xarxa criminal. Junquera subratlla que l’espera i desesperació els fa fugir de centres que en molts casos no reuneixen les condicions mínimes per atendre nens i adolescents.

Les ONG que treballen sobre el terreny fa mesos que alerten de l’augment de l’arribada de menors no acompanyats a Europa i dels riscos que corren amb xarxes i bandes criminals perfectament organitzades per treure’n profit, des dels seus països d’origen fins a trepitjar territori europeu. La majoria d’aquests nens que inicien el viatge en solitari tenen més de 15 anys però també se n’han detectat de 12, i en alguns casos “viatgen en grup”, explica Junquera. Són, en definitiva, l’esglaó més feble i “un objectiu fàcil” per a les màfies estructurades.