El viatge al fons del mar que comença al cim del Canigó

Canet de RossellóSorprèn que la visita a un aquari comenci amb una ascensió simbòlica al Canigó. Es pot fer pujant per unes escales o amb ascensor, però la manera més original és enfilant-se per una rampa de pedra artificial com si s’hi pugés de veritat. Quan s’és a dalt, el visitant es troba una reproducció de la creu que hi ha al cim d’aquesta muntanya tan emblemàtica per als catalans. Així és com comença l’itinerari d’aquest renovat aquari de Canet de Rosselló (Rosselló), que data de principis dels anys vuitanta. 

El relat museístic explica el recorregut de la gota d’aigua que cau del cel en forma de pluja o neu, passant per les diferents formes de vida que troba en el seu trajecte fins que desemboca en el mar i baixa fins a 3.000 metres de fondària. La idea va ser de Patrick Masanet, biòleg que va començar-hi a treballar el 1986 com a conservador i que actualment n’és el director científic i tècnic. Per a Masanet, ànima d’Oniria, “és un somni d’infància fet realitat. Explicar una història bonica sobre el cicle de l’aigua era l’oportunitat de transformar el petit aquari dels anys 80 en una estructura innovadora a l’escala del Canet actual”. En el recorregut es poden veure uns 3.500 exemplars de les 660 espècies de fauna i flora que es troben en els rius i en el mar i que estan presents a l’aquari. Hi ha alguns exemplars realment veterans com una rajada –de les tres que hi ha– que va néixer a l’aquari i actualment té 37 anys.

Els orígens, l'antiga llotja de peix

L’aquari és de propietat municipal i es va crear el 1983 a l’antiga llotja de peix. Aleshores ocupava 700 m², tenia un miler d’exemplars de 350 espècies diferents, uns cinquanta tancs i, com és lògic, estava ubicada al costat del port. Aleshores, Canet tenia uns 7.000 habitants. Amb el pas dels anys la població es va anar desenvolupant, sobretot turísticament i pel que fa a serveis, i va anar creixent fins on és ara, quan ha més que doblat la població que tenia fa quaranta anys i s’ha convertit en la segona ciutat en nombre d’habitants de la Catalunya Nord, després de Perpinyà. El 2017 l’Ajuntament va pensar que calia un edifici molt més gran i modern, en consonància amb l’augment de població.

El projecte es va encarregar a Jacques Rougerie, un arquitecte i oceanògraf francès de renom mundial especialitzat en hàbitats submarins que ha dissenyat aquaris tant a França com el Japó, Egipte, la Martinica o l’Índia. El 2017 l’aquari va tancar i no es va reobrir fins al 2021 –la pandèmia va contribuir a endarrerir la reforma–. El nou aquari es va construir al voltant de l’antic i tots els exemplars que hi havia als antics tancs es van traslladar als nous; actualment n’hi ha 83 i un és de grans dimensions per als taurons. “Construir el nou va ser un desafiament perquè els peixos que hi havia a l’antic s’han mantingut”, indica Jessica Cobos, de la direcció de l’aquari.

El nou està tenint molts més visitants del que estava previst abans de la reobertura. Havien previst uns 180.000 visitants l’any abans de reobrir i ara en tenen 265.000 anuals, sense comptar-hi els que no paguen, com ara la canalla de 0 a 3 anys, els mestres de les escoles, els xofers dels autocars, etcètera, i que representen uns 30.000 visitants més anualment. D’escolars en reben uns 10.000 a l’any, un segment de població que els interessa molt. “En el nostre ADN hi ha la voluntat de sensibilitzar la població sobre la biodiversitat, la pol·lució, l’estalvi d’aigua, etcètera, i els escolars tenen l’edat per rebre aquesta informació –diu Cobos–. Per això muntem tallers i visites guiades, i fem programes específics per al cicle d’educació que tenen”. Des de la reobertura, l’aquari ha rebut uns 900.000 visitants i a final d’any confien haver arribat al milió.

Aquestes dades indiquen que en un temps rècord Oniria s’ha convertit en el primer establiment turístic de pagament dels Pirineus Orientals. Pel que fa a l’actual context, la sequera no afecta el funcionament de l’aquari, ja que s'abasteix d’aigua de mar que després torna al Mediterrani.