El món petit de...

Salvador Sunyer i Bover: "Les novetats culturals sortiran cada cop més de les perifèries"

Director del Temporada Alta

4 min
Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, a l'escenari del Teatre de Salt.

SaltLes bambolines del Teatre de Salt bullen de personal. El gran festival gironí d’arts escèniques acaba d’engegar motors i desenes de persones treballen a tot drap en el que a primer cop d’ull sembla un espai diminut. Sí, som a la seu de Bitò Produccions, on es cou el Temporada Alta, el festival organitzat entre tres amics ben avinguts que va començar al Teatre Municipal de Girona amb només “quatre miserables espectacles i 6.000 euros de pressupost”. Ara acaba de programar l’edició més ambiciosa i internacional dels seus 33 anys d’història. Al darrere de tota aquesta maquinària ben greixada continua havent-hi Salvador Sunyer i Bover (Salt, 1957), que amb el seu posat sorneguer em recalca que ell no és la notícia, sinó la programació d’un festival que ha creat un caldo de cultiu teatral difícil de reproduir en altres ciutats. Jo insisteixo, i molt ràpidament m’obre les portes del seu petit món glocal: el Salt on va créixer, del qual no ha marxat, i on ha portat amb el Temporada Alta moltes de les millors companyies del món mentre impulsava a nivell internacional el millor que tenim a casa.

El teatre de Salt

Quan tenia 10 anys, Sunyer es va mudar a viure a només 200 metres del que avui en dia és la seva oficina, situada al Barri Vell de Salt. S’havia criat molt a prop, però en un lloc que llavors semblava que fos un poble diferent: el Veïnat de Salt. “Em vaig passar quatre anys anant amb el carrilet [antic tren que unia Olot amb Girona] a l’escola”, recorda. Ja d’adolescent, el lloc on avui té el despatx es va convertir en el bar de trobada amb els amics. Era Can Panxut, un “teatre desballestat” on va néixer el grup amateur que va acabar actuant al Grec de Barcelona, El Talleret de Salt. Sunyer recalca que mai en va formar part, però sí que és on van forjar-se els seus socis de viatge: Quim Masó i Josep Domènech. “La meva gran passió és la literatura, la segona la cuina i la tercera el teatre, i m'hi vaig acabar dedicant gràcies als vincles d’amistat”, diu.

El Talleret de Salt va ser una de les moltes llavors en el terreny cultural que van portar l’Ajuntament a arreglar el que avui és el Teatre de Salt, inaugurat el 1997 i que des de llavors ha comptat amb la gestió de Bitò. “Tenir un teatre per a una productora és ideal”, reflexiona Sunyer, que fa un pas més sobre la fecunditat creativa del seu poble: “A Salt hi ha passat una cosa curiosa: com deia Modest Prats, moltes de les coses potents de Girona sorgeixen a Salt. Jo crec que cada vegada passarà més que les coses culturals sortiran de les perifèries. Bé, ja fa molts anys que passa. Les perifèries seran cada cop més no un sinó diversos centres per a la ciutat. Perquè és on poden anar a viure no només els artistes, sinó la gent jove”.

La Coma-Cros

Baixant en direcció al Veïnat de Salt des del Teatre, primer pel carrer Llarg i després pel carrer Sant Dionís, s’arriba a l’altre gran equipament cultural del municipi. Es tracta de l’antiga fàbrica Coma-Cros, reconvertida en Factoria Cultural. “És un espai que em lliga molt perquè la meva àvia, Leonor Aimeric, hi treballava al teler –rememora Sunyer–. Quan el meu pare tenia un mes de vida, ella ja va haver de tornar-hi i criar-lo a sota de la màquina. Tenia una manera de fer-lo bressolar mentre feia anar el teler”. Aquell infant va convertir-se en el primer alcalde democràtic de Salt i el pare de cinc fills, als quals llegia cada dia en veu alta almenys tres quarts d’hora.

El Canal

Molts anys més tard, el seu net va ser un dels impulsors del que és actualment el Centre de Creació Escènica El Canal, al qual va donar-se fa un any una nova empenta com a espai per a la creació amb diferents residències després d’una dècada sense finançament. La idea del nom va venir del mateix Sunyer, en record a la séquia Monar. “Era on ens banyàvem a l’estiu. L’aigua del Ter es desviava a Bescanó per regar les hortes. Llavors no hi havia reixes i et deixaves dur pel corrent i sorties on podies”. La Coma-Cros avui en dia també alberga la biblioteca pública Iu Bohigas. Per a Sunyer i Bover té un sentit especial, també, ja que la seva mare, Maria Carme Bover i Calvo, va treballar i dirigir la biblioteca de Salt.

L'Ajuntament

El recorregut pel món petit de Salvador Sunyer acaba davant de l’actual Ajuntament de Salt, que va ser l’escola dels “hermanos” on va estudiar fins als 10 anys, l’antiga La Salle. És una manera de conduir-nos al projecte engegat per Bitò Produccions i el Temporada Alta el 2013 amb la Fundació La Ciutat Invisible, que té per objectiu explorar les vies per desenvolupar la cultura com a eina de transformació i evolució social, sobretot entre els més joves. Tenen un seguit de projectes amb escoles de Salt i Girona que per a Sunyer han de servir per “crear un imaginari comú de país” en un moment de pèrdua de referents. “Si els donem un imaginari més o menys comú, tindran una manera de relacionar-se el que acaba d'arribar a Salt fa sis anys i els que viuen al centre de Girona”, assegura.

Li exposo la complexitat i els greus problemes de segregació, però si Sunyer i Bover té una cosa és la persistència i la constància. Com quan es va atrevir a subtitular obres de teatre i ara ja és la tònica general del festival. “A Salt, quan jo era petit, ningú sabia parlar castellà –recorda–. Fer entrar a poc a poc imaginaris culturals comuns ens ajudarà a cohesionar les coses. Sé perfectament que no canviarem el món, i crec que pensar-ho és el pitjor que pots fer, perquè el cap de quatre dies t'adones que és una excusa per no fer res. Hem d’intentar fer coses petites però que tinguin un sentit”.

stats