Oriol Millan i Guillem Fàbrega: "La principal merda de ser gironí és... ser gironí"

GironaEn l'era del boom dels pòdcasts, a Girona va néixer en plena postpandèmia el 2021 un programa gravat en directe que s'ha anat guanyant el cor dels gironins (els de tota la vida i nouvinguts) i que dimarts va tancar la tercera temporada amb un ple absolut a la terrassa del Casino Gerundense amb Andreu Juanola de convidat especial. El firmen en solitari -perquè ho fan sols absolutament tot- dos excompanys d'universitat, de pis i, en definitiva, de vida. Són Oriol Millan i Guillem Fàbrega, nascuts el 1987 a Girona però crescuts en barris molt diferents. Un, a l'ambient humil de Santa Eugènia. L'altre, en una família vinculada a l'Opus Dei i a l'escola concertada Bell-lloc. "Som antagònics i alhora ens portem molt bé. És la gràcia de la diferència", assenyala Fàbrega.

Parlem del pòdcast mensual Al Pou, nascut des de l'underground més absolut al dúplex que comparteixen a la plaça del Pou Rodó de Girona - en ple antic Barri Xino, reconvertit en els darrers 30 anys en apartaments de luxe- i que es grava en directe a l'enoteca amb llibreria, bar i espai cultural de Somia. El que va començar sent un pòdcast d'humor entre amics s'ha convertit en una conversa desenfadada amb un convidat gironí en què li pregunten quines són les principals merdes del seu ofici. "Busquem trencar l'statu quo de la comunicació catalana. Baixar les converses del bar", diu Fàbrega. "Estem molt contents del clima que es crea amb el convidat i la comunitat que s'ha anat consolidant -remata Millan-. El millor de tot és que nosaltres no tenim ningú a dalt. Ens ho autoproduïm i ho autofinancem tot: és l'anarquia".

Orgull gironí

Després de mesos preguntant les merdes de l'ofici a diferents personalitats, sense anar més lluny fa un mes a l'alcalde Lluc Salelas, no podia estar-me'n de preguntar a Fàbregas i Millan quina era, segons el seu punt de vista, la "merda de les merdes de ser gironí". És l'enquesta que han llançat la darrera setmana a les xarxes i que ha suscitat tota mena de reaccions. Des d'haver de ser un GTV (Gironí de Tota la Vida) per ser acceptat a creure's la capital de Catalunya i ser la dotzena al rànquing. "Ens pensem que som el centre del món i els més guais, que tenim muntanya, platja, la millor gastronomia, parlem el català molt bé... i vas a qualsevol altre lloc i és un plaer -diu Fàbrega-. Com més gran em faig més m'adono que és una fal·làcia al 100%". Millan, enamorat de la ciutat però alhora crític, demana una cosa als seus vilatans: "En faig bandera i la defensaré fins a la mort, però la gent ha de sortir de Girona". Per a Fàbrega, fundador de l'empresa audiovisual Rem Studio i soci de Lighthink Lab, el principal problema és que "Girona apalanca" i cada cop es fa més difícil sortir de la zona de confort i conèixer gent nova.

Una ciutat tancada

Potser una de les crítiques que rep més qui arriba com a nouvingut a Girona: la dificultat d'arrelar-hi i conèixer gent. "Quan parlem de la Girona tancada, que costa entrar-hi, em sento molt incòmode: no m'agrada que m'incloguin en aquest paquet perquè em no em sento així -diu Millan-. Els dic que se'n tornin a Barcelona". Fàbrega, en to més conciliador, demana als gironins que ajudin a trencar aquest estigma. És el que estan fent els dos al Casino Gerundense, durant molts anys club recreatiu de la burgesia gironina on només podien entrar homes fins al 2006. Ara formen part de la nova generació de joves que hi han entrat com a socis i que utilitzen l'espai com una societat gastronòmica basca, on cuinen plegats. "La gent encara té molts prejudicis -detalla Millan-. Però després paguen una quota mensual al gimnàs".

Els prejudicis

¿El "què pensaran" és propi de la societat gironina o bé de ciutats petites i mitjanes? Per al tàndem d'Al Pou els prejudicis són un dels grans problemes de la ciutat: que la gent parli d'amagat de tu del que fas i no t'ho comenti a la cara. Segons Fàbrega, "molta gent no acabarà fent coses mirant el què pensarà la gent". "Avui, comprant un croissant, un home grans ens ha dit: què, de ressaca?", explica rient Millan. Segurament va ser algú que va seguir el programa en directe des del Casino, però no va veure la feina al darrere de portar desenes de cadires i muntar tot l'equipament tècnic i sonor. "La cosa bona del programa és la comunitat que s'està creant i arribar a gent com aquesta", afegeix Millan, que s'ha especialitzat a fer de speaker en esdeveniments esportiu, siguin de bàsquet, trail running o competicions de ciclisme.

Falta de moviment

En una ciutat que té un dels millors festivals de teatre d'Europa, un equip de Champions, s'ha convertit en meca del ciclisme i va catapultar un dels principals líders independentistes, per al tàndem d'Al Pou continua faltant-hi un vertader moviment underground. De fet, consideren una anomalia que no hi hagi més pòdcasts independents com el seu. "Quan la gent diu que Girona és una ciutat avorrida, jo els responc que qui són avorrits són ells", sentencia Fàbrega. Ara bé, matisen molt entre les iniciatives institucionals i les personals. Sigui com sigui, Al Pou té previst seguir existint i arrencar una quarta temporada a l'octubre. Mantenir viu l'esperit que va néixer mentre els seus promotors estudiaven relacions públiques a la UdG i van continuar des de Salamanca, on van acabar la llicenciatura. Perquè, segons conclouen, "la principal merda de ser gironí és... ser gironí".