Laura Bertran: “TV3 ja no té la incidència que tenia abans a la Catalunya Nord"

GironaLaura Bertran és la nova corresponsal de 3Cat –TV3 i Catalunya Ràdio– a la Catalunya Nord. Onze anys després del tancament de la delegació de Perpinyà, la CCMA ha tornat a obrir-ne una a la capital del Rosselló. Bertran, que el 2013 va cobrir el tancament per Ràdio Arrels, mitjà on ha treballat els últims vint anys, afronta la nova etapa “amb il·lusió". "Anava a dir aprensió, però tampoc seria això. Em fa respecte, però també és un repte que agafo amb ambició”, explica.

Terrats

Segons una dita antiga, “A Terrats fan vi de ferro”. Fos quin fos el significat aleshores de la dita, actualment el vi de Terrats, poble del Rosselló on va néixer i viu Laura Bertran, és un dels més ben considerats de la comarca. S’arribi per on s’arribi a aquest petit poble és impossible no veure-hi vinya, de bon tros el conreu més important del terme, seguit dels arbres fruiters. “Si algú dibuixés la silueta urbana de Terrats hi hauria el campanar i la Torre Bouteillé [una torre de vinificació de 136 metres d’altura edificada el 1972 per l’enginyer Bouteillé. N’hi ha dues més a la Catalunya Nord i la de Terrats és l’única que té tres nivells]”, diu Bertran, per remarcar la importància de la indústria vitivinícola al poble.

“La meva mare volia que anés a la Bressola de Nils perquè ella havia treballat en el centre de lleure d’aquella escola abans que jo nasqués. Però li va sortir feina al celler cooperatiu de vi del poble i aleshores va veure que no li era pràctic haver-me de portar i anar a buscar cada dia, per tant, vaig anar a l’escola pública de Terrats”, explica Bertran. “A Terrats no hi ha gaires llocs de treball i ella va tenir aquesta sort”, afegeix.

Bertran diu que a Terrats hi viu “l’escriptor Joan-Lluís Lluís, potser el millor escriptor de la Catalunya Nord, i l’antic president de la Bressola, fins fa menys d’un any, era de Terrats, en Joan Sebastià Haydn". Afegeix que encara avui “molta gent va a buscar or al riu Cantarana [que travessa el terme]. Diuen que se’n pot trobar”, assenyala somrient.

La llengua

Tot i no anar a cap escola Bressola ni Arrels, Bertran ha sentit i parlat sempre el català a casa seva. El seu pare és de Palamós. Un any va anar a fer la verema i va conèixer la mare de la Laura –actualment estan separats–, nascuda a Terrats i filla de pare d’aquest poble rossellonès i de mare de Vilademuls (Pla de l’Estany). El català era la llengua de la família on va néixer i créixer. Fora de casa la realitat era una altra. “A Terrats hi ha gent que parla català però no puc pas dir que es parla català. Amb aquells que coneixes, alguna paraula. Fa 30 o 40 anys es parlava molt més, senties la gent gran parlant-lo entre ells. I com que sabien que jo el parlava a casa em pressionaven, o jo ho vivia així. «Ah, la nena parla català! Digue’ns alguna cosa» i jo: «No» [riu, com si de petita li fes vergonya]. La llengua s’ha anat perdent amb la gent que ha marxat i els altres que, potser, no ho han mantingut”, diu.

Periodisme i en català

Abans d’anar a la universitat va sospesar entre tirar cap a ciències o cap a la llengua catalana. Finalment, es va decantar per la llengua perquè volia fer periodisme i en català. Va cursar estudis catalans a l’Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) de la Universitat de Perpinyà – Via Domitia amb l’objectiu de fer dos anys a Perpinyà i el tercer d’Erasmus a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fent assignatures de filologia i periodisme. Va seguir la formació acadèmica amb un curs a la Xarxa Vives d’Universitats dels Països Catalans i el va completar amb un segon curs a la UAB en el qual va cursar les assignatures que corresponien a ràdio de la carrera. “Una vegada em vaig decidir pel periodisme, vaig tenir clar que seria en català. A més, la ràdio sempre m’ha agradat molt".

Tancament de la delegació de TV3 a Perpinyà

“Va ser una cosa important de país i per al panorama mediàtic català i nord-català. En aquell moment no se sabia si la informació de la Catalunya Nord desapareixeria del mapa [de la CCMA] –diu–. El que sí que va desaparèixer aleshores va ser el referent lingüístic i dialectal de Pere Codonyan, perquè era ell, però si hagués estat algú altre, hauria estat el d’algú altre. Però no sabíem si desapareixeríem del tot. Ningú va dir res”, afegeix recordant la incertesa d’aleshores. 

Pèrdua d'incidència de TV3 a la Catalunya Nord

Al marge del tancament de la delegació de Perpinyà [TV3 ha seguit cobrint la Catalunya Nord des de la delegació de Girona], el pas a la TDT i l’arribada de les plataformes ha fet que TV3 tingui avui un seguiment molt menor a la Catalunya Nord del que tenia a la dècada dels 90 i primera del segle XXI. “TV3 ja no té la incidència que tenia anys enrere. Quan era nena encenies la tele i tenies TV3. Els anys 90 Bola de drac anava més avançat que a la televisió francesa i molts nens per mirar els capítols més avançats, miraven TV3 –diu Bertran–. Quan has de buscar per mirar-la, és evident que no té tanta incidència com quan t’apareix sense, com aquell qui diu, ni voler-ho. I podem parlar de TV3 però també de TVE. Jo he après castellà, i mai ningú me l’ha parlat a casa ni al carrer, i l’he après perquè teníem TVE i també escoltava un poc de ràdio. Quan et trobes les coses tenen més incidència que quan les has d’anar a buscar i a vegades ni tan sols aconsegueixes sortir-te’n” afegeix, i assenyala que s’haurà de canviar la tele “perquè és massa vella”. “Internet ho pot solucionar, però no ho pot solucionar tot. No és igual tenir-ho en aquella caixeta que haver d’anar-ho a buscar a la plataforma”, conclou.