Els universitaris de Girona van protestar per l'execució de Puig Antich

GironaEl fet que a Girona, a partir de 1969, es poguessin cursar estudis universitaris, amb la creació d’un Col·legi Universitari, auspiciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer augmentar la probabilitat de contestació al franquisme en l’etapa final del règim. Les assemblees, les pintades, la incidència dels partits clandestins i la dinàmica política del moment van ser determinants per originar conflictes i accions de protesta.

La decadència del sistema, posada de manifest durant els anys setanta, va provocar la reacció de tres sectors de la societat que s’oposaren a l’actuació dels governants: el moviment obrer, el dels estudiants i el d’un sector de l’Església catòlica. El març de 1974, ara fa 50 anys, amb l’execució del jove activista del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), Salvador Puig Antich, exterminat a Barcelona pel procediment de garrot, fou un d’aquests moments. El judici i l’execució, el 2 de març, van posar de manifest que el reformisme promès pel president Arias Navarro era una quimera i que el règim volia acabar els dies de la mateixa manera com havia començat, amb la liquidació física de l’oponent.

Assemblea, manifestació i detencions

L’episodi de 1974 va ressonar a Girona a través de la mobilització dels universitaris. La Prefectura de Policia va redactar notes informatives sobre la jornada del 5 de març, el contingut de les quals és contradictori. En la primera hi exposava que els estudiants de Lletres havien celebrat una assemblea no autoritzada pel professor coordinador, Angel Antón Andrés, i que la trobada havia acabat en sentit contrari a la vaga. En un to desqualificador advertia: “Asistieron a la misma menos de las tres cuartas partes de los estudiantes, y en la misma se trató sobre la pena de muerte en general y concretamente sobre la impuesta a Salvador Puig Antich. Se trató de promover una huelga de no asistencia a clase, siendo desechada esta propuesta por la gran mayoría de los estudiantes. Dicha reunión duró poco más de media hora”.

En una altra nota, la Policia va assenyalar que, durant aquella jornada, els estudiants no havien assistit a les classes de l’Estudi General i que, malgrat l’atur acadèmic, grups d’estudiants, durant la tarda, s’havien mogut dins el recinte de la Casa de Cultura, els quals havien estat objecte del servei d’observació i vigilància.

La capçalera, al calabós

A les 8 del vespre, uns 200 estudiants van participar en una asseguda col·lectiva a la Rambla i, tot seguit, van conformar una manifestació que va recórrer diversos carrers propers. La nota especifica que els estudiants que anaven al davant de la manifestació van ser detinguts i traslladats als calabossos de la Comissaria de Policia, per tal d’instruir les diligències corresponents. Els seus noms són aquests: Ramon Romaguera Sureda, de Sant Jordi Desvalls, de 17 anys; Rogeli Argemí Samon, de Breda; Josep Roca Albareda, de Breda, de 19 anys, i Rafael Babot Mullera, de Vidreres, de 20 anys.

De la lectura del llibre de multes del Govern Civil cal inferir que quatre estudiants més van seguir les mateixes circumstàncies de detenció i multa: Francesc Morera Dolsat, de 20 anys; Miquel Davesa Llambert, de 17 anys; Adela M. Ferrer Blanch, de 18 anys, i Antoni Simón Tarrés, de 17 anys. La penyora governativa que els va ser imposada a tots vuit va ser de 1.000 pessetes, per actes contraris a la Llei d’Ordre Públic de 1959, és a dir, la participació en la manifestació i la reunió il·legal.

Una pistola a l’esquena

Antoni Simón, a hores d’ara catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, recorda que va assistir a l’assemblea dirigida per l’estudiant Eudald Carbonell, ara ben conegut com a prehistoriador, i a la manifestació. Els grups d’estudiants van aplegar-se a la plaça de Catalunya, van estacionar-se a la Rambla i s’encaminaren cap a la Casa de Cultura, seu de l’Estudi General o Col·legi Universitari.

Els concentrats es van dissoldre a la plaça de la Diputació. Els cotxes dels “grisos” eren a la plaça de Catalunya, però els policies de la “secreta” van seguir-los i van detenir-los i identificar-los al final de la manifestació. A ell li van posar la pistola a l’esquena i el van fer entrar en una escala del carrer de Santa Clara per identificar-lo. Uns companys ja van passar aquella nit al calabós. A ell van anar a buscar-lo a casa l’endemà i el van tenir una nit al calabós. Era un lloc per patir-hi de fred. Alguns col·legis professionals van efectuar gestions a favor dels castigats i es van fer càrrec de les multes, les quals en principi eren de 10.000 pessetes. Quan va anar a pagar-la amb el paper de l’Estat, el policia que va atendre’l va proposar-li de ser un confident, oferta que naturalment va rebutjar. La fitxa corresponent a aquest episodi li va ser retreta, més endavant, durant l’acompliment del servei militar, malgrat l’amnistia de 1977.

«Algaradas estudiantiles», segons Los Sitios

El diari local Los Sitios, com a premsa oficial del Movimiento, va aportar molt poca informació de la jornada de protesta. Només una gazetilla titulada “Algaradas estudiantiles” va fer-hi referència de manera incompleta i sense esmentar el motiu de la protesta: “El martes y ayer miércoles, se han advertido en nuestra ciudad algunas algaradas callejeras protagonizadas por estudiantes. En su transcurso, la Policía invitó a los protagonistas a dispersarse y al producirse el martes la desobediencia e incluso la reacción punible de algunos, los agentes procedieron a la detención de tres, que serán puestos a disposición de la autoridad gubernativa”. Es tractava de fer veure que la vella estructura, representada a Girona pel governador Victorino Anguera, es mantenia ferma i que els que s’hi oposaven eren uns delinqüents que mereixien un càstig exemplar.