Viure una vellesa digna i activa en un antic balneari

Sant Hilari de Sacalm (La Selva)L’Antònia i la Montserrat són de Barcelona. Viuen soles, però treballen juntes des de fa molt de temps. El 2016 van començar un projecte il·lusionant però enrevessat: trobar una casa en una zona rural on viure una vellesa digna, activa, autogestionada i, sobretot, acompanyada. Després de cuidar els pares molts anys, no volien ser una “càrrega” per a ningú. Ara aquest somni sembla més a tocar des que al gener van rebre les claus, juntament amb una vintena de persones més que s’hi han anat sumant, de l’antic balneari i Hotel Solterra de Sant Hilari Sacalm (Selva). Un gran edifici construït el 1954 en una punta del poble i que des de feia anys estava en desús. Amb Sostre Cívic hi estan tirant endavant una cooperativa d’habitatge sènior amb una trentena de petits apartaments que serà una realitat, com a molt aviat, d'aquí a cinc anys. El procés està sent molt llarg, però l’Antònia, que ara té 69 anys, reivindica la importància d’obrir pas a les noves generacions per crear una nova manera de viure la vellesa.

Aquest grup sènior no buscava una casa qualsevol. Porta l’etiqueta de “rural”. I és una qüestió que “pesa molt” al projecte. Amb un equip impulsor resident majoritàriament a Barcelona i l’àrea metropolitana, l’espai havia d'estar a prop de la natura. Van visitar desenes de llocs fins a trobar l’antic balneari Solterra, amb 3.500 metres quadrats de jardí. “És un lloc amb molta natura però que al mateix temps ens permet tenir a peu tots els serveis”, explica Toni Molins. El Toni té un any menys que l’Antònia i va unir-se al grup sènior quan la cerca ja estava avançada. “Mentre encara treballava no pensava en la jubilació”, assenyala. Ara, però, és conscient de la importància de preparar-se amb temps.

Què és el model de cessió d’ús?

Tot i que encara no és una realitat per anar-hi a viure, la cooperativa d’habitatge sènior omple els seus dies. Fan dues o tres reunions per setmana a través de diferents comissions, i es reuneixen un cop al mes en assemblea. També fan almenys una sortida de germanor "per fer pinya” i conèixer nova gent interessada a formar part del projecte. Fer el pas per comprar Solterra ha portat algunes persones del grup impulsor a fer-se enrere. “La gent es cansa –lamenta l’Antònia–, que admet que la incertesa d’aquest projecte és molt alta”. Obtenir el finançament, saber quants habitatges hi haurà, aconseguir canviar la normativa, saber si podràs viure-hi la vellesa fins als últims dies...

Solterra va més enllà del cohousing, és una cooperativa d’habitatge de cessió d’ús. Vol dir que les persones que integren el projecte no en són les propietàries directes. Ho és la cooperativa. Els membres paguen una quota inicial (que es pot recuperar en cas de voler desvincular-se del projecte) i després quotes mensuals. S’intenta evitar així l’especulació i venda individual de l’habitatge.

José Téllez, portaveu de Sostre Cívic, explica que arran de la pandèmia ha augmentat molt més la demanda per “fugir de la ciutat” i impulsar una “vida comunitària”. “Les famílies joves estan perdent el prejudici i cada cop més també la gent gran”, afegeix. Solterra ha engegat ara les obres per mantenir l’edifici en condicions a l’espera del finançament i del projecte sencer. Estan en mans de La Constructiva, una constructora que treballa només per a obres de Sostre Cívic i no té afany de lucre. Té entre mans també el projecte de cooperativa d’habitatge sènior de Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, que està convertint també un hotel en un espai on viure la vellesa.

Aquest procés, però, està ple d’incògnites. La normativa catalana i l'espanyola no preveuen aquestes possibilitats i és un camp erm on gent com l’Antònia i en Toni estan sent pioners. El projecte de Solterra està integrat sobretot per dones, moltes de les quals infermeres, que tenen clar que no volen que els fills els hagin de cuidar. Però arriba el dubte de si la comunitat podrà sostenir les cures. Per això ara busquem gent que s’incorpori d’entre 55 i 66 anys perquè hi hagi grups de diverses edats. De moment tenen previst que una àrea de Solterra tingui unes habitacions separades per si algú necessita una atenció especial.

Tot això s’està treballant a través de grups sèniors a la Red de la Economia Alternativa i Solidaria (REAS) i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) perquè l’administració tingui en compte també les noves cooperatives d’habitatge. “Hem de fer entendre a les administracions que aquest model genera estalvi”, assegura en Toni.