El reggae, l'altra cultura popular a terres gironines

GironaEn determinats cercles socials de les comarques gironines hi ha un gènere musical d’origen jamaicà que aconsegueix no només motivar els seus adeptes més fidels, sinó que va penetrant cada cop en més esferes socials gràcies a la feina d’un moviment format per voluntaris organitzats. Aquest gènere és el reggae, i la gent que en gaudeix el defensa com una música que sona amb una barreja rítmica carregada de greus i aguts i on “destaquen sempre els sons greus que et fan tremolar l'ànima i et faciliten l'evasió per ballar, connectar amb la terra, arrelar-te...”.

La cultura reggae a Girona és promoguda predominantment per entitats sense ànim de lucre organitzades al voltant d’un compromís comú: fer accessible aquest gènere al gran públic. Al voltant d’una vintena d’entitats dins la província de Girona que es defineixen com a “col·lectius” –per fer palès el sentit col·lectivista de les seves accions– treballen a través de projectes i l’organització d’esdeveniments majoritàriament a l’aire lliure. Es tracta de jornades festives que duren entre 6 i 12 hores i estan destinades a un públic intergeneracional amb un vincle variat amb l’escena reggae.

En el mateix període en què observem com la cultura popular tradicional ha anat perdent presència escènica, a comarques gironines, des de fa més d’una dècada una altra cultura que es proclama popular va agafant forma a passos lents però ben fonamentats. Els seus adeptes la reivindiquen com a popular perquè té el seu origen en el poble, està arrelada en la comunitat i és practicada a l’espai públic per les classes populars que hi participen com a promotores i espectadores.

La tasca del col·lectiu Rise Up

Aquests col·lectius van des dels que són de recent creació fins a d’altres que fa una dècada que funcionen. A Girona ciutat, el col·lectiu Rise Up Associació Reggae Girona promou, des del 2013, i exporta la música reggae més enllà de les terres gironines. Pau Vicenç n’és membre actiu: “Som molta gent que estem darrere d’aquesta associació, que, per definició, no té cap ànim de lucre, tot el que guanyem ho reinvertim en l’entitat. Hi posem moltes ganes, moltíssimes hores, un compromís clar amb l’associació i sense esperar res material a canvi. Hi ha joves que hi entren buscant un espai d’autoorganització, més enllà que tinguin un coneixement més o menys profund del reggae, però tots compartim la necessitat de promoure una música diferent a Girona”. Pel que fa al funcionament intern, diuen que han anat "millorant" amb els anys: "Ara estem organitzats per comissions, fem reunions cada setmana, fem una assemblea general, tenim una junta i tenim actes del que anem fent."

Rise Up organitza cinc festes anuals a Girona, dins de les quals destaca el Sound-Narcís que amb les seves nou edicions s’ha anat convertint any rere any en una festa de referència dins de la programació de les fires de Sant Narcís: "Al llarg de 8 hores [de les 16 h a les 00 h] arriben a passar-hi al voltant de 2.000 persones, des de gent que hi està uns minuts a aquells que s’hi passen unes hores o que aguanten tota la festa", remarca Vicenç.

El mitjà més popular per vehicular els sons reggae és el sound system. Es tracta d'un compendi d’altaveus autofabricats apilats i amb una capacitat sonora fora del comú amb la finalitat de poder projectar onades en entorns oberts sense pertorbacions. A Europa, està molt relacionat amb les festes rave. A comarques gironines hi ha una desena de sound systems: Arise a Banyoles (el primer a terres gironines), Afrikan Warriors a Celrà, Rise Up a Girona i Tucsound a Figueres, entre d'altres.

En terres gironines el món del reggae agrupa des de fa prop de 25 anys persones i entitats molt diverses segons l’especialitat desenvolupada. Hi ha col·lectius (amb ànim de lucre o sense), promotores com Feel Free o Baowatt de la mà d’un membre fundador i històric de Rise Up, Aram Estiu; entitats amb un sound system propi construït des de zero amb aportacions individuals dels seus membres, productors com Oriol Rodà (G. Warrior), Raggattack o Ka Dub; selectahs coneguts en l’escena pop com a DJ, així com músics i grups de música: Carlton Shepherd, Emma Youth, Joan Love, The Wah Wahs o Coocah P, que actuarà a l’agost al festival de reggae més gran d’Europa, el Rototom Sunsplash de Benicàssim.

Els pioners del moviment

Alex (conegut com a Raggattack) és un dels grans productors internacionals a casa nostra i ha posat la seva màgia al servei d’artistes com Belèn Natalí, Purpleman, Sammy Gold o Cookah P. Tot i que actualment Raggattack és un projecte individual, d’acord amb un dels seus membres inicials, Carlton Shepherd, va ser format per quatre amics el 2003. 

Carlton Shepherd (músic i productor) recorda així els alts i baixos dins del moviment: "La crisi del 2008 va afectar fort, va haver-hi una davallada general i la música no en va quedar exclosa. Tanmateix, l'escena es va poder mantenir a Girona. Tant és així que després de molta feina prèvia de col·lectius com Supah, Cannabinol, Dinero Negro, Dance Queens, Boom Box, Walk-A-Tone, Positive i Cool Rulers, uns quants vam poder unir forces per crear el 2013 dos espais nous. En una mateixa reunió vam batejar Arise, format per Paco Mesa, Kao i jo mateix; i Rise Up. El punt d’inflexió va ser la festa que vam organitzar pel dia de la música (21 de juny) el 2015. Va caure en un diumenge amb sol i a l’aire lliure al Parc Migdia [on se segueix fent actualment] i va ser clau: vam reunir unes 500 persones i encara no sabem com".

Un sector molt competitiu

Carlton Shepherd i Raggattack van ser pioners del moviment a Girona i ara en són referents. La proliferació d’entitats també ha comportat una necessitat més gran de coordinació, sobretot pel que fa a la calendarització d’esdeveniments. En paraules de Raggattack: "El reggae sempre ha sigut molt competitiu, i tot i que és una competició sana tothom vol ser el millor. És un món molt dur i sacrificat, però aixeca moltes passions, és molt fàcil sentir-se partícip, tens moltes opcions per aportar i omple molt perquè els moments de connexió amb la gent a través de la música o els altaveus que has anat fent a foc lent són molt agraïts". L’èxit de les entitats i artistes de la cultura reggae gironina tampoc s’explicaria sense la retroalimentació entre ells, en tant que cada programació d’una festa per part d’una entitat significa la contractació d’un mínim d’un artista de l’entorn més proper.

L’escena reggae ha estat des dels seus inicis un moviment combatiu i conscient, amb una part espiritual que li és inherent, però també amb clarobscurs. Jamaica és un país en el qual encara avui l’homosexualitat entre homes està penada (de 7 a 10 anys de presó), i cantants de reggae de renom internacional com Buju Banton o Sizzla tenen cançons que apel·len clarament a la violència contra els homosexuals. El repte per als col·lectius ha estat també el de saber discernir i apostar pel reggae inclusiu, crític i reivindicatiu i que aposta per la convivència.

La inclusió de les dones

L’altre gran repte és la inclusió de dones en els col·lectius. Marta Cornellà és una voluntària en l’organització de les festes de Rise Up. "Sí que és veritat que en l’escena reggae, o almenys la que conec, el lideratge és dels homes, però això és superextrapolable als moviments associacionistes. És un treball de base, d’anar fent i d’anar-ho canviant a poc a poc. Sí que és veritat que en els últims 5 a 6 anys he vist com això està canviant molt, s’està fent molta feina. No és una cosa que es pugui canviar de cop, cal convidar a tothom que hi estigui interessat a les assemblees i un cop a les assemblees cal que aquests siguin espais còmodes per a totes. Cada cop van apareixent més dones artistes a l’escena reggae, i això s’ha de potenciar", manifesta.

Altres dones entrevistades que viuen el món del reggae coincideixen en el dèficit de dones: "Si les dones ho tenim difícil per destacar en qualsevol aspecte, per què hauria de ser diferent aquí? Sí que és veritat que es comencen a veure més cares femenines, més col·lectius de selectores [DJ], més cantants. Potser sempre hi han sigut però fins ara, amb tot això del purple washing, se'ls comença a donar més protagonisme, o potser realment s'està evolucionant cap a una realitat més inclusiva".

Dos festivals consolidats

Avui en dia, el moviment reggae gironí pot presumir de tenir dos festivals consolidats, com són el Bosc del Reggae, organitzat pel col·lectiu Rise Up i que va poder celebrar la cinquena edició al bosc de Can Ginebreda (Porqueres) el cap de setmana passat, i el Zion Yard, de la mà del promotor Simon Camara, membre i cofundador del col·lectiu saltenc Feel Free, que ha portat gegants mundials del reggae com Jah Life, Vibronics o King Alpha a terres gironines. Enguany el Zion Yard celebra la cinquena edició, que no s’ha pogut calendaritzar encara, segons Simon, "per la dificultat per obtenir permisos amb els ens locals, ja que el tema del so és el principal problema. Per això urgeix que els ajuntaments comencin a normalitzar-nos perquè ja no es pot evitar, vulguin o no, i com més aviat acceptin aquest fet i comencem a treballar plegats, millor". Tots els col·lectius coincideixen en la necessitat d’una relació més fructífera amb els poders públics que es vagi concretant amb més facilitats per programar esdeveniments, cessió de locals a les entitats sense ànim de lucre o més diversitat en les programacions municipals, tot estenent la mà als promotors musicals privats.