Com implantar l'energia solar als blocs de pisos i no morir en l'intent

GironaLa majoria d’empreses instal·ladores de plaques fotovoltaiques ni tan sols volen fer pressupostos per instal·lar energia solar en edificis comunitaris. Són una part encara ínfima del mercat i saben que la probabilitat que tot acabi en res i els veïns no es posin d’acord durant la negociació és molt elevada. Però tampoc no és el principal motiu: els tràmits són una autèntica cursa d’obstacles irritant i de vegades kafkiana que pot allargar la connexió a la xarxa més d’un any des de l’inici del procés. Dos projectes gironins, amb tossuderia i paciència, obren camí a l’energia fotovoltaica en edificis comunitaris. Cap dels dos, amb més d’un any de tràmits, ha aconseguit encara connectar-se a la xarxa, però ja veuen la llum al final del túnel.

Un niu de conflictes

La comunitat d’autoconsum compartit de la comunitat de veïns del carrer Castell de Requesens, 12-14, de Girona, amb un projecte impulsat per l'empresa Electrofluxe S L, és un cas atípic i que pot servir de model a comunitats conscienciades. Josep Costa, president de la comunitat quan es va iniciar el procés, reconeix que en tots els edificis hi ha “una fracció de gent molt motivada” que voldria apostar per l’energia fotovoltaica, tot i que existeix un gran desconeixement sobre la matèria, sobretot entre els administradors de finques. “La legislació no facilita gens les instal·lacions en blocs de pisos, que ara mateix són escassíssimes, perquè és molt difícil conciliar la llei que regula les comunitats energètiques amb la llei de la divisió horitzontal”, adverteix. Si una part dels veïns demanen posar plaques a la teulada comuna (sempre n’hi haurà que no volen o no poden pagar la instal·lació) i la comunitat ho aprova per majoria simple, “s’acaba fomentant l’ús privatiu d’un element comú que obrirà un niu de conflictes en el futur”. Perquè, segons Costa, encara que es reconegui als veïns que no hi participin el dret a connectar-se més endavant “si la instal·lació ho permet” (com diu el Codi Civil), la resposta sempre serà negativa, perquè el cost d’aquestes modificacions destinades a uns pocs veïns serà inassumible. A les comunitats que es plantegen l'energia solar acostumen a passar dues coses: o bé que es denega l’ús de les teulades perquè no hi ha prou majoria, o bé que s’autoritza només per a una part dels veïns, que s’aprofiten d’una coberta que és de tots. 

Un comptador i un pacte

La solució per evitar aquest conflicte, segons Costa, són les comunitats energètiques com la que han creat al seu bloc. La instal·lació, propietat de la comunitat de veïns, envia l’energia produïda a la xarxa a través d’un sol comptador de la distribuïdora, que la reparteix virtualment entre els membres de la comunitat segons una taula que han acordat prèviament. En els rebuts particulars, es fa el balanç entre l'energia consumida i la que pertoca a cada veí de la produïda. A la comunitat de Requesens s’han “inventat” un pacte intern per organitzar el procés de repartiment de l’energia, les normes d’entrada i sortida de la comunitat d’autoconsum i quins drets i deures comporta formar-ne part. “Ens ho hem currat, perquè la legislació no ajuda gens, i creiem que el reglament de la instal·lació fotovoltaica de la comunitat Castell de Requesens de Girona pot ser inspirador per a altres comunitats”, explica Costa.

Una comunitat dins d’una altra

Joan Brunet és un dels impulsors d’una comunitat energètica similar, integrada per 6 cases aparellades que comparteixen teulada i formen part d’una comunitat molt més gran del carrer Francesc Macià del barri de Montjuïc de Girona. “Moltes empreses no volien ni tan sols jugar la partida, perquè en el nostre cas era més complicat, ja que les 6 cases no estàvem constituïdes com a comunitat”, explica. Aquest fet i els entrebancs constants que els ha posat la companyia distribuïdora Endesa han fet que, a més d’un any de l’inici del procés, encara no estiguin connectats a la xarxa. L’empresa instal·ladora de les plaques els va fer un pressupost d’uns 22.000 euros a repartir entre els 6 veïns, que en teoria podria cobrir un consum d’uns 3.000 kWh anuals per casa. Les plaques les van instal·lar en dos dies, explica Brunet, però el procés de connexió els ha fet entrar en una espiral d’obstacles, demores injustificades i procediments altament complexos.

Obstruccions i preus inflats

Qui ha patit més aquests obstacles ha estat l’empresa Fotovol, que admet que dos expedients d’aquesta mena de comunitats se’ls han allargat tant que han acabat perdent diners. Andreu Pou, cofundador i cap del departament legal de Fotovol, relata un rosari d’obstruccions, d’informacions tècniques contradictòries i preus inflats per feines que només pot fer qui ostenta el monopoli de la distribució. “En més d’una ocasió ens hem plantejat denunciar la companyia Endesa o les empreses que subcontracta, però no podríem assumir el cost d’un procés contra un gegant”, lamenta. Hi han dedicat unes 40 hores d’enginyeria i viatges constants a l’edifici dels seus tècnics que no han facturat a la comunitat en tractar-se d'un projecte claus en mà. Si els terminis haguessin estat els raonables, el projecte segurament hauria estat funcionant el setembre de l’any passat. Els 10 mesos que ja han perdut durant els tràmits suposen una pèrdua aproximada per als veïns d’entre 2.500 i 3.500 euros per una instal·lació de 20 kW que hauria estat produint uns 21.310 kwh anuals. El director de Fotovol, Sergi Illa, aclareix que el concepte de comunitat energètica s’ha d’anar implantant; per això, malgrat les dificultats que ja preveien, hi van voler apostar. “Seguirem fent comunitats energètiques”, assegura Pou.

Jordi Punset, gerent d'Electrofluxe SL, un dels pioners en la instal·lació fotovoltaica a Girona, explica que Ensesa els "pren el pèl constantment" i que tenen tota mena de problemes que van des de visites de supervisió a llocs equivocats fins a demandes de refer punts de connexions que ells mateixos havien demanat. El problema més greu, però, és que "quan els veïns finalment estiguin connectats potser trigaran un any a rebre la factura amb les compensacions, perquè a diferència d'altres petites companyies que s'han posat les piles, ells no tenen l'aplicatiu necessari".

Des de la companyia Endesa asseguren que les demores en alguns projectes de comunitats energètiques obeeixen a la seva complexitat (hi intervenen propietaris, instal·ladors, indústria, distribuïdora i comercialitzadora), a les necessitats d'adaptar les construccions i en alguns casos, no pas en aquests en concret, a la manca d’experiència dels instal·ladors, una circumstància que s’anirà resolent a mesura que aquest tipus d’instal·lacions es vagin implantant. Endesa addueix que es tracta del mateix procés d'aprenentatge col·lectiu que ja es va viure amb l'autoconsum individual, que ara ja està molt implantat.

Comunitats públiques en sostres municipals

Les comunitats energètiques públiques no s'han lliurat tampoc de les traves burocràtiques. N'és un exemple la comunitat energètica creada a la població d'Amer, que va formar part, juntament amb Cornellà del Terri, la Cellera de Ter i Rupià, d'una prova pilot impulsada per la Diputació de Girona per crear comunitats locals d'energia. Amb assessorament i una subvenció de la Diputació, l'Ajuntament va crear una comunitat amb 13 famílies, algunes d'elles amb situació de pobresa energètica, que paguen una taxa anual per beneficiar-se de l'energia originada a les plaques solars instal·lades al teulat del pavelló municipal.

Beneficiar-se d'aquesta energia, però, ha resultat un calvari per als usuaris que tenien contracte d'abastament elèctric amb grans companyies, com és el cas de l'alcaldessa, Maria Rosa Vila, que ha acabat donant-se de baixa d'Energia XXI, que forma part del grup Endesa. "Era la companyia que tenia de tota la vida, però he hagut de marxar-ne perquè no hi havia manera que em permetés beneficiar-me de l'excedent d'energia generada per les plaques solars del pavelló", diu Vila, que precisa: "Ens demanaven tràmits i més tràmits, i quan ja ho tenien tot ens posaven nous entrebancs. Era un mai acabar, i mentrestant, els excedents d'energia de les plaques se'ls quedava la companyia". 

"El problema és que les grans companyies dominen el mercat de l'energia i les línies elèctriques. Si volem avançar cap a les energies renovables, caldrà revisar aquest model", afegeix l'alcaldessa. Vila assegura que l'Ajuntament aposta clarament per aquest tipus d'energia neta i té en projecte la instal·lació de plaques dins el nucli urbà d’Amer, tot i que admet que no resultarà fàcil per les estrictes normatives sobre la instal·lació de plaques en nuclis antics.