Sergi Cadenas, artesà urbà de la forja i pintor d'èxit d'art cinètic

Girona“La forja existeix, és un ofici viu, per això no demano ni suport ni subvencions, ja que fem el mateix des de fa 175 anys”, deixa anar a raig Sergi Cadenas, cinquena generació d’una nissaga dedicada a la forja artística a Girona des de mitjans del segle XIX. El seu singular local, Ferros d’Art Cadenas, travessa una illa de cases i comunica el carrer Nou (botiga) amb el carrer de Sant Francesc (forja). Una activitat a priori sorollosa i bruta que perviu al centre de la ciutat. “Tinc filtres per damunt de les normatives i el martinet muntat sobre un tac silenciador. Podria començar a picar a partir de les 8 del matí, però no ho faig perquè soc conscient que soc enmig d’una ciutat. No he rebut mai cap queixa dels veïns”. 

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya

Inscriu-t’hi

La forja li corre per les venes per l’herència de les dues grans famílies de forjadors de Girona, els Cadenas i els Quintana. I la nissaga seguirà, perquè una filla de 23 anys assegura la continuïtat. “Nonito Cadenas, el meu rebesavi, va tenir més renom perquè va treballar per a l’arquitecte Rafael Masó”. Els Quintana treballaven per a cases senyorials i organismes públics: les portes de l’Ajuntament de Girona són seves. “L’avi era el fill desheretat de les forges Cadenas i l’àvia, l’hereva de les forges Quintana. Els dos grans competidors de la ciutat s’ajunten gràcies a aquest matrimoni, que jo intueixo que devia tenir molt de conveniència”.

Cadenas no treballa per a les administracions perquè no li agraden les licitacions on sempre guanya l’oferta més barata. Elaboren, com sempre, materials de decoració, d’interior, reixes, portes, baranes, però amb molta atenció al disseny. “Durant un temps el plàstic ho va aixafar tot. La forja va quedar com a sinònim de rústic: masies de pagès o eines del camp. La nostra visió va ser retornar-li el prestigi”.

Un estudi de pintura a l’altell

“La majoria dels meus avantpassats devien ser millors artesans que jo, però d’artistes no n’hi ha cap”, diu Cadenas, que té una ocupació paral·lela (amb estudi a l’altell de la forja) com a cotitzat artista internacional d’art cinètic figuratiu, amb obra en destacades galeries (Jordi Barnadas a Barcelona) i fires internacionals (Art Basel de Miami). Va començar a pintar a l’oli sobre ferro, però ara ho fa sobre tela. “La forja m’omplia i em va apartar de l’art, fins que als 30 anys la meva dona em va regalar un estoig de pintura”. Aquest any tindrà una exposició a Singapur i una altra a CaixaForum Barcelona.

Sap que el món de l’art és volàtil i gaudeix del moment. “Jo també he anat amunt i avall amb un quadre a sota el braç. Dues galeries importants de Barcelona no van voler ni veure’l, i dos o tres anys després em van venir a buscar per exposar. Si no ho he fet és perquè no tinc prou obra, no pas per rancor. No els hi he recriminat mai, el sistema funciona així”. 

Èxit asiàtic: d’Elon Musk a Steve Jobs

Creu que va tenir la sort de crear una tècnica i un tema que van fer forat. A les seves teles, per exemple, una nena es transforma en una anciana, o una jove en una calavera, quan l’espectador es desplaça. “N’he pintat moltes, però encara no em cansa”. Aquestes transformacions triomfen a Instagram i el seu supervendes a les galeries d’Àsia és la cara d'Elon Musk que es converteix en Steve Jobs. “Això els hi encanta! Aquest sí que ja m’avorreix pintar-lo. Potser l’he fet 7 o 8 vegades”. Cadenas té una producció limitada d’uns 14 o 15 quadres a l’any, ja que la seva tècnica és molt laboriosa. “S’arriben a vendre per més de 30.000 euros, però la galeria se’n queda la meitat i Hisenda la meitat de la meva meitat. La meva sort és que tinc idees i destresa a les mans per executar-les”.