Tombes musulmanes mirant a la Meca als cementiris gironins
L'Ajuntament de Girona construirà un espai reservat per a deu sepultures islàmiques per tal que els musulmans puguin ser enterrats tal com mana l'Alcorà
GironaEn vida, els fidels de les principals confessions religioses de Catalunya tenen dret a resar i practicar la seva fe amb absoluta llibertat, ja que, a més d'esglésies catòliques, presidides per la creu llatina, proliferen centres de culte de confessions nouvingudes, com l'hinduisme, el sikh o l'islam. Ara bé, en la mort, les opcions d'ofici religiós es restringeixen, ja que, si bé la llei mana no discriminar cap difunt per creença o costum, no tots els serveis funeraris i cementiris disposen de les infraestructures necessàries per garantir les obligacions dels ritus diferents del cristianisme. És per això que comunitats religioses com la musulmana, amb uns 500.000 fidels a Catalunya, cent mil dels quals a les comarques gironines, demanen als ajuntaments poder tenir espais propis per dur a terme els enterraments segons dicta el seu credo.
Per donar resposta a aquestes demandes, l'Ajuntament de Girona, aprovant una iniciativa de l'anterior mandat, ha acordat construir deu tombes adaptades al ritual funerari islàmic en una parcel·la del cementiri nou, darrere Vila-roja, al nord-est del recinte, orientades mirant a la Meca. "L'islam, com qualsevol cultura, té coses prohibides i una d'elles és enterrar els cossos barrejats amb els d'altres difunts no musulmans, per això volem tenir un espai del cementiri separat de la resta", diu l'imam gironí Omar Balde. "Ara bé –matisa–, això no vol dir que anem en contra de religions; al contrari, és molt important que musulmans i catòlics tinguem bona relació, no només quan estiguem vius, sinó també quan morim". I acaba: "Quan mor un àrab estaria bé que els seus coneguts catalans vinguin amb nosaltres encara que no resin, igual que nosaltres hauríem d'assistir a una cerimònia catòlica d'un difunt que coneguem. Ens aniria molt bé a les dues parts".
El ritual funerari islàmic, segons l'ordre del profeta Mohamed, comença amb la neteja del cadàver amb sabons i perfums especials, abans d'embolicar el cos amb roba blanca. Llavors, o bé en una casa particular o en una mesquita oberta al públic, amics i familiars resen quatre raka'ah, sense ajupir-se i posar el front a terra, sinó a peu dret i sense moure's. Finalment, un cop fetes les pregàries, el cos s'enterra, sense caixes ni taüts, només amb el sudari de tela, i mai en nínxols alçats l'un sobre l'altre. Als serveis funeraris Memora de Girona estan habituats a aquest tipus de peticions per part de famílies musulmanes, sigui per oficiar l'enterrament en un cementiri català o per expatriar el difunt al nord de l'Àfrica. No demanen cremacions amb fèretre ni tanatori, només un moment per poder netejar ells mateixos el cos i un taüt estret i transparent per sepultar el mort, ja que a Catalunya, per qüestions de salut pública, no està permès enterrar cap cadàver en contacte directe amb el subsol.
La pandèmia, origen de la demanda
La demanda de parcel·les per a enterraments islàmics va disparar-se sobretot arran de la pandèmia, quan, per culpa de les restriccions de mobilitat, no es permetia el repatriament de cadàvers musulmans a l'Àfrica des d'Europa i molts difunts es van haver d'enterrar d'urgència a Catalunya. Així, des del 2020, municipis gironins com Palafrugell, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Salt o Olot van habilitar espais per oficiar inhumacions segons els preceptes de l'Alcorà. Girona ha estat l'últim a sumar-se a la resposta i fa quinze dies va aprovar oficialment el projecte d'obres, que costarà gairebé 100.000 € i ja ha sortit a concurs públic. "Estava pendent tirar endavant polítiques d'integració per a unes persones que normalment fins ara havien de fer front a uns sobrecostos a l'hora de fer enterraments segons els seus costums religiosos", defensa Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament de Girona. I afegeix: "Per contribuir a la integració cultural i de classe durant la vida no podem obviar els moments de la mort". I acaba: "Amb 10 tombes no donem resposta a tota la comunitat musulmana, però són unes primeres garanties per a les persones que ho necessiten i també tenim plantejades a llarg termini noves tombes jueves, per continuar dignificant la mort de totes les cultures".