Oci nocturn

El punt lila contra les agressions sexuals es comença a generalitzar a les discoteques

La sala La Mirona de Salt posa en marxa un espai fix d'atenció a víctimes d'abusos i forma el seu personal per atendre-les

El punt lila de la Sala La Mirona.
4 min

SaltLa sala La Mirona de Salt ha posat en marxa un punt lila en una de les barres, tant als concerts com a les sessions de discoteca, juntament amb la formació del seu personal a partir d’un protocol d’actuació contra les agressions i l'assetjament sexual. Els últims anys, el punt lila s’ha generalitzat en la majoria de concerts de festes majors com un espai segur per poder denunciar qualsevol mena d’agressió, però és encara poc freqüent als locals d'oci nocturn. Habitualment és a càrrec d’una dona, prèviament formada i coneixedora del protocol d’actuació, que interactua amb la víctima per aïllar-la del perill, socórrer-la o simplement acompanyar-la. A les Barraques de Sant Narcís de Girona de l'octubre passat, el punt d’atenció a víctimes d’agressions masclistes va rebre fins a sis denúncies que van exigir l’activació d’un protocol d'actuació.

Una assignatura pendent als locals d’oci nocturn

Tot i la presència constant d'agressions sexuals al món de la nit, nombroses discoteques encara no disposen d'un punt específic o amb formació i sensibilització als treballadors respecte a la violència masclista. El protocol d’actuació que utilitza La Mirona va ser redactat per l’Ajuntament de Barcelona i la xarxa Cases de la Música, una agrupació de sales de concerts de tot Catalunya que van decidir adherir-s’hi el 2019. Arran d’això, més sales de concerts s’hi han anat sumant. La Mirona, que a més de sala de concerts funciona també com a discoteca, ja va ser pionera a les comarques gironines en l’aplicació de protocols contra la submissió química amb punxades, una pràctica que va començar a estendre’s a casa nostra l'estiu passat i a la qual la sala va respondre amb un pla d'actuació: es revisaven tots els clients per evitar que entressin substàncies i objectes punxants i s’identificava tots els acompanyants que sortien amb noies que es trobaven malament. Aquesta última mesura encara es continua aplicant.

Quim Marcé, director de La Mirona, explica que abans de l'activació del punt lila i del protocol contra les agressions sexuals, que s’anomena No callem, la sala ja aplicava un protocol semblant i també es van penjar uns cartells informatius repartits pel local. A més, afirma que en els vint-i-un anys que la sala porta oberta, sempre s’han fet formacions contínues als treballadors sobre agressions sexuals.

Sessió de formació del personal de La Mirona sobre el protocol contra les agressions sexuals.

No a les zones 'vip'

Marcé va decidir no permetre a La Mirona la divisió d’espais segons el preu de l’entrada o els reservats per als vips: “A La Mirona pot entrar-hi tothom, independentment del seu gènere, orientació sexual, procedència o vestimenta, i es prohibeix tot allò que pugui incitar a l’odi”.

Els treballadors, a favor

La col·locació recent del punt lila i de l’activació de les formacions a la sala ha comptat amb el suport entusiasta dels treballadors, una plantilla molt jove que va creure necessari tirar endavant la proposta. Ferran Rueda, el cap de sala durant les sessions de discoteca, explica que “el punt lila pot ser una eina positiva perquè les víctimes de violència sexual se sentin còmodes demanant ajuda, però també per posicionar-nos de manera rotunda en contra d’aquestes actituds”. Afirma que després de treballar uns anys en l’oci nocturn, tots els locals haurien d'adoptar mesures d’aquesta mena. També els encarregats de barres consideren que la mesura era molt necessària i destaquen que és un missatge clar als possibles agressors. Una de les encarregades de barra, Berta Claparols, constata que el món de l'oci nocturn és encara molt hostil amb les dones, també amb les que hi treballen: “Com a cambrera, t’has de guanyar sempre el respecte dels clients. La nit és en el fons un reflex del que passa dia a dia a la societat”.

Tot i que celebra la col·locació del punt lila com una iniciativa importantíssima, Claparols és conscient que un protocol no garanteix un espai sense masclisme: “En una nit passa molta gent i la víctima no sempre demanarà ajut. Els treballadors estem molt sensibilitzats, però no sempre podem actuar”. Des de l’altra banda de la barra, Carla Rubio, clienta de La Mirona, explica: “He deixat d’anar a la majoria de locals perquè no els veig espais segurs. Els locals que impulsen aquestes mesures em generen molta més confiança”.

La dona no és el producte

Una de les obligacions dels locals adherits al protocol que ha posat en marxa La Mirona és no utilitzar les dones com a reclam per aconseguir més clientela. Queden prohibides les diferències de preu segons el sexe, els criteris d’admissió discriminatoris o oferir beguda gratuïta a les dones. A més, insisteix en una intervenció curosa a la víctima d’agressió, respectant les seves decisions i necessitats. L’encarregada del punt lila no pot emetre judicis sobre les actuacions de la víctima ni pressionar-la a prendre cap decisió: aquesta no sempre voldrà denunciar. La Mirona manté un contacte permanent amb els cossos policials de Salt, a través de reunions i trucades habituals. “Agraïm molt la seva feina i la seva predisposició. D’aquesta manera tenim un seguiment en els casos que ens impliquen i rebem informacions importants per poder prevenir qualsevol tipus de problema”, constata el seu director.

La seguretat és masculina

“Tenir un punt lila suposa sortir amb seguretat”, assegura una de les clientes habituals del local. “És un espai de confiança, perquè els cossos de seguretat de les discoteques són formats gairebé sempre per homes i no sempre t’entenen ni viuen la teva realitat”.

Com altres usuàries del local, reconeixen que no van a determinats locals de les comarques gironines perquè han viscut situacions que les incomoden i no se senten prou segures.

stats