Pugna oberta a la ciutat de Girona per la inundació de turistes ciclistes

GironaEl fenomen del turisme de bicicletes a Girona, que ha convertit la ciutat en una destinació de referència per als amants de les dues rodes de tot el món, comença a tenir detractors. En les darreres setmanes, s'han fet sentir amb força algunes veus crítiques que, contràries l'arribada massiva de milers de cicloturistes estrangers, defensen que la ciutat ha arribat al límit i cal posar fre a tot el mercat que treu rèdit del boom dels pedals. Aquestes mostres d'oposició han tingut un cert revolt mediàtic perquè, durant la manifestació del Primer de Maig, un petit grup d'encaputxats va fer pintades als aparadors d'alguns comerços de bicicletes que van generar molta mala maror entre els botiguers. A més, al cap d'uns dies els actes vandàlics, que no han estat reivindicats per cap grup, van pujar de to i es van denunciar sabotatges amb escuradents, silicona i cadenats trencats als panys de botigues del sector, així com en apartaments turístics o immobiliàries. Tot plegat ha generat un clima de controvèrsia, crispació i debat al carrer sobre el model turístic de la ciutat, mentre l'Ajuntament, després d'algunes discrepàncies, ha mogut fixa per buscar l'equilibri entre totes les parts.

Neix la Plataforma pel Decreixement Turístic

Per capitalitzar totes les crítiques contra el turisme de masses, la setmana passada, durant la celebració de Girona Temps de Flors, que ha portat 400.000 persones a la ciutat, es va presentar la Plataforma pel Decreixement Turístic, constituïda arran de les assemblees obertes de l'Ateneu Salvador Catà. Suma el suport de diferents entitats veïnals, a més de centenars d'adhesions, i té com a objectiu fer pressió a les administracions perquè posin remei als greuges de les seves denúncies: "Vivim una situació límit que està tensant la ciutat, el fenomen creixent dels expats o turistes amb alt poder adquisitiu està matant els barris i expulsant-ne els veïns, encarint el cost de la vida i convertint la ciutat en un aparador", defensa Jordi Mateu, un dels portaveus de la plataforma, que certifica: "Girona, igual que el planeta, té un límit i no hi ha pla B, així que ens hem de procurar de preservar el que tenim". I afegeix: "Cal posar fi a la promoció, rebaixar l'oferta i no donar més llicències als comerços de bicicletes, al Barri Vell n'han obert més de quaranta i ara estem pendents de la conversió de l'Odeón, un antic teatre, en una gran botiga de bicicletes". Just davant del Teatre Odeón, on s'estan fent les obres per obrir aviat un nou temple del ciclisme, la plataforma va organitzar una acció reivindicativa, plantant creus a l'escalinata i desplegant una pancarta a la bastida.

El lloguer turístic, un problema per als veïns

A més del tancament de comerços històrics per obrir nous locals temàtics, pensats per als visitants estrangers i retolats en anglès, la falta d'habitatge per culpa de l'allau de visitants, que encareixen els lloguers i redueixen l'oferta, és el gran cavall de batalla de la plataforma. "La proliferació de pisos turístics provoca que moltes persones ja no puguin viure al centre de Girona, els perjudicis del turisme els patim aquí i, en canvi, els beneficis s'externalitzen a fora", argumenta Núria Massegú, que també fa de portaveu. La plataforma igualment s'esforça a remarcar que la seva animadversió contra els cicloturistes no és un problema de mobilitat, que es pugui resoldre amb més carrils bici o regulant el trànsit.

A part d'aparèixer al nom de la plataforma, el decreixement, com a paradigma que defensa que cal adequar el consum i la producció als límits del planeta, també ha estat notícia a Girona arran d'un conveni de l'Ajuntament signat amb dos centres d'investigació. Es tracta d'una iniciativa pionera, impulsada per la regidoria d'Acció Climàtica de l'Ajuntament, que té com a objectiu explorar polítiques públiques de decreixement a la ciutat, centrades, en aquest cas, sobretot en la preservació del medi ambient.

"És un turisme de qualitat, no de borratxera"

Amb l'objectiu de defensar-se i unir esforços, després dels primers actes vandàlics contra botigues de ciclisme diferents empresaris i comerciants del sector, tot i ser competència directa, han fet el pas de constituir-se com a associació. Encara no s'han presentat oficialment, no tenen nom ni portaveu i rebutgen fer declaracions públiques per no afegir més llenya el foc. Això sí, ja han mantingut una primera reunió amb l'Ajuntament i alguns dels seus membres traslladen que, a part de condemnar enèrgicament els atacs, com a grup volen combatre la desinformació que criminalitza el sector. Defensen que molts dels negocis de bicicletes, malgrat que estan pensats sobretot per a visitants estrangers, estan regentats per propietaris gironins de tota la vida i reivindiquen que, el cicloturisme, lluny de ser un problema, ha situat Girona com un referent mundial modèlic i admirat per moltes altres ciutats.

En aquesta mateixa línia s'expressa Mercè Ramírez de Cartagena, presidenta de l'Eix Comercial de Girona, que agrupa botiguers del nucli antic, no només del sector ciclista: "Creiem que el turisme de bicicletes és sostenible, familiar, de gent que ve a fer esport, no és de borratxera, i són visitants amb alt poder adquisitiu que consumeixen a la ciutat i donen feina a moltes persones", argumenta. I continua: "Molts locals del Barri Vell que estaven tancats ara són botigues maquíssimes de bicicletes, crec que és molt clar que aporta beneficis, si els comerços funcionen és que hi ha demanda, si no, acabarien tancant". Així mateix, per a Ramírez de Cartagena, molt enfadada amb la successió d'actes vandàlics, els arguments contra el turisme posen al mateix sac altres problemàtiques: "Fan servir els comerços com a pantalla, per exemple, per parlar del tema de l'habitatge, que no és culpa dels turistes, sinó que durant molts anys no s'ha edificat prou i falten pisos".

Pla de l'Ajuntament per abordar "la situació d'èxit"

Davant aquestes dues postures contraposades entre defensors i detractors del cicloturisme, l'Ajuntament intenta trobar l'equilibri i arribar a consensos. Després d'uns primers dies controvertits, perquè dins el govern municipal inicialment només es va posicionar contra les pintades Gemma Geis, regidora de Promoció Econòmica, l'alcalde Lluc Salellas va atendre els mitjans per lamentar, ara sí, els fets vandàlics i avançar els primers detalls d'un pla integral per abordar "la situació d'èxit que viu la ciutat". Algunes de les mesures anunciades, per exemple, aniran destinades a l'ús del català en els establiments per a turistes, la regulació del pas de bicicletes en alguns carrers estrets del Barri Vell o la limitació de pisos turístics, així com la prohibició de visites guiades amb grups de més de 25 persones. El pla també preveu engegar un estudi per saber el nombre exacte de ciclistes que visiten la ciutat, perquè, ara com ara, malgrat la sensació de gentrificació i allau multitudinària, no n'hi ha cap prospecció oficial.