Medi Ambient

Temor a la gota (freda) que faci vessar el got

Els estralls causats per la DANA posen en alerta els municipis amb zones inundables

Cotxes arrossegats per la riera de Cadaqués, en la riuada de la setmana passada.

La DANA del País Valencià ha conscienciat dels perills de les riuades i l’increment de pluges torrencials a causa del canvi climàtic. Alguns municipis gironins han posat fil a l’agulla per minimitzar riscos i en d’altres sorgeixen veus que reclamen canvis en la política urbanística.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

Girona, batejada com la ciutat dels quatre rius, ha patit grans inundacions al llarg de la seva història, com la de l'any 1962, i viu sota l'amenaça latent de nous episodis en casos de pluges torrencials, que es preveuen cada vegada més freqüents, o per creixements sobtats dels cabals dels rius, especialment el Ter i l'Onyar, amb un perill que es faria realitat si els pantans estiguessin tan plens que calgués obrir comportes i deixar anar aigua riu avall. El darrer episodi d'aiguats a la ciutat es va viure amb el temporal Gloria, que va ocasionar desperfectes considerables en diverses zones, entre les quals Sant Ponç, i un creixement alarmant del riu Onyar al seu pas pel Barri Vell, on va estar a un pam de desbordar. Els veïns de les pintoresques cases que donen a l’Onyar van estar dies amb l’ai al cor mentre el nivell de l’aigua anava pujant i es van mantenir a l’espera de rebre ordre de desallotjament, tot i que finalment no es van haver de donar. 

Per a la catedràtica de geografia humana de la Universitat de Girona Anna Ribas, el riu Onyar és el que genera més risc a la ciutat, ja que està "encaixonat" i, en cas d'una gran crescuda molt sobtada del cabal, no podria engolir l'aigua i el desbordament seria inevitable. La plataforma que es va construir sobre l'Onyar per fer-hi l'actual plaça Catalunya incrementaria el perill en cas de crescuda sobtada del riu, segons Ribas, que recorda que durant els aiguats de l'any 1970 el riu va sobrepassar el nivell de la plataforma i la plaça es va inundar.

Altres punts "crítics" de la ciutat en cas d'inundacions són l'illeta on conflueixen el Ter i l'Onyar, a la zona de Pedret; els entorns de la Creueta, on hi ha el Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, i el barri del Pont Major.

Tot i l'evident risc d'inundació per desbordament dels rius, Ribas sosté que no es poden menystenir els aiguats causats per les pluges torrencials. "El canvi climàtic farà cada vegada més freqüents els fenòmens meteorològics extrems, com pluges fortes que poden anar acompanyades de pedra i que poden provocar acumulacions d'aigua que els embornals no podran absorbir", indica Ribas.

La catedràtica de Geografia Humana sosté que en el darrer episodi d’aiguats, el 2020, les administracions van actuar amb celeritat i es van poder minimitzar les conseqüències del temporal per a la població, quan el Ter es va desbordar i les aigües van acabar sobreeixint a la part final del barri del Pont Major i al de Pedret, a les zones més properes a les lleres. Es va haver de tallar la carretera de Palamós, que va quedar lleument negada en alguns punts, i l’aigua va arribar també a algunes cases i baixos, però sense causar grans desperfectes i donant prou temps per savar persones i objectes. La psicosi d’una possible pujada d’aigües va fer que, com és tradicional a Girona, molts comerços aixequessin parets de totxos a les entrades. 

L’Ajuntament va reaccionar de pressa i va habilitar el Pavelló Municipal de Palau i va preveure també habilitar el Centre Cívic del Barri Vell, en cas d’haver de reallotjar ningú, cosa que finalment no va ser necessària. Es van mobilitzar voluntaris de Protecció Civil que van estar pendents tota la nit per ajudar en l’acollida dels possibles reallotjats. 

El riu Onyar al seu pas per Girona.

Assumir el risc de viure en una zona inundable

La possibilitat de crescudes del Ter és ben viva entre els veïns dels barris de Pedret i el Pont Major, sobretot entre els veïns que més recentment han reformat cases, ja que es veuen obligats a signar una declaració responsable per risc d’inundació de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquest document vol garantir, segons adverteix en la seva redacció, que “els promotors, i conseqüentment els possibles afectats, coneixen el risc d’inundació al que estan sotmeses les actuacions i els seus posteriors usos i que expressament assumeixin aquest risc, independentment de les indemnitzacions a què tinguin dret els titulars de béns assegurats en els termes establerts pel Consorcio de Compensación de Seguros per aquest risc extraordinari, i dels ajuts que excepcionalment les administracions puguin establir en situació d’emergència o esdeveniment catastròfic”.

Una obra "imprudent" a Sant Feliu de Guíxols

A Sant Feliu de Guíxols, que figura entre els gairebé 300 municipis de Catalunya que no tenen vigent l'obligatori pla de protecció davant de possibles inundacions, s'hi estan fent des de fa mesos obres de cobriment de la riera de Sant Amanç, una actuació que ha fet alçar veus en contra de veïns de la zona i d'ecologistes com Santiago Vilanova, amb residència a la població baixempordanesa. Vilanova viu més amunt de la zona on es cobreix la riera, però hi transita sovint i considera del tot "imprudent" aquesta obra, que atribueix a interessos urbanístics. Sant Amanç és una de les rieres que baixen fins a Sant Feliu des del massís de Cadiretes i, segons els naturalistes, podria provocar inundacions al municipi en cas d'una gota freda. Vilanova sosté que els efectes d’una riuada podrien evitar-se o es podrien minimitzar si en lloc de cobrir les rieres amb formigó o entubar-les, s'optés per respectar el seu curs a l'aire lliure i les seves condicions geomorfològiques i, a les parts més altes, se n'impulsés la restauració ecològica i paisatgística, que permetria una millor absorció de l'aigua en cas de riuades i una minimització dels riscos aigües avall.

"Com Sant Feliu de Guíxols, molts municipis, en lloc d'aplicar plans estratègics de renaturalització i adaptació al canvi climàtic, tiren endavant plans urbanístics que no preveuen o donen la mínima importància als riscos que amenacen les zones inundables dels seus municipis", lamenta Santiago Vilanova, que és consultor ambiental i autor del llibre Emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (Edicions 62), en el qual dedica un capítol a aquesta qüestió. Vilanova lamenta que l'ACA segueixi donant permís per a obres de cobriment de rieres i demana una moratòria d'aquest tipus d'obres en zones inundables. També reclama que a l’hora de prendre decisions sobre urbanisme o de lluita contra el canvi climàtic, les administracions “escoltin més els ecòlegs i la ciutadania”.

Cadaqués: una riera que fa de pàrquing

A Cadaqués, els veïns i propietaris d'establiments que viuen a la zona baixa de la riera, que desemboca a la platja Gran per sota d'un pont i que habitualment s'utilitza com a carrer per on es pot transitar i aparcar vehicles, encara tenen ben viva la imatge dantesca de cotxes amuntegats sota el pont i actuant com un tap que va impedir desguassar l'aigua que baixava amb fúria i que va acabar inundant les cases i els establiments comercials més pròxims a la platja. Tot i que són pocs els veïns que en volen parlar, alguns recorden que no és la primera vegada que es produeix una situació semblant. Altres, com en David, responsable de l'establiment Es Fornet, ho han viscut per primera vegada i ho atribueixen al fet que a Cadaqués "no hi ha prou places d'aparcament i molts vehicles acaben estacionant al carrer de la Riera". La violenta avinguda de la riera, que es va produir en descarregar una intensa pluja de fins 120 l/m2, no va causar danys personals, però sí importants desperfectes en cases i comerços. A Es Fornet, segons en David, els danys materials es calculen en uns 15.000 euros. L’Ajuntament sosté que els veïns ja saben que és zona inundable i assegura que, donades les previsions meteorològiques per a aquella nit, el consistori va encendre els semàfors per avisar de la prohibició d’estacionar a la riera, a més de posar cons per impedir el pas dels vehicles. Tot i així, se n’hi van estacionar igualment. Cadaqués és un dels municipis considerats per Protecció Civil amb un risc "alt" d'inundacions, però, segons la darrera actualització del 24 d'octubre, encara no té el pla d'emergència actualitzat per fer-hi front.

Els riscos del nou Hospital Trueta

Les inundacions causades per la DANA han posat també sobre la taula el possible risc de crescudes a la zona on està previst construir el nou hub de salut, amb l’Hospital Josep Trueta i les Facultats d’Infermeria i Medicina de la Universitat de Girona, entre altres equipaments. És un dels grans projectes tractor de les comarques gironines i ja només triar-ne l'ubicació ha costat anys i innumerables batalles polítiques. Els terrenys es troben entre els municipis de Salt i Girona. La documentació inicial d’aquest projecte ja recull aquest perill latent d’inundacions, però en un lapse de 500 anys. El terreny amb un risc més elevant, que toca tangencialment el projecte per la banda sud-est, és el més proper a la riera de Masrocs, que en cas d’una crescuda es podria desbordar i abocar les seves aigües als terrenys dels voltants. Aquest risc potencial es concentra a la part del projecte que correspon al terme municipal de Girona. Però a Girona, la ciutat dels quatre rius, no és excepcional l’amenaça de les aigües. De fet, Protecció Civil estima que Girona és un dels municipis amb més habitants que viuen en zones inundables, aproximadament unes 20.000 persones. Mentre que a Catalunya la mitjana de població en zones inundables seria d’un 9%, a Girona arribaria fins al 20%. El seu consistori ja ha advertit que les modificacions urbanístiques aprovades per acollir el complex de salut tenen en compte totes les característiques del terreny, per això s’optarà per dues solucions per minimitzar possibles riscos: una bassa de laminació que en cas d’avinguda ajudi a contenir i emmagatzemar l’aigua i una construcció en cota elevada que superi el nivell on podrien arribar les aigües. Així doncs, el risc d’inundacions en una part dels terrenys no serà un obstacle perquè el projecte tiri endavant. La Generalitat ha tret a concurs fa poques setmanes la redacció del projecte arquitectònic i d’enginyeria i la direcció d’obra d’arquitectura i enginyeria per un import de 25,37 milions d’euros. Els més optimistes no creuen que pugui ser una realitat abans del 2032.

stats