Ràdio Liberty, la base Loran i el Pení: el triangle oblidat de la Guerra Freda a la Costa Brava
Entitats ecologistes i culturals demanen a les administracions inversions per convertir les runes de les antigues bases militars americanes en museus o centres d'interpretació
GironaDarrere la platja de Pals, en un dels camins que porta al mar, es camuflen entre pins, matolls i dunes de sorra un seguit d'edificis abandonats, plens de grafitis, brutícia i en estat ruïnós. Són les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty, una emissora d'ona curta construïda pels americans en un punt estratègic de la Costa Brava per tal de difondre propaganda anticomunista cap a Rússia durant la Guerra Freda. Va jugar un paper clau en la batalla pel control de la informació entre el bàndol estatunidenc i la Unió Soviètica a la segona meitat del segle XX, fins que, el 2006, superats els anys de més tensió, el senyal va deixar d'estar operatiu i les antenes es van derruir. Des de llavors les 33 hectàrees de la base radiofònica de Pals han quedat absolutament descuidades, sense cap placa ni memorial que expliqui la seva història, i han esdevingut un focus de vandalisme, festes il·legals, botellades i pillatge.
Inscriu-te a la newsletter GironaMés enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi
Aquests no són els únics vestigis de la Guerra Freda que romanen oblidats i en mal estat a l'Empordà. A pocs quilòmetres de Pals, a sobre de l'Estartit, els Estats Units gestionaven la base Loran, que controlava el trànsit marítim del Mediterrani i, més amunt, entre Roses i Cadaqués, la base militar del Pení, de vigilància i defensa aèria. Tot plegat formava un triangle de radars i propaganda ianqui molt important en temps del pla Marshall, que avui viu d'esquena a la seva història. Per tal de donar a conèixer aquest patrimoni i obrir els espais al públic, diferents entitats ciutadanes reclamen a les administracions inversions amb cara i ulls per arreglar les runes i convertir-les en museus o centres d'interpretació.
"És crucial que es conegui perquè es pot tornar a repetir"
"Ara mateix Ràdio Liberty és un campi qui pugui, està dins del Parc Natural del Montgrí i és bé natural d'interès local, però hi munten des de raves fins a un skate park. Ara bé, s’ha de saber que no se'n pot tocar ni una pedra, ja que alterar el patrimoni és delicte", defensa Joaquim Ullan, president del Cercle Català d'Història, entitat promotora del projecte de museïtzar l'espai. I argumenta: "Un centre d'interpretació d’aquest calibre tindria molta acceptació a Europa, atrauria turisme cultural, perquè les revolucions i les guerres del segle XX desperten molt d'interès". "A més —afegeix— les oficines de la ràdio les va construir Agustí Borrell Sensat, un dels pares del racionalisme arquitectònic a Espanya". I acaba: "Estem parlant d’explicar una realitat del segle XX i el paper que va jugar Catalunya en aquesta geopolítica".
Les entitats empordaneses secunden la demanda del Cercle Català d'Història: "El paper de Ràdio Liberty és fonamental. Va definir la història mundial en un món dividit en dos blocs, així que és crucial que les generacions futures la coneguin perquè tota aquesta història es pot tornar a repetir", diu Pau Bosch, de Salvem la Platja de Pals. Dissabte passat un centenar de persones es van concentrar davant de l'antiga Ràdio Liberty de Pals per reclamar una actuació "urgent". Els manifestants, vinculats a entitats ecologistes, van criticar l'estat de degradació del complex i la falta de gestió que se'n fa des de l'administració. En concret, van denunciar que s'està incomplint el conveni de gestió, restauració i manteniment acordat entre el govern espanyol i la Generalitat el 2007. De fet, el 2015 es va prometre una inversió de 9 milions d'euros per convertir l'antiga ràdio en un centre de conservació de la biosfera que s'havia d'inaugurar el 2017 i generar un centenar de llocs de treball. Llavors la previsió era de rebre 250.000 visitants anuals, però el més calent és a l'aigüera.
Si es convertís l'espai en un centre d'interpretació, a més d'establir horaris d'entrada, vigilància i un perímetre a la zona, també es conservaria el jaciment d'una vila de pescadors medievals, amb construccions de pedra datades entre el segle XIII i XVIII, a tocar de les antigues antenes, on encara no s'han pogut fer excavacions arqueològiques en condicions. També permetria recuperar l'hàbitat d'espècies com el corriol camanegre o la sargantana cendrosa, en perill d'extinció, establint zones de lliure trepig. L'Ajuntament de Pals es mostra favorable a la proposta, però matisa que té no prou recursos per fer front al projecte i reclama a la Generalitat i al ministeri una actuació d'urgència per condicionar l'espai i evitar més danys.
La Generalitat vol recomprar la base Loran a un propietari francès
Al peu del Montgrí, també dins del parc natural, el 1961 es va posar en funcionament la base Loran, de control marítim, que estava triangulada amb Lampedusa i Turquia. Avui és propietat privada d'un terratinent estranger, que té vallada la finca i es desconeixen les seves intencions de construcció. "La base està situada en un lloc privilegiat, a l'Alt de la Pedrosa, i, a part de ser un museu de la Guerra Freda complementari al de Ràdio Liberty, es podria convertir en un alberg per fer estades d’estudiosos de fauna i flora de les Illes Medes i el Montgrí", defensa Maria Lloveras, de Gent del Ter. I continua: "Inclús, com que s'hi pot arribar per carretera, podria funcionar com a mirador privilegiat on la gent amb mobilitat reduïda tindria el privilegi de gaudir del paisatge i les olors del parc natural".
Els fortins de la base estan abandonats des de 1998. Durant molt de temps han patit desperfectes vandàlics, fins que, després de tres subhastes desertes, el Ministeri va vendre el terreny a un comprador francès per menys de 500.000 euros. Tanmateix, fa dos anys que la Generalitat vol fer ús del seu dret a retracte i adquirir la parcel·la, però en el moment de fer efectiva la transacció va enviar el document a un funcionari jubilat i es va paralitzar el procés. Ara s'està treballant per reprendre'l i l'Ajuntament de Torroella assegura que aviat la finca tornarà a titularitat pública i es podrà definir el projecte definitiu per obrir l'espai al públic.
L'antiga base Loran de l'Estartit, en runesAjuntament de Torroella de MontgríL'antiga base Loran de l'Estartit, en runesAjuntament de Torroella de Montgrí
Neix l'associació Amics del Pení
En el punt més elevat de la muntanya del Pení, encara està operativa una part de la base militar americana on avui el ministeri de Defensa controla el pas d'avions. Més avall, però, queda tota una extensió de casernes i instal·lacions en desús des de fa 15 anys, amb l'accés tancat i barrat per l'exèrcit. Amb l'objectiu de donar una funció social a aquest emplaçament recentment ha nascut l'associació Amics del Pení, fundada per Toni Salamanca, antic recluta que va fer el servei militar en aquesta base. Arran de comissariar una exposició fotogràfica a l'Alt Empordà sobre la petjada dels americans a Roses, Salamanca ha conegut tot de famílies d'arreu de Catalunya vinculades a la història militar del cap de Creus, que s'han decidit a promoure un complex cultural.
Zona abandonada de l'antiga base del PeníCedida per Toni Salamanca
"Visualitzem un espai polivalent i multifuncional, que, a més d'explicar el passat de la Guerra Freda, sigui un museu dels camins de la transhumància, la pedra seca, un centre d'interpretació de flora i fauna i un observatori astronòmic i meteorològic", defensa Salamanca. I segueix "També un gran espai polivalent amb residència de temps lliure per a veterans de la base o estudiosos". La iniciativa compta amb el suport del Parc Natural del Cap de Creus, i l'Ajuntament de Roses ho estudiarà pròximament.
El paper dels artistes de Cadaqués vinguts d'Amèrica, segons Vicenç Altaió
Durant els anys més convulsos de la Guerra Freda, el missatge propagandístic dels Estats Units no només va arribar a Catalunya a través de les comunicacions de les antenes de Ràdio Liberty que enfocaven a la Unió Soviètica, sinó també per la via d’un seguit d’artistes i intel·lectuals favorables a la ideologia ianqui. Figures com els arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, establerts a Cadaqués, al peu de la base militar del Pení, que, com a empleats a l’ombra del servei d’intel·ligència americà, s’encarregaven de difondre per Europa les virtuts del capitalisme i la democràcia de Nord-amèrica. Així, davant de la simpatia per Rússia estesa entre alguns intel·lectuals progressistes europeus, artistes vinguts d’Amèrica s’esforçaven per assenyalar la desconfiança per les estructures de control ideològic del règim comunista o la repressió dels gulags.
Sobre totes aquestes qüestions gira El radar americà, l’últim llibre del poeta i assagista Vicenç Altaió, que reconstrueix la història del segle XX a partir de la vida i obra de Bombelli, fundador de la Galeria Cadaqués, en un exercici d’erudició literària que ressenya l’evolució de l’art i la geopolítica internacional des de la mirada d’un petit univers local.
“Els americans guanyen la guerra gràcies sobretot al servei d’intel·ligència, la intel·ligència d’un nou món, que va néixer amb l’escola Bauhaus que el feixisme imperial va expulsar d’Europa, marcada per la depuració de la forma, la funció, la bellesa, i els ideals de modernitat i progrés tecnològic”, explica Altaió. I acaba: "Bombelli i Harnden venen i participen d’aquesta ideologia, fan exposicions per veure les bondats de l’energia atòmica i els mobles moderns, però respecten i s’integren a la singularitat de cada país, no són imperialistes, com sí que ho acabarà sent després els Estats Units, fet que provocarà les dictadures a Llatinoamèrica i l’economia de les grans corporacions".