Així es viu al poble a tocar de Girona que més creix en població de Catalunya

Vilablareix (Gironès)Per a qui no hi ha posat mai els peus, el poble de Vilablareix, a tocar de Girona, és conegut sobretot per la seva ràdio municipal. La persistència de Didac Romagós, coordinador i únic treballador, amb una graella de música únicament en català i entrevistes diàries a personalitats de tots els Països Catalans, ha fet d’aquesta emissora, amb 44.000 seguidors a Twitter, la gran ambaixadora d’un municipi de només 4.000 habitants. Però les de la ràdio local no són les úniques xifres rècord: Vilablareix és el poble de les comarques gironines que més ha crescut en població percentualment la darrera dècada, passant de poc més de 2.000 habitants en el tombant de mil·lenni als 4.059 actuals i amb la perspectiva d’arribar als 5.000 d'aquí 15 anys. Si obrim una mica més el mapa, aquest poble gironí només és superat per dos municipis en el conjunt de Catalunya, segons dades de l’Idescat. Es tracta de Talamanca, un petit poble de muntanya del Bages que ha passat de 100 a 223 habitants des del 2011, i la Pobla de Mafumet, que ha triplicat població fins a tenir uns números similars als de Vilablareix gràcies a estar a tocar de la petroquímica del Camp de Tarragona.

Però el cas del municipi gironí no es deu a la indústria. Tampoc a l’agricultura. La majoria d’habitants, i cal tenir en compte que és el segon poble de Catalunya amb més població ocupada (82,3%), es dediquen als serveis. El de Vilablareix és un fenomen que té molt a veure amb la crisi econòmica del 2008 i la falta d’habitatge a Girona ciutat, amb uns preus disparats equiparables cada cop més als de Barcelona. Un de cada quatre habitants de Vilablareix ha arribat al poble els darrers 5 anys. Però no perquè tingui una alta immigració estrangera, just el contrari: menys d’un 2,5% de la població prové de fora de l’Estat. Passejar per Vilablareix és trepitjar un poble de contrastos en l'àmbit urbanístic: les masies i el nucli antic del Perelló –on està situada la ràdio municipal– en un costat de la carretera que uneix amb Girona, i els blocs de pisos comunitaris amb piscina i cases unifamiliars de la zona del centre cultural de Can Gruart on abans tot eren camps de regadiu.

1.199 nous habitatges

S’ha construït la meitat del que s'havia previst el 2006

Maite Tixis, actual alcaldessa per Esquerra, va arrelar a Vilablareix fa 14 anys i ha estat testimoni de la gran transformació del poble. El 2006, el soterrament de la línia elèctrica que creuava els camps de regadiu de la zona de l’antiga masia de Can Gruart va permetre aprovar un gran planejament urbanístic de fins a 1.199 habitatges en una superfície de 60 hectàrees, de la qual avui se n’ha fet i executat la meitat. "Aquí vam tenir la sort de planificar el poble, de pensar-lo perquè a Vilablareix s’hi pogués fer vida plena i que el creixement de serveis i edificis fos sostingut en el temps", explica Tixis a l’ARA en una entrevista a l’Ajuntament.

El planejament urbanístic, però, va arribar tard per la crisi del 2008. Les immobiliàries van marxar i els solars van quedar buits durant anys. Fins que fa una dècada van tornar a aparèixer les grues i en els darrers set anys no s’ha parat de construir, cosa que és clau per explicar el brutal creixement de la població en poc temps. Gairebé tot el que es ven és obra nova i no hi ha anuncis per sota dels 290.000 euros. Al portal Idealista no hi ha cap oferta de lloguer. I les cases antigues que es venen superen els 450.000 euros. A l'Idescat no consta que hi hagi cap habitatge d’ús turístic. Es tracta d’un poble, doncs, on la immensa majoria d’habitants tenen la primera residència.

Nova escola i institut

Els més joves poden fer vida plena al poble fins als 18

"Vilablareix té la particularitat que estem a tocar de Girona. És molt tranquil i alhora disposa d’una gran varietat de serveis. Per exemple, per estudiar no t’has de moure: pots començar des de la llar d’infants fins a l’institut. L’any passat es va estrenar l’escola nova Madrenc, a la zona de Can Gruart. I el setembre del 2021 es va inaugurar l’institut", explica Didac Romagós. La construcció d’equipaments, sobretot educatius, és un altre factor clau per entendre el creixement del poble. Es va començar per la llar d’infants abans de la crisi i per la deixalleria –va ser un dels primers pobles de Catalunya a implantar el porta per porta– i està previst que molt aviat s’inauguri la nova biblioteca, al costat de la masia de Can Gruart, on també hi ha un nou gran parc infantil i a les hores de sortida de l’escola Madrenc s’hi veu una munió de nens jugant. I és que la majoria de població que es muda a Vilablareix són parelles a partir dels 30 anys que ja tenen família o en volen tenir aviat.

És el cas de Mònica Garcia, presidenta de la nova Associació de Veïnes i Veïns de Vilablareix, nascuda a partir de la creació d’un grup de WhatsApp per organitzar el Halloween pels carrers del poble fa dos anys. Garcia va arribar al poble fa tres anys provinent de Salt. Els seus fills ja estan acabant la secundària, però destaca que el perfil de famílies que s’interessen per col·laborar amb l’associació és molt similar: parelles que han crescut a Girona o voltants, que tenen feina estable, fills i busquen un lloc tranquil perquè creixin. "Vilablareix ara mateix està molt demanat perquè és fantàstic viure-hi –afegeix Garcia–. Els nens hi tenen molta qualitat de vida i veus com va arribant gent, perquè cada cop som més persones inscrites a les activitats".

Un poble dormitori?

Les entitats i els comerços s’han multiplicat en poc temps

El creixement de la població infantil s’ha traduït també en un ampli creixement de l’oferta d’extraescolars i d’entitats esportives, així com de lleure. Durant la celebració dels 25 anys i els 100 números de la revista La Torratxa aquesta setmana es recordava com l'escola havia passat de ser rural, amb només una seixantena d'estudiants, a tenir-ne actualment més de 300. Vilablareix és un dels pobles gironins amb una població més jove, seguit només de Quart, Celrà i Salt al voltant de la capital. Però quan es mira la renda familiar i per habitant, és de lluny de les més altes: només es veu superada per Fornells de la Selva –que al seu torn és al podi de Catalunya, després de Matadepera i Sant Just Desvern.

Tal com detalla Romagós, avui hi ha 36 entitats en un poble de poc més de 4.000 habitants, i la més recent és la nova colla sardanista. Per a Tixis, això és una mostra que "Vilablareix no és un poble dormitori", malgrat que la majoria d’habitants adults admeten que cada dia agafen el cotxe per anar a treballar, en molts casos a Girona. Ara bé, pel que fa a la vida dels seus fills, la majoria fan tots els estudis al poble i també les extraescolars. Pel que fa als adults, Josep Aribau admet que els està costant fer arribar xerrades amb un alt contingut cultural. Aribau és membre de l’Associació Cultural de Vilablareix, creada el 2015 amb la finalitat de portar la cultura al poble i que no calgui haver-se de desplaçar a presentacions de llibres a Girona cada dos per tres. "El poble ha crescut molt, però la preocupació de la gent jove amb canalla és una altra", lamenta, tot i que augura un panorama molt diferent d’aquí 10 anys.

Les perspectives de Vilablareix de cara a la pròxima dècada són similars: continuar creixent fins als 5.000 habitants, tal com estableix el planejament urbanístic. Mentrestant, des de l’Ajuntament Tixis considera que l’objectiu és "anar teixint comunitat" per "fer poble" i que sigui a través de les entitats que es pugui garantir una bona convivència, alhora que Vilablareix s’integri més a l’àrea urbana de Girona. Ja s’ha fet l’enllaç amb el carril bici, s’estan construint els dos primers supermercats del poble i des de l’Ajuntament estan a l’expectativa del que pot comportar el Nou Trueta, que es construirà just al límit del municipi.