El prodigi d'obrir una galeria d'art a Girona després d'anys de tancaments

GironaA les portes de les Fires de Sant Narcís de l’any passat, Girona rebia una trista notícia: es quedava gairebé orfe de galeries d’art. Després de set anys apostant pels artistes de proximitat, la Galeria Dual, situada a les voltes de l’Avinguda Jaume I, abaixava la persiana. Un any abans ho havia fet Richard Vanderaa, per centrar-se en Cadaqués. Quedava només El Claustre, al carrer Nou, que acabava de celebrar el seu 40è aniversari. I poc després la Fundació Valvi feia 20 anys amb un crit de resistència i es reivindicava com a espai de referència.

Però enmig d’aquest escenari descoratjador, que sorprenia en una ciutat que s’ha convertit en Meca d’expatriats d’alt poder adquisitiu i de barcelonins que fugen dels preus desorbitats de la capital catalana, l'últim any ha començat a haver-hi brots d’esperança.

El desembre del 2023 va obrir al carrer Hortes de la ciutat l’expansió del somni de la dissenyadora Susanna Cots ideat fa cinc anys al cor de l’Empordà, a Peratallada: The Eleven Gallery. Una galeria d’art però també boutique de disseny, llibres i experiències culturals. I al maig naixia amb discreció en un pis senyorial del carrer Santa Eugènia, tocant a plaça Marquès de Camps, una galeria amb un format inèdit a la ciutat.

Es tracta d’AWL (Airas Wang de Lafée), dirigida per Pepe Baena Diví (Girona, 1990), que després d’una dècada estudiant i treballant als principals mercats de l’art –Londres i Nova York– ha fet una aposta per impulsar un projecte amb un fort compromís polític i social sense renunciar a les formes d’una galeria de primer nivell. No en va, per primera vegada hi ha a Girona una galeria que no està a peu de carrer, sinó que per visitar-la s’ha de pujar a un primer pis amb visites concertades, com és habitual en grans capitals. Es tracta d’un antic principal de grans sostres que havia estat seu de la prelatura de l’Opus Dei.

L’altra cosa que sorprèn és la ubicació: fora del Barri Vell i en un carrer que fa de frontissa entre dos mons que no es miren, el de la Girona turística de les casetes de colors i carrers empedrats que tothom té el cap i un barri de Santa Eugènia amb una altra pressió migratòria, anant cap a Salt. “En realitat, quan la gent parla de Girona, parla del Barri Vell i de l’Eixample, i totes les propostes culturals es queden aquí”, assenyala Pepe Baena Diví, que posa en valor la tasca feta per la Biennal Manifesta que acaba d’arrencar, amb un pressupost de 8,9 milions d’euros, per “descentralitzar la cultura de Barcelona i empoderar les ciutats que l’envolten”.

Però en el cas d’AWL, la tasca que Baena Diví i el seu equip han tirat endavant és aliena, de moment, a tota ajuda pública. En això el galerista convida a una reflexió per entendre el panorama cultural i artístic a la Costa Brava, més enllà de la pressió de les segones residències: “És molt més fàcil obrir en un poble rural de l’Empordà que a Girona ciutat, perquè hi ha menys ajuts".

AWL s’ha estrenat amb una delicada exposició que anima a reflexionar sobre el passat colonial de l'estat insular de Barbados, d'on és l'artista Analee Davis (Barbados, 1963), amb qui Baena Diví va treballar braç a braç amb l’organització de residències per a artistes del Carib durant la pandèmia. Fins al 5 d’octubre encara es pot veure In the sugar gardens, comissariada per Sira Pizà, més de 30 anys de recerca sobre les arrels de Davis, nascuda en una antiga plantació de canya de sucre. A través de la botànica i fulls de comptabilitat que va trobar sobre el passat esclavista de la plantació, l’artista de Barbados ens convida a reflexionar sobre el rol de la dona dins d’aquestes empreses. “Quan es parla de l’esclavisme com a col·lectiu cal tenir en compte que igualment hi havia una jerarquia molt clara”, apunta Baena Diví.

A partir de la botànica, destria tot un llenguatge simbòlic amb el fang i les particulars àmfores o tines de ceràmica que es feien servir per guardar el suc de la canya de sucre i fer-ne panela, que tenen forma de llarg mugró. La botànica pròpia de la finca on resideix a l’illa, Davis la destil·la pintant sobre els fulls de comptabilitat o creant mapes topogràfics i jardins que ens transporten també a la cultura popular i sàvia de les dones que es curaven entre elles, com aquí les trementinaires. Finalment, aquestes flors es converteixen també en formes de ganxet sobre les quals fa murals. Tota una constel·lació que es reparteix per la galeria AWL, com si el pis on abans tenia el despatx l’Opus Dei ara estigués fet a mida del discurs de Davis en contra de l’opressió colonial.

Entendre tot aquest món no seria possible sense l’explicació entusiasta i precisa de Baena Diví, que s’encarrega personalment de fer les visites guiades a l’espai a tothom qui mostri interès amb antelació. “D’aquí el fet d’estar en un primer pis: puja qui realment té ganes de saber de l’exposició i conèixer-la en profunditat”, explica.

Nova exposició

La següent exposició que inaugurarà la galeria AWL a partir del 9 de novembre, un cop passat Fires, serà la d’una obra feta ad hoc de la jove gironina Elena Garrigolas, que l’any passat va fer per primer cop una exposició en solitari a la prestigiosa galeria Saatchi Yates de Londres però encara no havia tingut un ampli reconeixement a Girona. Bena Diví i ella es van conèixer al juliol i immediatament van congeniar. “Va ser un match total”, assegura el galerista, que l’ha convidada a fer un gran mural a l’espai que té per a residències artístiques a casa seva. Així doncs, la galeria continuarà tractant temes amb consciència social, ja que l’obra de Garrigolas és un autoretrat grotesc de la nostra realitat. Però sobretot, com Davis, convida a reflexionar sobre l’impacte de les expectatives socials en la identitat femenina.