"Excés" de novetats per Sant Jordi

GironaQuatre llibreries de llarga trajectòria que estan d'aniversari analitzen el passat i present de Sant Jordi. Són Les Voltes a Girona (seixanta anys), L'Altell a Banyoles (cinquanta anys), Drac a Olot (cinquanta anys) i El Cucut de Torroella de Montgrí, que ja fa més de deu anys que organitza el tradicional berenar de Dijous Sant, previ a Sant Jordi.

Les Voltes ha complert seixanta anys i la Marta Valentí hi està vinculada des de fa més de vint anys. Va començar-hi a treballar quan encara estudiava, fent mitja jornada, i des de fa nou anys és la seva principal ocupació. “Les Voltes sempre s’ha caracteritzat per, a més de vendre llibres, treballar i lluitar per la llengua i cultura catalanes. Ha estat el nostre repte i el continua sent”, explica. Actualment la clientela que tenen a la plaça del Vi és gairebé tota adulta perquè des que es va obrir Les Voltes Educa, a tres minuts a peu de la primera llibreria, pràcticament tot el que és llibre infantil i juvenil el tenen allà. “Aquí els joves que venen solen comprar llibres de quan fan el pas a llibres per a adults –diu–. La meva impressió és que la gent que llegeix, llegeix molt, i la que no llegeix, no llegeix gens. I que els joves llegeixin costa molt. Amb tot, hi ha joves que llegeixen molt, però també n’hi ha molts que només volen maquinetes i res de llibres”, opina Valentí. 

Com altres llibreries, Les Voltes també té la seva comunitat de lectors. “Nosaltres llegim molt, per plaer i per feina, i fem de prescriptores a clients habituals. És el que hem de fer perquè et venen clients que et demanen novel·la històrica, o un llibre per a l’estiu que no li faci pensar gaire, o el que sigui”, explica Valentí, que també remarca la importància de la diada de Sant Jordi per a la llibreria. “Si fas un bon Sant Jordi i una bona campanya de Nadal, gairebé ja has salvat l’any. La resta de l’any és anar fent, anar fent, però un bon Sant Jordi és bàsic”. Amb tot, Valentí considera que es publica “en excés per Sant Jordi. Hi ha molts llibres que al cap d’una setmana ja els has de treure del lloc de novetats perquè ja n’han arribat quatre més. Rebem tantes novetats que ens és impossible estar al cas de totes”.

Pel que fa als escriptors mediàtics que publiquen per Sant Jordi, Valentí opina: "Aconsegueixen facturar molt més gràcies a la possibilitat de sortir als mitjans; mentre que potser un escriptor que es dedica a l'escriptura no té la manera de sortir-hi”. “Molta gent que, suposo que habitualment no llegeix, ve a buscar aquell llibre. I per altra banda, surten tants llibres d’escriptors mediàtics, que penses que algun, potser, no faria falta. Hi ha gent que es pensa que escriure un llibre és posar-s’hi i ja està i no, és un ofici. Hi ha llibres que podríem dir que són el fast food de la literatura”, afegeix. I més enllà de Sant Jordi, hi ha editorials que van publicant tot l’any: “Les novetats són infinites”, diu Valentí.

Hi ha algun secret perquè una llibreria celebri cinquanta anys amb una salut de ferro i amb empenta i il·lusió per complir-ne molts més malgrat la forta competència del món audiovisual i uns índexs de lectura poc estimuladors? Per Irene Tortós-Sala, que regenta la llibreria L’Altell de Banyoles, els secrets són la dedicació plena a l’ofici, l’estima pels llibres i la capacitat de crear una comunitat de lectors fidels, sempre atents a les novetats literàries que surten i oberts a les recomanacions dels llibreters. L’any 1991 la Irene va prendre el relleu al seu pare per transformar la llibreria escolar que ell havia fundat amb un grup de mestres de Banyoles en una llibreria generalista de referència a la comarca del Pla de l’Estany. Dir-ne llibreria, de l’Altell, és fer curt. Per la intensa i diversa activitat que hi bull durant tot l’any es pot considerar un centre cultural de totes totes: clubs de lectura, presentacions, conta-contes, una nit d’autors a la qual s’afegirà una nit de traductors…

"No sé estar quieta, sempre estic inventant activitats noves perquè vull que la llibreria estigui viva, i això sense descuidar el local: si veig algun aspecte que l’envelleix, de seguida hi poso mà”, admet la Irene. Dedicar hores a l’ofici vol dir també, i sobretot, llegir molt, sacrificant hores de son o de lleure, perquè la Irene té molt clar que només llegint ella mateixa o els joves dependents que treballen a la llibreria es pot fer bé la feina de “prescriure” lectures als clients, ja sigui de paraula o amb el ja característics pòstits que posa en determinats títols amb suggeridors comentaris sobre l’obra. “Per mi, la millor recompensa és que un client em digui que li va entusiasmar el llibre que li vaig recomanar, o que vingui a demanar-me’n un per la seva tieta o el seu fill perquè sap que l’ajudaré a encertar en la tria”, diu la Irene. Així “es fa comunitat i la llibreria té aquest aire familiar que tant m’agrada”, diu. 

Aquests dies previs a Sant Jordi, però, el seu dia a dia a la llibreria s’altera i el ritme de feina es torna vertiginós. És l’hora de “les corredisses i l’estrès”, diu, envoltada de caixes de llibres. Tot i que admet que el Sant Jordi "és la festa més bonica que tenim" i que la gaudeix malgrat acabar el dia esgotada, es queixa de l’excés de novetats que es concentra amb motiu d’aquesta celebració. “Després de Sant Jordi també hi ha vida!”, adverteix la Irene, que lamenta que passat aquest boom, els llibreters han de sobreviure a uns mesos de maig i juny “molt difícils”. “Sobre tot això, crec que cal una reflexió. Aquests dies tenim tants llibres que no caben a la llibreria i és difícil parar a tots l’atenció que es mereixen. Potser moltes novetats podrien esperar a passat Sant Jordi i segurament tindrien més ressò”, diu. I afegeix: "Cada any es publica més, llibres molt bons, però també de mitjanament bons i de dolents. I tots els hem de tenir a la llibreria”.

Circumstàncies de la vida, com la mort prematura del seu pare als seixanta anys i la jubilació del soci amb qui van fundar la llibreria el novembre de 1973, van fer que Irene Bonet es posés al capdavant del negoci amb 24 anys, tot just acabada la carrera. Feia vuit anys que col·laborava a la llibreria i ja sabia que era un món que li agradava, però va haver de prendre la decisió ràpidament per saber si la llibreria seguia o s’havia de vendre. I no se’n penedeix: “Ara el repte és continuar”, diu. Ubicada en una de les joies del modernisme olotí, el Drac també és més que una simple llibreria i en el seu moment va ser una de les primeres de la comarca.

“Les sis persones que treballem aquí llegim molt i cadascú en la seva temàtica som prescriptors –explica–. Però evidentment no tenim temps de llegir-nos-ho tot i encara menys amb les novetats de Sant Jordi. Ara bé, també hi ha gent que ve i ens expliquen els llibres que han llegit i això és molt bo”. Bonet, com la resta de llibreteres, considera que per Sant Jordi es publica en excés. “A les novetats de sempre s’hi han de sumar les dels autors podríem dir mediàtics i que com a llibretera has de preveure. Però Sant Jordi és només un dia i has de demanar la quantitat que creus que podràs vendre”. “Aquests són llibres que no recomanes, sinó que els vens directament. Per a la facturació van molt bé, i molts són llibres per a gent que no llegeix gaire, que l’acaben comprant i potser se’l llegeixen o no –explica–. Però al marge de Sant Jordi, els llibreters tenim molta feina per triar perquè ens arriben moltíssimes novetats cada setmana. Es publica exageradament”, afegeix.

Bonet creu que el nombre de lectors no baixa, al contrari, tot i que “els nens llegeixen fins als dotze anys però arribada aquesta edat costa que continuïn". "En noies hi ha més continuïtat però en nois, quan arriben a aquesta edat, costa trobar llibres que puguin competir amb totes les altres eines que tenen a l’abast. Abans, quan no hi havia tantes alternatives, potser era més fàcil”. En opinió de Bonet, aquesta diferència per sexes també es nota a l’edat adulta “almenys aquesta és la sensació que tinc a la llibreria. Hi ha més dones que llegeixen i acaben comprant. I si mires un club de lectura, el públic majoritari és femení”. De fet, les quatre entrevistades en aquest reportatge són llibreteres.

Situada en una de les poblacions culturalment més actives de Catalunya, amb un teixit associatiu sòlid i una gran diversitat d’entitats i equipaments dedicats a totes les disciplines artístiques (el Museu de la Mediterrània, la Fundació Vila Casas, el flamant Auditori Espai Ter, la Fundació Mascort, entre molts d’altres), la llibreria El Cucut s’alimenta d’aquest ambient propici, però sabent que el món de la lectura té les seves particularitats i que calen "dosis extres de dedicació i imaginació per lluitar contra la competència d’Amazon i la poca dedicació de la població a la lectura”. Així ho assegura Maria Teresa Calabús, ànima d’El Cucut, una llibreria que acaba de complir 37 anys i que el 29 de març passat, com cada Dijous Sant, va celebrar l’onzena edició del seu concorregut Berenar Literari, una de les cites més esperades pels escriptors d’arreu de Catalunya, un pre-Sant Jordi que combina novetats literàries, tertúlia, signatures i gastronomia empordanesa, especialment els típics brunyols de Setmana Santa, que la Teresa i la seva família couen per als convidats. 

És el Sant Jordi que voldria la Maria Teresa, distès, sense aglomeracions, dedicant als autors i als seus llibres el temps i l’atenció que es mereixen. “Sant Jordi s’ha convertit en un circ, fa un mes que rebem caixes i més caixes de llibres, no ens ho podem quedar tot. I dels que ens quedem, molts seran retornats, això fa mal al cor”, diu la Maria Teresa. La llibretera adverteix també que molts títols “se suïciden” sortint a correcuita per Sant Jordi. “Qui vulgui cuidar el seu llibre, que el tregui a l’octubre, o al febrer, perquè llavors podrem cuidar-lo com es mereix”, afegeix. També pensa que es publica en excés. “No hi ha lectors per a tants llibres!”, indica.

En aquest context, ella creu que la seva feina és la de saber triar el gra de la palla i guanyar-se una clientela lectora fidel establint-hi complicitats a través d’activitats com els clubs de lectura o de picades d’ullet com les delicades faixes de paper vegetal que col·loca en determinats títols, amb missatges suggeridors sobre l’obra que ella prèviament ha llegit. “En un llibre colpidor, que al lector li pot impactar com si rebés un cop de puny, hi he posat el meu número de telèfon per si necessita parlar-ne amb algú després de llegir-lo”, explica. Aquesta és la seva manera d’entendre l’ofici de llibretera i és també una de les claus de l’èxit d’El Cucut, que als seus inicis es va guanyar la confiança dels veïns del poble i dels voltants oferint un servei impecable de venda de llibres de text i de lectures escolars obligatòries.

Així va créixer aquella llibreria que la Maria Teresa i la seva germana (les noies de Can Mases, com les coneixien en el poble) van crear a partir d’un negoci de papereria i venda de premsa que es traspassava. No tenien encara trenta anys i a poc a poc van anar transformant el petit establiment en la llibreria generalista que és avui El Cucut, la llibreria que Vicenç Pagès, que vivia a Torroella de Montgrí, va considerar com casa seva i on volia fer la primera presentació del seu últim llibre, Kennedyana, tot i que la mort prematura l'hi va impedir.