El secret del poble empordanès amb rècord de venda d'entrades culturals

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)El dilluns al matí és un dia ideal per adonar-se que Torroella de Montgrí (Baix Empordà) viu la cultura amb un fervor gens convencional i gairebé a contracorrent. Mentre uns altres municipis es converteixen en un desert pel tancament de les botigues i els espais culturals, Torroella celebra cada dilluns el seu dia de mercat i bull d’activitat. Llarguíssims i estrets carrers ombradissos, vedats als cotxes, que canalitzen la brisa i et xuclen cap a la cultura.

La plaça de la Vila i els carrerons que hi conflueixen s’omplen de paradetes i els museus i centres culturals registren una activitat gairebé frenètica, de vegades amb la millor entrada de la setmana. Però això no passa només el dilluns, és clar. El municipi, segons dades del consistori, està entre els que tenen més activitat cultural per nombre d’habitants, unes 12.061 ànimes segons el darrer cens. Només cal repassar el nombre d’equipaments i d’activitats culturals que ofereix el poble per adonar-se que som davant un cas excepcional. Ho corrobora també el fet que figura al número 5 del rànquing de Catalunya de venda d’entrades per a actes culturals i museus. A Torroella s’inverteix un 11% del pressupost municipal en cultura. 

“La virtut de Torroella és que l’impuls cultural prové d’actors de diversa índole, ja sigui d’àmbit municipal, de l’ampli teixit associatiu que té el municipi (60 associacions registrades) o de les fundacions privades, que tenen també una activitat pròpia molt intensa i exitosa”, explica Anna Company, regidora de Cultura del municipi.

L’estiu és el punt culminant d’aquesta activitat cultural, amb la cirereta del Festival de Música de Torroella que, gràcies a Joventuts Musicals i a un auditori més propi d’una gran capital com l’Espai Ter, manté molt alt el llistó de la clàssica. Però cal també posar dins aquest cercle virtuós el Museu de la Mediterrània, la Fundació Vila Casas, la Fundació Mascort, la  Capella de Sant Antoni, la biblioteca Pere Blasi, l’activa llibreria El Cucut (amb el seu exitós berenar literari previ a Sant Jordi) o la militància cinematogràfica del Cinema Montgrí, gestionat pel Cine Club Torroellenc, que en un magnífic local curosament restaurat aguanta la bandera del cinema artístic que aglutina la comunitat cinèfila. Entre les associacions més recents cal destacar Vaixell de Paper, Mar de Llibres, una entitat sense ànim de lucre creada fa dos anys i que vol donar nova vida als llibres usats. 

També es noten els estralls infligits al petit comerç. Desenes de locals exhibeixen cartells de venda o lloguer. Fent de la necessitat virtut, s’aprofiten alguns aparadors buits per exposar una selecció de productes locals, la cultura gastronòmica: les pomes, la botifarra dolça, la coca del Montgrí o la flaona.

La llavor d’un mestre i un capellà

El  pensador, activista social, professor, museòleg, exparlamentari i estudiant perpetu Joan Surroca explica que la Torroella actual no s’explica sense la tasca del pedagog Pere Blasi, que va exercir de mestre a Torroella entre el 1910 i el 1933, ni tampoc de la de mossèn Francesc Viver, que el 1913 va arribar destinat a l’hospital i hi va tornar com a vicari el 1939. La creació de l’Ateneu Montgrí, el 1912, és la llavor de moltes entitats i vocacions culturals futures. En un estudi que va elaborar per als llibres de la Festa Major, Surroca definia els cent anys que van del 1912 al 2011 com “un segle de cultura fulgurant” i destacava que el municipi “sempre ha excel·lit per la preocupació cultural”. Per a ell, el 2011, amb la construcció de l’auditori Espai Ter, que prenia el model polivalent però confortable dels equipaments d’Àustria, es tancava un període brillant. “Fer les coses bé resulta barat”, conclou.

Als 60, els qui ja podrien ser els nets de Blasi i de Viver, “impulsats per un mateix alè”, segons Surroca, són els qui comencen un nou cicle cultural, amb les sessions del Cine Club o el Casal del Montgrí. “Amb l’arribada de la democràcia, a Torroella no es va perdre gaire el temps en picabaralles partidistes, com va passar en altres llocs, perquè teníem la pràctica del diàleg i la gestió pública forjats al Casal del Montgrí”, assegura. També és la llavor de Joventuts Musicals, que sota el mestratge de Josep Lloret impulsaria un festival de clàssica conegut a tot el món.

Contra l’edatisme

Des de la majoria d’equipaments culturals admeten que la mitjana d’edat del seu públic està per sobre dels 60 anys. Això no preocupa gaire a Surroca, que es declara contrari als prejudicis i estereotips de l’edatisme. “És normal que hi hagi aquest públic, la saviesa arriba amb l’edat i un jubilat té temps i poder adquisitiu”. De mica en mica, nous jubilats cada vegada més actius aniran renovant aquest col·lectiu. Li preocupa més, en canvi, les creixents concessions en favor de la cultura de l’entreteniment i l’espectacle. Des del seu baluard de la cultura, una modèlica i perfectament ordenada biblioteca de 18.000 llibres, Surroca adverteix: “Parlem massa de rendibilitat econòmica, d’omplir teatres, i poc de rendibilitat social”. Per a Surroca, la cultura requereix temps, neix de la conversa o fins i tot de l’amistat, i cada vegada tenim menys temps per a aquestes coses. “Un dels enemics de la cultura és el model de la confrontació nècia i sense matisos dels polítics, que està penetrant en la gent. Tot es torna frívol i banal, quan la cultura és tot el contrari”.

La cultura és una cosa seriosa

Una visita al Museu de la Mediterrània o a la Casa Galibern, de la Fundació Mascort, constata l’abundant afluència de públic francès, neerlandès, belga i, més recentment, irlandès, barrejat amb els estiuejants del país. Judith Espinosa, des de la recepció del Museu de la Mediterrània, admet que el fet que la majoria de museus tinguin l’entrada gratuïta i estiguin concentrats afavoreix l’intercanvi de visitants. “Ara tornem a les xifres d’abans del covid”, explica. Una mostra de la seriositat amb què es prenen la cultura molts torroellencs la constitueix les mostres d’enuig freqüents de dilluns passat pels errors que contenia el programa d’un festival, que situava aquell matí algunes activitats que ja s’havien fet diumenge. Una altra visita obligada és el Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, que sí que cobra entrada (entre 5 i 2 euros). Ara mateix té una exposició fotogràfica excepcional de Marta Sentís.

Més que una llibreria

A la llibreria El Cucut, Maria Teresa Calabús reconeix que alguns clients passavolants queden sorpresos per l’oferta cultural del poble: “Jo soc nascuda aquí i de jove consumia cultura amb naturalitat, només més endavant em vaig adonar que no és igual a tot arreu". Ara fins i tot coneix famílies que han deixat ciutats grans i han optat per anar a viure a Torroella per l'oferta cultural. Els 36 anys de vida de la llibreria i l’èxit que té cada any la convocatòria del Berenar Literari, que uns dies abans de Sant Jordi la desborda, treu parades al carrer i atrau escriptors i lectors de tot Catalunya, no li asseguren el futur. “Cal estar molt atents als nous hàbits, fer activitats de socialització, vendre també il·lusió i oci. Veiem que tenim encara el suport de la gent del poble, que ens va ajudar molt els primers anys, i d’altres de les rodalies, però els temps són complicats. Si caiem, mirarem de ser els últims de caure”, assegura Calabús. A les seves presentacions hi assisteixen una mitjana de 25 persones (una xifra a la qual no arriben altres llibreries amb més pedigrí), però els anys 90 superaven fàcilment les 60 persones a cada presentació. “L’interès s’ha diversificat molt i les xarxes socials ho han trastocat tot”, assegura la llibretera. 

Perdre el sentiment de tribu

Calabús és conscient que tenir el concert d’un violinista de prestigi internacional a cinc minuts de casa és un grandíssim privilegi, però no tothom se n’adona. També mira d’anar cada diumenge al Cinema Montgrí amb la seva mare i per Nadal regala als nets un talonari d’entrades perquè s’acostumin a veure bon cinema. Veu amb preocupació que “la generació d’entre 30 i 40 anys està perdent el sentiment de tribu, la necessitat de consumir i apreciar la nostra cultura”. I afegeix: “Nosaltres sempre hem viscut de les minories, però és la nostra feina de formigueta que ens ha fet coneguts”. Com a mínim, la continuïtat generacional de la llibreria està assegurada amb el seu fill, Joan Riera Calabús, que va ser el dibuixant de La llentia viatgera, l’únic llibre infantil que va escriure Vicenç Pagès Jordà, que va morir el 27 d’agost de l’any passat, el dia de l’aniversari de Calabús. El record (i els llibres) de Pagès, que va fer de Torroella la seva ciutat adoptiva i va contribuir a divulgar el seu pòsit cultural, són molt presents a El Cucut.

Paradís dels melòmans

Tampoc s’entén la predilecció de Torroella per la música sense la cobla orquestra Els Montgrins, que va contribuir a escampar el bon gust musical. Sense ells tampoc segurament existiria el Festival de Torroella, que aquest any convoca, entre altres, el Quartet Gerhard, Maria del Mar Bonet & L’Arpeggiata, Joaquín Achúcarro i la Chamber Orquestra of Europe. Entre els festivals i les fires de Torroella destaquen també el Fimag (Festival Internacional de Màgia), el Festival de Jazz, el Fringe (de talent emergent), L'Estartit Beatles Weekend, la Fira Empordà Cuina i Salut, la Fira de Sant Andreu i la Festa Major de Sant Genís.

“Un element que ens uneix i alhora ens identifica és que també comptem amb colles de cultura popular de diables, gegants i grallers (Els Ducs del Foc, Els Amics dels Gegants i Capgrossos i els Grallers del Montgrí), malgrat la mida del nostre municipi”, explica la regidora de Cultura. “Crec que ha estat un objectiu ser referent i mirar de convertir-nos en capital cultural del Baix Empordà”, diu Anna Company, que afegeix: “Cal mantenir l’interès de les noves generacions i mirar que hi hagi relleu generacional”.

Però, a banda dels equipaments que més llueixen, n’hi han alguns altres de més modestos i menys visibles per al gran públic, però essencials per al dia a dia del poble: el Cine Petit, antiga sala de teatre dedicada a representacions locals i assajos; el Convent dels Agustins, on hi ha l’Aula d’Arts Plàstiques Municipal; l’Escola Municipal de Música i Dansa; l’Escola d’Adults; La Sala, edifici emblemàtic que funciona com a bar-restaurant i cafè-teatre; el Servei del Blat, on assaja la Colla Sardanista; i fa un any es va inaugurar l'Espai Jove de les Clarisses, on l'Associació Juvenil de Torroella s'està iniciant en l'organització d'activitats per a joves.