Mira, aquest cap de setmana ja torna a ser Carnestoltes! Hi haurà rues i concursos de disfresses, i música a tot volum. Ja tenim a punt l’entarimat al final de l’avinguda principal de Platja d’Aro per a la desfilada, i llums als carrers, i han plantat unes màscares gegants de Carnestoltes una mica sinistres a les rotondes!
Sinistres? Per què? Perquè passen grups de ciclistes estrangers i jo penso: potser no són ciclistes, sinó una plaga de senglars que han baixat de l’Ardenya i circulen en ordre pels carrers, disfressats amb casc i mallot de colors. O aquell municipal a la porta de l’escola, podria ser en realitat un pederasta? La perruca d’aquella dona, és de veritat o és falsa?
Mira aquell altre, vestit de Donald Trump! Un moment, que es treu la màscara, i qui hi ha, a sota? Joe Biden? Però no pot ser, un president americà aquí, al descobert. Deu ser una altra màscara! I aquesta comparsa que coreografia la salutació nazi? Quin mal gust, quin terror! Quin desastre per a una cultura! Però si són antifeixistes disfressats, antipopulistes i experts en donar solucions complicades a problemes senzills! I aquell ximple amb una serra elèctrica? És una serra de veritat o és de plàstic? En tot cas, quin mal exemple! Què deu representar? Va en una comparsa que es diu la Gran Preocupació per la Llengua Catalana. Mira com riuen i ballen, amb barretina tots! Ai no, no són barretines, són llengües! I aquell del mig, no és en Rufián? No, que és una disfressa!
Aquest cap de setmana faran la rua. Hi haurà carrosses plenes de llums que desfilaran lentament, amb altaveus estridents, ocupant els carrers, amb balls coordinats i tirant-nos confeti; hi haurà la comparsa Fake News, tan alegre, amb les disfresses vistoses, saltant i movent el cul! Segur que guanyen algun premi! No puc evitar-ho, tinc una flaca per les carrosses polítiques, com aquest remolc amb un gran "Ho tornarem a fer", una comparsa divertidíssima plena de gent amb barba postissa i vestida amb lluentons vermells i una creu blanca a l’esquena -la bandera suïssa? Com és?-, i aquell tractor que arrossega una Taula de Diàleg d’or massís, o aquesta altra amb un Finançament Singular escrit amb bombetes intermitents que enlluernen, o la de la Qüestió de Confiança, o aquell altre remolc amb una reproducció en cartró pedra dels edificis de la Generalitat i el Parlament…
Quin festival barroc, el Carnestoltes català! Quina festa popular i participativa! M’agrada tant que, des de la disfressa d’aquest mateix meu article, demano solemnement que se’l declari d’un cop diada nacional.
