Sarriera vs. Agullana: Girona reviu la pugna entre dues famílies del segle XVI
Les Fires de Sant Narcís rescaten una història poc coneguda per donar una nova vida a la Festa Major dels 4 Rius, i crida els ciutadans a triar bàndol
GironaI tu, ets sarriera o agullana? Des de la setmana passada, revivint una guerra a mort entre famílies que va sacsejar la ciutat fa mig miler d'anys, els gironins estan cridats a triar bàndol. Els Sarriera, abillats amb un mocador verd i vermell. Els Agullana, amb un de lila i taronja. Són els dos bàndols que van convulsionar Girona durant el segle XVI i que ara la Festa Major dels 4 Rius, una forma diferent i popular de celebrar les Fires de Sant Narcís, ha rescatat per donar un nou impuls a la festa major. A través d'aquesta efemèride, es busca repetir l'èxit de la rivalitat entre els Blancs i els Blaus a Granollers, un tipus festiu de competició que s'ha propagat en els darrers anys a altres festes d'arreu del país.
Un balcó a la plaça del Vi de Girona recorda la pugna, que només es resoldrà la nit de dissabte, la vigília de la fi de les Fires de Sant Narcís després de la celebració d'unes justes, un concurs d'arrossos, de bitlles, d'estirar corda i versos, entre d'altres. Però més enllà de la nova forma competitiva de viure les festes, què va passar realment a Girona fa 500 anys? Els cronistes d'aleshores, alguns potser amb una mica d'exageració, parlen d'un conflicte entre dues famílies que va arribar a generar prop d'un miler de morts en menys de trenta anys i que es va fer sentir des de l'Empordà fins als carrers de Barcelona.
Tot va començar amb un conflicte de terres entre famílies nobles, que va portar a enfrontar-se dos canonges del Capítol de la Catedral de Girona, que era el que realment tenia llavors el poder a Girona ciutat. Xavier Torres, a "Girona al segle XVI: Cavallers i menestrals" dels Quaderns d'Història de Girona, recorda l'efervescència que vivien les ciutats catalanes al segle XVI, en plena transició de l'època feudal a l'època moderna. Això feia que els vells conflictes al camp es reproduïssin a la ciutat, i que arribés a ser habitual a Girona que els dos bàndols es passegessin amb ballestes.
L'assassinat d'un jurat de la ciutat
"La nit del 23 d'agost de 1509 els sarrieres, armats amb llances i ballestes, atacaren la torre que Baldiri Agullana tenia a la vall de Sant Daniel, als afores de la ciutat. Més de deu anys després eren una seixantena d'agullanes els qui assaltaven la casa del jurat gironí Pere Escuder i el degollaven en una cambra del terrat, per on mirava de fugir", recorda Torres. El conflicte només va acabar amb un casament entre les dues famílies però ja va ser a finals de segle. Els jurats de la ciutat no paraven de demanar ajuda al virrei de Catalunya, "ja que contínuament i de nits hi ha homes armats en gran nombre per aquesta ciutat o parts foranes".
El llavors governador general de Catalunya, Pere de Cardona, va fer acte de presència a la ciutat per negociar l'expulsió dels principals implicats en la guerra de bàndols el 1522, però no ho va aconseguir. Va caldre esperar a les corts del 1529 celebrades a Barcelona perquè totes dues parts, sota l'arbitratge coactiu del rei emperador Carles V, s'avinguessin a signar una treva de 10 anys. "Dit d'una altra manera, les bandositats gironines havien esdevingut gairebé una qüestió d'estat", conclou Torres.