"Uns xinesos em volien vendre antirobatoris per a motos que imiten els que jo vaig crear"

GironaCipri Duch va començar a treballar als 14 anys a l’empresa del seu pare de forja i serralleria, Mecánicas Duch, que data dels anys 40 del segle passat. Va aprendre l’ofici de ben jove i als 16 ja feia anar un torn. Paral·lelament a la feina a l’empresa familiar, a estones perdudes es va formar i va convertir-se en l’únic tècnic a les comarques gironines de la casa de màquines d’escriure elèctriques Underwood. Treballava a l’empresa del seu pare fins a les 18h i després feia quatre hores més amb les màquines d’escriure.

Posteriorment, es va formar per conèixer i arreglar forns modulars per a pastisseries d’una empresa basca. Un cunyat seu va agafar la representació de la firma per a Catalunya i les Illes i ell feia les reparacions, tot això sense deixar la feina de les màquines d’escriure. “Va ser una època que em va anar molt bé perquè era l’únic que ho feia aquí, tant màquines d’escriure com forns”, explica Duch.

El seu pare va morir quan ell tenia 24 anys: “Tots els clients i la competència m’observaven perquè pensaven que no me’n sortiria al capdavant de l’empresa”, afegeix. Però va ser el contrari. L’empresa va obrir-se a nous materials i van ser uns dels primers a la demarcació a treballar amb l’acer inoxidable. I van començar a servir a empreses càrniques de Girona i Barcelona. "Vaig ser un pioner de la metal·lúrgica i feia coses molt fora de sèrie. Vaig fer una màquina que omplia 3.500 llaunes per hora on s’hi posava pernil a dins. Tres mil cinc-centes per hora! Les veies passar a tota velocitat!", recorda.  

Arriba el Pitón

Poc després va arribar una de les creacions que més rellevància pública va tenir: l’antirobatori per a motos anomenat Pitón. “El 1978 em van proposar si seria capaç d’inventar un antirobatori de moto ben parit. El procés de creació va durar nou mesos i el resultat va ser un cadenat fet amb mala bava perquè fos molt i molt difícil de robar”, diu Duch. Es tracta d’un tipus d’antirobatori amb un cable blindat i a dins amb un sistema de boles i cilindres que avui continua fent-se servir per l'efectivitat. Uns joves andalusos que a finals dels anys 70 estudiaven a Madrid i eren aficionats a la moto van conèixer el pitón i primer n'hi van demanar deu, després deu més i després més fins a convertir-se en distribuïdors a tot l’Estat fins a principis de la dècada dels 90, en què en venien uns 4.000 mensuals. 

Atès l’èxit del producte no van trigar a començar-ne a sortir imitacions i el 1982 Duch el va patentar amb la marca del seu cognom. “Quan me n’anava a París a presentar una novetat, al cap de dos mesos ja sortia en un catàleg d’una empresa xinesa amb tot el que jo havia fet clonat, fins i tot les fotografies, les meves explicacions i instruccions”, es lamenta.

“La marca Duch la tinc a mig món, però ja no en vull fer més", diu. Va arribar a presentar tretze querelles per imitacions i cap d'elles va reeixir "perquè un procés així pot trigar uns deu anys a resoldre’s i deu anys és el que dura una patent. A partir dels deu anys es considera d'utilitat pública i ja la pot fer tothom”, explica resignat. “Fins i tot em vaig trobar que uns xinesos em van proposar que els comprés un tràiler carregat de pitons. A mi, em van proposar que els comprés pitons dels que feien d’imitació dels meus. Imagina’t”. 

Paranys per a cossos policials

Duch va abandonar els antirobatoris per a motos: “Però vaig anar a Centreamèrica i vaig vendre caixes fortes per a camions i hi ha diverses empreses importants d’allà que van amb caixes meves”. Una de les últimes creacions de Duch són els paranys que fan servir diversos cossos policials per immobilitzar vehicles. “Vaig fer una U per a la policia quan agafa motos i des de l’any 2002 també faig els paranys pels Mossos d’Esquadra, per a la policia belga i, des de fa tres anys, també per a l’Ertzaintza”, explica. “Amb els Mossos en vaig dissenyar un de plegable i tinc una clau de seguretat d’estrella única al món. Els Mossos tenen una combinació només per a ells, l’Ertzaintza una altra només per a ells i la policia belga igualment. Aquesta clau té dos milions de combinacions”. “També em van demanar pressupostos les policies francesa i italiana, però no va quallar. En el cas dels francesos, ja se sap com són, que s’estimen més que sigui fet per un francès”, afegeix. “De vegades em truquen els Mossos i em diuen: ‘Escolta, tens un parany a la comissaria de trànsit de Girona que s’ha espatllat’ i passo a buscar-lo i el reparo”.

Duch, que també va ser un dels fundadors de l’equip de rugbi del GEiEG fa cinquanta anys, va decidir retirar-se com a empresari i ara mena un hort i ha començat a fer de trabucaire. “M’ho he passat molt bé treballant i ideant màquines, però ara fa quatre anys vaig dir que s’havia acabat. Just una setmana abans del tancament per la pandèmia vaig tancar l’empresa i ara porto l’hort i faig enciams, carbassons, etc.”, conclou somrient.