El repte d'obrir una fleca en un poble de 20 habitants

Beget (Camprodon, Ripollès)Catalunya ha viscut la darrera dècada una revolució del pa de fermentació lenta a les grans ciutats. S’ha tornat a valorar el que es fa amb massa mare i amb farines antigues. Però, en canvi, any rere any és més difícil tastar el característic pa de poble. La falta de relleu generacional i la pujada del preu de la farina i l’electricitat han situat la tradicional fleca de poble en perill d’extinció. La Federació Catalana d’Associacions de Gremis assegurava ja a l’octubre que un 15% de les fleques artesanes havien hagut de tancar, o bé pels efectes de la pandèmia o pels de la guerra a Ucraïna. “Estem davant de la pitjor crisi que hem viscut”, alerta el seu president, Andreu Llargués. Però, contra aquesta tendència, hi ha joves que s’han conjurat per salvar un ofici gairebé mort des de fa dècades als pobles més petits. Després de 60 anys sense fleca, des de l’estiu passat que l’Obrador Ricolta forneja al poble amb encant de Beget, de només 19 habitants –segons l'últim cens de l’Idescat.

Tot i regentar un restaurant a Palamós, l’Annabel Botello i en Guillermo Orós van decidir ja abans de la pandèmia llogar una segona residència a aquest poble, convidats per uns amics. Situat a l’Alta Garrotxa però integrat dins l’ampli municipi de Camprodon (Ripollès), Beget, on s'arriba per una carretera de revolts de 20 quilòmetres, és avui dia un poble turístic reconegut pel seu campanar romànic de quatre pisos i els emblemàtics ponts que creuen el Llierca. Però és també un poble on l'últim lustre s’hi han instal·lat una desena de joves, tots ells sense fills. A l’Axel Simon, que va arribar amb un grup nombrós de belgues neorurals fa 30 anys i és on ha criat la seva filla, en una casa sense llum ni aigua corrent –amb plaques solars i connexió a un rierol–, li agrada dir que són la segona fornada de Beget.

A l’Annabel i en Guillermo els va enamorar la “pau i tranquil·litat” que s’hi respirava. Quan tancaven el restaurant de Palamós el cap de setmana, no els importava fer gairebé dues hores de cotxe per anar-hi a descansar. El confinament va fer-los canviar de perspectiva i van començar a planejar com guanyar-s’hi la vida. Al Cactus, el restaurant de Palamós, ja feien el pa, així que van plantejar-se la idea d’obrir aquest negoci. La Julie Skol, d’origen belga, amb experiència també en la restauració i establerta des de fa 20 anys a Beget, va decidir unir-s’hi. “Així, crear una cooperativa tenia sentit”, explica l’Annabel. És la forma jurídica que han trobat per tirar endavant el pla de negoci. Assessorats per l’Ateneu Cooperatiu de les Comarques Gironines, així com la QP, el centre cooperatiu de Ripoll que acompanya projectes locals –sobretot en viacrucis jurídic–, la cooperativa Ricolta té com a branca central l’obrador. Però també es dedica a la comunicació i al disseny des de la mirada de l’economia social i solidària i té vocació de visibilitzar el territori, la cultura rural i la gent que l’habita amb diferents tallers.

El projecte va néixer amb la vocació de donar vida al poble, però l’Annabel també admet que, tot i no voler dependre del turisme, “en un poble de 20 habitants la realitat és la que és”. Així que obren de dijous a diumenge, i els dies entre setmana reparteixen pa per la carretera que porta a Camprodon per Rocabruna i per la que porta a Castellfollit de la Roca per Oix.

L’Obrador Ricolta no ha estat l’únic comerç que ha obert a Beget el 2022. També ho ha fet una botiga de souvenirs i productes locals, ARTS, on Axel Simon n’és la dependenta. És a l’antic Can Quel, la botiga de tota la vida on hi havia el telèfon i que feia dècades que havia tancat. Aquest local és al principi del poble, mentre que el forn és al final, amb pitjor accés. L’equip de la cooperativa destaca que els va costar molt poder llogar un local a Beget perquè tot està enfocat a segones residències a les plantes baixes. I han trigat també mesos a aconseguir la potència necessària per al forn. L’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, celebra l’obertura del forn i desitja que hi hagi més joves que facin el mateix pas, sobretot per fomentar la natalitat del poble.

Un forn romà que crea adeptes

No gaire lluny de Camprodon, a Vallfogona de Ripollès, una parella també està a punt d'obrir un altre obrador. Són la Xima Santamans i en Pau Cumbicus, que van comprar el 2015 una masia gairebé en ruïnes, Ca l'Esperó, que si tot va bé al febrer tindrà una part dedicada a fer pa. Nascuts a l'Hospitalet de Llobregat i a l'Equador, respectivament, no venen de família fornera, però sempre s'han fet el pa a casa. Van descobrir que Ca l'Esperó tenia un forn romà i van començar a fer coques de forner d'anís i sucre quan l'encenien amb llenya, ja que el procés és lent. El boca-orella va fer córrer la brama que eren molt bones, com les que antigament es feien al poble, i després van provar sort amb el pa. També els va sortir bé i ara la previsió és engegar el negoci al febrer: primer com a autònoms i després com a cooperativa, igual que l'Obrador Ricolta. Els assessora també La Qperativa de Ripoll. "Volem funcionar per encàrrecs i tenir una petita producció perquè no hi hagi malbaratament", puntualitza la Xima. L'obrador només fa servir farines catalanes ecològiques de blat antic i un cop obri serà l'única fleca a Vallfogona de Ripollès (222 habitants) després que a finals del 2019 el restaurant i cafeteria El Forn deixés de fer pa.