La gran sequera

El Ter agonitza per la reducció dels cabals ecològics mínims

La Generalitat ha rebaixat el cabal del riu gironí per sota del llindar que garanteix la supervivència de la biodiversitat

El riu Ter en el seu pas per Girona i Sarrià de Ter
5 min

GironaEn molts rius i rieres de Catalunya, al llarg del seu curs natural des de les muntanyes fins al mar, fa mesos que cada vegada hi baixa menys aigua, amb alguns trams estancats, corrents minsos o segments totalment secs. S'eixuguen per l'evident falta de pluges que haurien de nodrir les capçaleres, però sobretot perquè, en temps de sequera extrema, la demanda del consum humà per abastir les necessitats de la població és superior a la capacitat dels cursos fluvials de regenerar-se.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

Si baixa tan poca aigua, els peixos moren, els ecosistemes es malmeten i la supervivència de la biodiversitat es posa en perill. Per això, cada conca fluvial té, per llei, un cabal ecològic mínim que les captacions humanes no poden rebaixar. Ara bé, en la urgència de les fases d'alerta i emergència per sequera, la Generalitat de Catalunya s'ha vist obligada a depassar aquests topalls i reduir notablement els litres per segon que alimenten la fauna i la flora hídrica.

A les comarques gironines, arran de l'acord del Govern del 16 de gener, al riu Ter, des del Pasteral fins a la Gola, està permès estirar aigua de manera progressiva fins a deixar el riu a 600 l/s, malgrat que el manteniment ecològic fixat hauria de ser de 5.500 l/s en situació de normalitat. És a dir, és nou cops inferior al cabal mínim fixat. I a la Muga, que des de Pont de Molins fins al mar hauria de baixar a 1.200 l/s, s'ha reduït dràsticament el cabal fins als 40 l/s. Són 300 cops menys. Entitats ecologistes critiquen durament aquesta gestió de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i demanen fer compatible l'aprovisionament de l'aigua de boca dels ciutadans amb el manteniment de la biodiversitat.

El Ter, sobreexplotat per Barcelona i la Costa Brava

Les reivindicacions pel manteniment del cabal mínim al Ter són una lluita ecologista històrica a les comarques gironines, des de la construcció de la presa de Sau i Susqueda, que desvia part del recurs a l'àrea metropolitana de Barcelona. Des del 2017, aquest traspàs d'aigua s'ha contingut i el 2023 la transferència cap a la capital ha estat de 95.000 milions de litres d'aigua, la xifra més baixa de la història. Però és igualment important per contribuir a l'estrès hídric del riu en el seu pas per la demarcació de Girona, tenint en compte la poca precipitació acumulada d'aquest any.

El riu Ter en el seu pas per Girona

"No creiem en els topalls que marca la llei perquè l'ACA sempre els ha anat incomplint; és més aviat un tema més de criteris i prioritats, perquè s'ha fet créixer una gran ciutat [Barcelona] en un lloc sense prou aigua per a tanta gent sense pensar com condicionaria l'entorn", diu Pau Masramon, de la plataforma Aigua és Vida de Girona. I continua: "Amb aquesta reducció de cabals, s'estan extingint moltes espècies, algunes en perill d'extinció, quan el riu encara no s'ha refet de la sequera del 2008; és dramàtic, un certificat de defunció anunciada, sense fer demagògia ni ganes de dir-la grossa". Els ecologistes gironins denuncien que, entre Pedret i Sarrià de Ter, així com després de la presa del Pasteral, el Ter ja presenta els primers símptomes d'estancament.

Per a Aigua és Vida, però, el transvasament cap a Barcelona no és l'únic perill que amenaça la supervivència del Ter, ja que, en el seu pas per Girona, el riu no només ha d'abastir la capital gironina i els seus voltants, sinó també les necessitats dels pobles de la Costa Brava, amb una alta demanda d'aigua pel turisme d'estiu. Així ho estipula el conveni signat entre l'Ajuntament de Girona i el Consorci d'Aigües de la Costa Brava (CCB), que acorda fer un ús compartit del recurs. Des del 2012, aquest conveni permet extraure entre les dues administracions 1.380 l/s del riu, una xifra que supera en un 40% el topall de 1.000 l/s establert per la llei del Ter del 1958. "El cabal està per sota de la garantia i el volum d'extracció per sobre de la llei. Necessitem que es revoquin les concessions, no que es mantinguin o se'n donin de noves", afirma Masramon.

Els rius, les artèries del medi natural

Sense aigua als rius es perden els ecosistemes de fauna i flora que habiten en el medi hidrològic, així com els boscos i arbres de ribera. "Hem corroborat amb molts estudis que, com més es redueix o s'asseca artificialment el cabal d'un riu, menys composició i abundància d'invertebrats o peixos autòctons com la bagra, el barb de muntanya, l'anguila o la truita sobreviuen", explica Emili Garcia Berthou, catedràtic de ciències ambientals de la Universitat de Girona. "Sabem que, com que els humans estirem molta aigua del riu, ara mateix molts trams tenen menys aigua del compte i això altera directament la colonització de les espècies a l'ecosistema", certifica. "Un riu és un corredor de vida, una part importantíssima de l'ecosistema, i si s'empobreixen la nostra qualitat de vida baixa, ja que els ecosistemes no són només els ocells i les plantes, sinó que les persones també en formem part", conclou Masramon.

Per intentar mitigar els efectes de la reducció forçada dels cabals per l'emergència de sequera, l'ACA, dos cops a la setmana durant sis hores, augmenta el ritme d'alliberament d'aigua dels embassaments, per fer créixer el flux dels rius 300 litres per segon.

Un tram sec de la Muga, a l'Alt Empordà

Denúncia contra la Generalitat

Arran de la situació crítica a les conques fluvials catalanes, Ecologistes de Catalunya ha denunciat la Generalitat de Catalunya davant de la Fiscalia per un presumpte delicte contra el medi ambient. "L'acord del Govern del 16 de gener afirma que la reducció de cabals no ha de repercutir en la biodiversitat, però tenim proves infal·libles que, amb els topalls que han aprovat, hi ha trams secs que evidencien l'incompliment d'aquesta premissa", afirma Joan Vázquez, president dels Ecologistes de Catalunya. "En el cas extrem d'una sequera molt prolongada es poden retallar cabals, però mai eliminar la vida biològica tal com s'està fent", certifica.

Els ecologistes consideren que, després de la necessitat d'abastir l'aigua de boca, la segona prioritat ha de ser mantenir l'ecosistema dels rius, per davant de l'activitat econòmica dels sectors que necessiten aigua per produir. "És un disbarat, cal planificar amb temps la gestió hidrològica per no arribar a tenir una demanda superior del recurs disponible; cal reduir consums a la indústria i el turisme, amb reducció de l'activitat o tancament temporal i compensacions econòmiques, tal com es va fer, per exemple, amb la covid. La situació és igual de greu", argumenta Vázquez.

Amb el manteniment dels cabals ecològics dels rius com a lema principal, a primers d'abril, les 34 entitats d'arreu de Catalunya que es reuneixen periòdicament en les cimeres socials per la sequera han convocat una manifestació a Girona que preveuen multitudinària.

La Muga, "tocada de mort"

Si la reducció de cabals al Ter ja és considerable, el cas de la Muga és especialment dramàtic, ja que ha patit una disminució dràstica del 96% del corrent, de 1.200 a 40 l/s en diferents successions. Segons la plataforma Iaeden - Salvem l'Empordà, un quart dels trams del riu després de l'embassament de Darnius-Boadella estan totalment secs: "Abans de la reducció, els límits per segon ja eren insuficients per a l'ecosistema fluvial, però ara ja és l'estocada de mort definitiva: el 25% del riu és sec, es perd la connectivitat en les diferents basses i la fauna es queda atrapada", alerta Arnau Lagresa, portaveu de l'entitat. I afegeix: "Si no s'hi posa solucions, les conseqüències seran irrecuperables, ja que per recuperar l'ecosistema no és tan fàcil com que torni a ploure, hi ha índexs de qualitat de flora i fauna que no rebroten".

Lagresa també assenyala que, si la Muga baixa tan seca, no s'infiltra prou aigua en els pous subterranis i l'aigua de mar guanya terreny per avançar terra endins: "Com que tenim els aqüífers de la costa cada vegada més buits, l'aigua de mar entra i salinitza aquestes reserves imprescindibles", manifesta. Per als ecologistes empordanesos, també cal posar la preservació del medi ambient per damunt dels interessos econòmics de l'Alt Empordà: "No pot ser que continuem apostant pel turisme o per empreses del sector carni que, amb uns 500.000 porcs censats, consumeixen el doble d'aigua que tota la població de la comarca", conclou Lagresa.

stats