La nova vida del 'bikepacking': l'aventura de viatjar lleuger només amb la bicicleta

GironaViatjar en bicicleta no ha arribat mai a passar de moda. Però la pandèmia i l'auge del ciclisme, sobretot en ciutats com Girona, sumats a la revolució de les bicicletes gravel i la confecció de material cada cop més lleuger, han donat una nova vida a aquesta manera de conèixer territori pedalant. Si abans es feia sobretot per vies fàcils i preparades de la mà del cicloturisme, amb bicis amb alforges molt carregades, ara s'associa al terme anglès bikepacking fer una ruta sortint de casa amb la bicicleta abillada amb tot de bossetes i sense dependre d'un lloc on anar a menjar o dormir. És a dir, viure les vacances amb només el que es porta a sobre.

És el que està fent l'Ariadna Hernandez acompanyada de la seva parella, l'Albert. Van sortir de Santa Coloma de Farners (Selva), dissabte i preveuen arribar aquest dijous a Anàs (Pallars Sobirà), el poble de la família de l'Albert. En total seran sis dies de ruta, 385 quilòmetres i més de 9.500 metres de desnivell positiu. Hi descansaran un dia i després faran dos dies més sobre la bicicleta -100 km i 3.000 metres de desnivell- per anar a buscar el tren per tornar a casa des de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).

L'Ariadna és sorda de naixement i ha anat en bicicleta des de petita perquè li aporta "llibertat i estar en contacte amb la natura", però no va començar a fer bikepacking dormint a la intempèrie fins a la pandèmia, quan va fer la volta a Mallorca en tres dies. Des de llavors que ja no ha parat d'idear rutes i de perfeccionar el material per dur al damunt de la bici. De professió és farmacèutica especialista en anàlisis clíniques, amb una consulta pròpia enfocada a la salut digestiva i la nutrició esportiva, però a l'octubre té intenció de formar-se com a guia de mitja muntanya i bicicleta. "Pedalar és la meva manera de meditar i de viure ara i aquí", explica.

Material lleuger i tècnic

El seu no és un cas aïllat. L'Òscar Ceballos és el responsable de negoci de Castelli Girona i destaca que amb l'any que porten a la ciutat han notat un augment de la demanda de material especialitzat. No en va a l'aparador d'aquesta botiga de roba italiana per a ciclistes hi tenen una bicicleta gravel preparada per fer una escapada i ja han fet dos tallers per a qui hi estigui interessat. "No només és important la bici i les bosses que portes –explica–. Probablement, el més rellevant a l'hora d'organitzar el viatge és la roba i el que dus dins. Tot ha de ser molt lleuger i tècnic: que amb poc material puguis cobrir totes les jornades".

Com a epicentre ciclista, aquesta tendència comença a notar-se a tot el territori gironí. La Jonquera va presentar la tardor passada la ruta La Gravelera, un producte de cicloturisme de dos dies i una nit fora per l'Alt Empordà que busca intentar posicionar aquesta zona com a Meca del gravel europeu, ja que hi passen tant la ruta Pirinexus com l'Eurovélo i la Transpirinaica. Al capdavant de l'organització hi ha Albert Vilana, de l'empresa Back Roads, que durant nou anys va gestionar la ruta de Cavalls del Vent i ara porta Entre Refugis, diferents itineraris de trekking des de l'Aneto. Resident a la Cerdanya, Vilana explica que "cada vegada més la gent busca més aventura i el bikepacking va molt bé perquè et permet ser autònom". En menys d'un any en marxa han fet La Gravelera unes 100 persones, en la majoria de casos parelles o grups d'amics.

D'illa en illa a les Canàries

Seguint el filó de l'auge del gravel –bicicleta lleugera a cavall entre la de carretera i una BTT–, sobretot entre les dones, Komoot va llançar el 2021 el Women's Rally bikepacking: grans rutes d'una setmana per diferents països només per a dones. "Estàvem observant que moltes dones ja anaven en bici però que no s'animaven a fer nits fora", explica Maialen Noriega, ciclista i triatleta resident a Girona i membre de l'equip d'aquesta aplicació que serveix per dissenyar rutes. Aquest any ja va fer-se una edició a les Canàries anant d'illa en illa i al setembre hi haurà una altra ruta a Eslovènia, mentre s'acaben d'obrir les inscripcions per anar a Arizona (Estats Units).

A Canàries hi van ser tant l'Ariadna com Anna Gibert, una altra apassionada del gravel a Girona que també ha sortit en bici des de casa amb un destí molt més llunyà que Anàs: Bèlgica. En aquest cas no fa bikepacking, sinó que el seu home ressegueix la mateixa ruta en cotxe i es van trobant. Com un Camí de Sant Jaume: és el seu pelegrinatge particular fins a casa d'uns amics. De fet, salvant les distàncies, les rutes que porten fins a Santiago de Compostel·la són una de les grans formes d'iniciar-se en el cicloturisme. Va ser així com va començar Òscar Ceballos el 2009. Des de llavors que ha explorat tota mena de formats, però es queda sobretot amb el mes que va passar pedalant per Islàndia: "Vaig fer un viatge 100 % de supervivència sense dormir en cap càmping o hotel i sempre preparant el menjar".

Aquesta seria l'essència del bikepacking, tot i que cal mirar molt la regulació: en la majoria de llocs de Catalunya només es pot fer bivac i només es pot plantar la tenda a alta muntanya. Les persones entrevistades per a aquest article recomanen planificar-se bé la ruta, amb temps, a través d'aplicacions i amb persones que ja l'hagin fet, i també buscar càmpings o altres llocs on allotjar-se per tenir la bicicleta segura.