Viatge a les clavegueres
El dia que vaig baixar a les clavegueres em va fascinar el laberint subterrani, que era una ombra de la ciutat de sobre. Em va encantar la simpatia de les rates, educades i pròsperes. Navegaven en góndoles pels canals i els mariachis cantaven. Una guia oficial va acompanyar-me a canvi d’una mica de formatge i em va portar a veure els monuments i els edificis públics.
“I com aneu, de biblioteques?”, vaig demanar. Va somriure i em va fer senyals que la seguís. “Com mai. El portaré a la Biblioteca Nacional.” I així, tres cantonades després, vaig poder veure milers de llibres en un estat deplorable, desordenats i apilats fins al sostre. “S’estan assecant,” va dir la guia, “els recollim dels canals. Els de dalt els llencen al vàter, no volen que els seus fills llegeixin. Tenim primeres edicions de tots els clàssics. Ara li ensenyaré la sala de lectura.” Allò va ser pitjor: centenars de rates rosegant els volums. “Però us els mengeu?”, vaig preguntar. “Naturalment. D’alguna cosa hem de viure.” “Però… I el coneixement que es perdrà?”
“Perdoni –va dir la guia, a la defensiva i en un to impropi d’algú educat i poliglot–, els han llençat vostès. Tenen robots per substituir-los, no?” “Però no és igual!” –vaig protestar–. “Ah, molt bonic, venir a alliçonar –va dir ella–. Almenys nosaltres els donem utilitat! Els llibres no et fan millor persona”. “Ja ho sé –vaig contestar– però et tornen més conscient i per tant més responsable”. “Més culpable, deu voler dir. Ja en tirarem un bon tros a l’olla! Miri: aquí abans llegíem molt. Ens criticaven, ens deien rates sàvies, rates de biblioteca. Ara ens mengem els llibres, guanyem estrelles Michelin i ens venen turistes com vostè. Tot va canviar quan vam descobrir el Tractatus Geographicus de Cloacis. Aquest llibre tenia un gravat amb el mapa de tot el clavegueram. Abans de trobar-lo, els de dalt ens teníeu per rates de claveguera, però nosaltres ens consolàvem dient-nos que érem pobres, però honrats. Ja podíeu criticar, que nosaltres dèiem: veieu aquests canals plens de merda? Són les seves clavegueres. Nosaltres no tenim clavegueres! Fins que vam descobrir el Tractatus amb el mapa que marcava en vermell una tapa de claveguera aquí baix. Puc ensenyar-l'hi, si vol. I vam descobrir que nosaltres també teníem clavegueres, més miserables, més subterrànies i amagades, més hipòcrites, més immorals. I ara què? Encara li sembla que no fem bé traient de la circulació els llibres? Vol que els de sota també descobreixin què hi ha a sota seu?” I va saltar a una góndola i em va deixar sol.