Respecte a l'entorn i materials locals: 8 cases gironines de premi

GironaDesprés d'uns anys d'intensa crisi al sector, el 2023 vam veure els primers brots verds en la construcció a les comarques gironines, amb les millors xifres des del 2008. Ara bé, la situació continua molt lluny dels valors de principis del segle XXI. I és que el creixement en els projectes visats a la delegació gironina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha anat acompanyat sobretot d'un cert boom en la nova construcció i la rehabilitació d'habitatges unifamiliars i un clar estancament dels equipaments públics i els blocs plurifamiliars.

En són una representació clara les obres nominades a l'edició d'enguany dels Premis d'Arquitectura de les Comarques Gironines. Segons destaca el president de la demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, es tracta dels "pocs premis d'arquitectura a escala peninsular que es fan anualment des del 1997 i, per tant, això demostra la salut arquitectònica de la nostra província". Es lliuren demà divendres a les 19 h a l'edifici de la Pia Almoina de Girona, en una convocatòria en què hi ha una àmplia representació sobretot de construccions i reformes de cases del Baix Empordà, la comarca que va liderar l'edificació a les comarques gironines el 2023.

El jurat, format per les arquitectes Izaskun Chinchilla, Anna Noguera i Silvia Blanco, ha escollit 24 obres entre una vuitantena de projectes en tres categories: arquitectura, espais efímers interiors i paisatges. Noguera, vocal del jurat, destaca que el més complicat ha estat escollir entre els nominats, però que han triat seguint sobretot dos criteris, el de la sostenibilitat i el de la recuperació de la tradició artesana. Noguera també lamenta que no s'estigui fent més obra pública. "M'encanta que el particular tingui aquesta implicació i estigui construint i rehabilitant, però també m'agradaria una aportació més gran de les administracions", detalla. Les dues úniques obres públiques a l'apartat d'arquitectura dels projectes nominats són el Cercle Calongí, a Calonge, i la intervenció a la Torre de les Hores de Cervià de Ter.

¿Qui no coneix una casa entre mitgeres de poble on vivia algun familiar? Aquest és el projecte d'homenatge a l'àvia Carolina i a la seva casa a Rabós d'Empordà, rehabilitada ara de groc –sobretot a partir de la ceràmica– i d'un rosa expressiu però no estrident. De la mà de la cooperativa Lacol i d'Altura, s'ha fet una reforma amb el màxim esperit de proximitat. No només pensant en els materials emprats, sinó també recorrent a empreses i artesans de la zona. No s'ha oblidat en cap cas que l'Empordà és un lloc ric en ceràmica. L'altra pota clau del projecte és que tot plegat s'ha fet amb un pressupost ajustadíssim: poc més de 100.000 euros, bona part dels quals s'han invertit a tornar a la cobertura de dues aigües i així guanyar espai a la façana sud, on hi ha dues terrasses, a la cuina menjador i a la zona d'habitacions.

Si hi ha un material que defineix l'arquitectura de l'estudi de Sabadell Harquitectes és el formigó. Fa poc parlàvem a l'ARA de la casa 1746 al centre de Barcelona, finalista al premi FAD d'arquitectura, amb un gran atri al cor de la casa que li dona llum, aire i singularitat. En aquest cas, fem un salt més d'un segle enrere, amb la casa 1627, construïda sobre les runes de l'antic Mas Geli. Se'n conservaven només dues façanes amb contraforts i un parell d'espais amb voltes de pedra. Reinterpretant els valors de l'arquitectura vernacular, però sense renunciar a la contemporaneïtat de la proposta, s'ha construït una gran casa de murs de formigó i sostres de fusta on la cuina emergeix com l'espai interior més representatiu, amb vistes cap a ponent, a les vinyes i la bassa.

No totes les cases de nova construcció ubicades en solars als afores dels pobles han de ser iguals. La Casa al Pradet és l'exemple d'un habitatge de nova construcció que té molt en compte les inclemències del temps i els materials naturals. En primer lloc, la casa es tanca a nord per protegir-se de la tramuntana, i com en les masies antigues, que creixien en funció de les necessitats, desenvolupa tot de volums amb cada espai. I, segon, s'eleva per evitar inundacions del terreny. L'estructura és d'entramat de fusta, que també predomina al mobiliari i als acabats interiors, i s'ha prestat molta atenció a la utilització d'altres materials naturals com el suro, el morter de calç, la rajola hidràulica i la tova als paviments.

Després d'haver aconseguit el 2022 el Premi a l'Opinió amb la Casa 1701 a Vilablareix, amb una gran cuina oberta porxada a la planta baixa a tocar de la piscina, Jordi Riembau i Miquel Rusca, de NordEst Arquitectura (Palau-Sator), estan nominats ara per dos habitatges per a la mateixa família en un solar a tocar de l'església de Rupià. Un projecte que abraça els materials naturals per a l'exterior –amb terra compactada, tova, fusta o calç– i un sistema de panells prefabricats per a l'interior que aporta eficiència al muntatge, estalvia aigua i, sobretot, minimitza els errors en l'obra. Tot plegat permet una estanquitat per assolir els paràmetres de dues cases passives on s'intenta desdibuixar el límit dins/fora.

Aquesta és la història de com tres espais que històricament es donaven totalment l'esquena han quedat integrats en una única casa unifamiliar. Per una banda, la recuperació del palau que donava al carrer Major i que estava excessivament compartimentat en diferents habitacions. Per una altra, l'espai que donava a la muralla de Corçà i al jardí de fora, on no hi havia sortida, i que s'ha acabat convertit en el cor de la casa. I, en tercer lloc, un jardí oblidat al qual ara es tenen vistes des del palau. Per aconseguir-ho, Andrea Capilla i Joan Martí han buidat el palau i l'han obert als murs posteriors existents per connectar-ho tot plegat a un jardí on els problemes de desnivell es resolen amb un seguit de terrasses.

L'encàrrec no era fàcil: construir dos habitatges en un solar complex i controlant la despesa. El resultat, dues cases unifamiliars força úniques a Celrà, sobretot pel gran tret diferencial de tenir una façana revestida de fusta carbonitzada. La primera, gràcies a una ubicació més elevada, es converteix en un gran mirador al massís de les Gavarres. La segona, obligada a ser més convencional, es resol amb un gran pati interior que dona llum a les habitacions, on les de la mainada comparteixen passadís, zona de vestidor i estudi. Per a l'eficiència energètica, es crea un gran porxo inclinat que permet una bona captació solar durant els mesos d'hivern i protegeix de la calor a l'estiu.

Sabeu aquella típica casa de poble destinada a la ruïna perquè ningú hi veu possibilitats? La rehabilitació de Mas Auleda és l'exemple de com es pot fer una gran obra en gairebé qualsevol espai. Mas Auleda era un antic mas abandonat al centre d'Anglès on l'Ariadna i l'Albert es van proposar experimentar amb l'autoconstrucció i, per sobre de tot, la millora de l'eficiència energètica creant un ambient saludable. N'és una bona prova l'obertura de grans finestrals a la façana sud alliberant-se de volums annexos, la recuperació de la planta baixa, la més fresca, i l'escalfament de tota la casa amb una estufa d'inèrcia tèrmica i ventiladors de sostre. Tot plegat, gràcies a l'aïllament a partir de suro i fibra de fusta i amb un acabat interior de morter de calç per equilibrar la humitat.

Reconstruir una masia en ruïnes costa molts diners i, sobretot, temps. Així que en el cas de Can Luci, un mas situat en una clariana al bosc de Maià de Montcal, el 2010 es va optar per arreglar una cabana i l'entorn. Ara s'acaba de reconstruir el mas atenent les necessitats de les famílies. Però, com fa més d'una dècada, no es volia perdre que el protagonisme fos per a l'entorn i la calidesa de la cabana petita. Així que Paula Martí, Jordi Carbó i Marcel Prats han mantingut l'ambient de refugi i la relació amb l'exterior recuperant el volum original del mas, però amb un gran porxo, una sala que forma part del bosc. També s'ha aprofitat per ampliar l'autonomia de la casa amb plaques fotovoltaiques, que els permeten seguir desconnectats de la xarxa. A més, arran de l'última sequera, s'ha construït un nou dipòsit pluvial i s'ha instal·lat una caldera de llenya per aprofitar l'energia del lloc.